Salta al contingut principal

Lo siento

Existen muchos tipos diferentes de Lo siento. Cada uno tiene sus matices, detalles, entonaciones. Y, por supuesto, cada uno tiene un significado diferente.

Lo siento con una sonrisa es el que hace la persona pilla. Aquella que ha hecho una broma traviesa y no sabe si ha sentado bien o mal. Es el que, con suerte, se sigue de unas risas, y sino de una bronca.

Lo siento con la boca pequeña. Es el  que pronuncian los niños pequeños. Saben que han hecho algo mal pero al fin y al cabo son niños, y que se le va a hacer. Por suerte no suelen ser cosas muy graves.

Lo siento sincero. El de la persona que se siente mal. Sabe que ha cometido un error y no tiene intención  de repetirlo. Si lo hace será si darse cuenta y ocurrirá lo mismo, otra vez.

Lo siento vacío. El que sabe que ha hecho algo mal pero de lo que no se arrepiente. Dice que lo siente por costumbre, educación o respeto hacia la otra persona.

Lo siento falso. El que lo dice por quedar bien pero ya está planeando la próxima vez de lo mismo. El del pícaro que se sale con la suya.

Lo siento sin significado. Este es un lo siento sincero, pero que a la persona que lo escucha no le sirve para nada. No quiere oír un lo siento sinó que se desaga lo que sea que ha pasado. Son los lo siento más grave porque no suelen tener solución. Bueno, sí, quizá tiempo.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Nowhere can be somewhere

Sometimes you realise how far you can get if you really want to. Travelling through places I'd never been before I can see what's already been done. And if someone has been able to do this, ehy shouldn't I? Places that are almost like deserts, and which is probably what they were, have been converted to green and fertile soil with just water. But someone had to bring water to those lonely places which, despite having changed a lot are still lost in the middle of nowhere. I wonder who came here with the idea of changing it. I can only see lorries, roads and desert in here. I seem to be lost, lost in the middle of a planet which doesn't look like mine. How can even be possible for life to be somewhere like this, far away from everywhere, far away from any other kind life. All that shows if you want, you can, so if you have a project and really believe in it, why not give it a try? Same way someone got there and watered the soil, you just have to start planning your wor...

Estrelles en un cel de nit

Hi ha moltes persones al món, moltítssimes. Gairebé tantes com peixos al mar o arbres al bosc, però cadascuna és especial a la seva manera. Dia rere dia ens llevem i comencem una rutina que pot acabar sent desastrosa i cansada, o divertida i diferent, és quelcom que depèn de molts factors, suposo. Els dies dolents, portats a extrems i de manera repetitiva són, segurament, la causa del desànim permanent de moltes persones però, val la pena? Moltes vegades no ens adonem que tenim sort. Una família, uns amics, una feina... el problema és que vivim en un món materialista on això es valora molt menys del que es mereix. Però això és la vertadera essència de la vida, el motor de la felicitat i el que fa que puguem tirar endavant i aixecar-nos quan caiem en topar amb obstacles inesperats que, en moltes ocasions, acaben sent els detonants de coses bones. Ja que a vegades fan que ens esforcem per aconsegui...

Escac i mat (22)

Però llavors es va adonar que tampoc estava perfecte. Va notar com començava a faltar-li l'aire, va tossir, s'ofegava. La Diana es va despertar de l'ensurt i, després de prémer el botó per avisar l'enfermera, va sortir corrent al passadís crindant, demanant ajuda.  - Enfermera! Enfermera!  Per sort hi havia una enfermera allà mateix que va entrar per ajudar. - Calmi's, si us plau - Va dir a l'Albert mentre comprovava que tot estés al seu lloc.  Només era el tub de l'oxigen, se li havia col-locat sota el braç i no li n'arribava prou. Va aixecar-li el braç i al moment l'Albert va notar que li arribava l'aire. Va fer una inhalació llarga per recuperar tot el que necessitava i es va anar calmant lentament. Tossia, però de l'espant barrejat amb la falta d'aire. Ja estava bé. L'enfermera va marxar quan ja estava estable i tranquil una altra vegada. La Diana tenia la respiració accelerada i els ulls vermells però, tot i que...