Calma

Hi ha molts tipus de calma. Hi ha el silenci, hi ha la pau, i hi ha La Calma.

La Calma és allò que se sent quan un té pau interior, quan un està bé amb ell mateix i amb tot el que l'envolta. Aquest és un sentiment que no té perquè ser permanent o d'una època, pot ser momentani. El més important és aprofitar-lo, gaudir del moment i no deixar-lo passar per qualsevol distracció. En general, és difícil sentir La Calma al dia a dia.

He tingut un moment de Calma. Estava asseguda en unes roques grises com la cendra, i amb forats, algunes de les quals eren punxegudes com un eriçó, les altres arrodonides per l'erosió de les onades i el pas del temps. El món estava en silenci.

A l'horitzó, el mar, blau fosc i en calma, com una massa tranquil-la que espera, que resta plana fins al moment en què quelcom la faci enrabiar. Que bonic és el mar, tant quan està en calma com quan enfureix.

A la llunyania, roques camuflades per la distància. Tot un degradat de claredat que diferencia cada sortint, cada entrada de la terra que limita l'illa. Penya-segats, que entre la seva compostura protegeixen les petites i precioses cales els colors dels quals meravellen.

Al darrera cases, blanques com la neu, envoltades de jardins amb gespa verda i piscines blaves. M'admira la bellesa d'aquest lloc, tan uniforme, tan singular. Totes les cases són diferents però cap destaca sobre la resta.

La meva ànima està en pau amb el que m'envolta. No tinc sentiments capaços de pertorbar aquesta calma, o no vull permetre que ho facin. Estic en calma i vull estar en calma amb l'ambient. Per no destacar, per no ser més que un altre forat a la roca.