Salta al contingut principal

Tiempo al tiempo

Dicen que el tiempo lo cura todo. Que permite pensar las cosas con calma y verlas con perspectiva. Pero un alma en pena no necesita tiempo durante el cual sufrir, sino consuelo inmediato.

Dicen que el tiempo lo cura todo. No lo niego. El tiempo relativiza las cosas. Hace que se recuerden las importantes y se olviden las banales.

Pero cada cosa tiene su importancia cuando ocurre. Y no sirve de consuelo el "tiempo al tiempo". Porque cuando uno sufre, quiere dejar de sufrir al instante y no al cabo de unos días, meses, años.

No quiero tener que olvidar para estar bien. Quiero estar bien aquí y ahora. Quiero recuperar lo que he perdido, que me traten como es debido. Pero el mundo no es justo. La gente no da lo que recibe, excepto los pocos que reciben menos de lo que dan. Ellos son los que realmente sufren.

Sufren más por la gente que por ellos mismos cuando son ellos los que sufren por como es la gente. Se desviven por una gente que vive de ellos pero no por ni para ellos.

Es triste saber que hay bocas que muerden a las manos que las alimentan. Personas que abrazan a quienes después las pisan. Que hay gente que está dispuesta a dar todo a cambio de nada por gente que no daría nada por ellos.

Es triste darse cuenta de que esto ocurre en el mundo. El mundo es triste. Pero tiempo al tiempo.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Nowhere can be somewhere

Sometimes you realise how far you can get if you really want to. Travelling through places I'd never been before I can see what's already been done. And if someone has been able to do this, ehy shouldn't I? Places that are almost like deserts, and which is probably what they were, have been converted to green and fertile soil with just water. But someone had to bring water to those lonely places which, despite having changed a lot are still lost in the middle of nowhere. I wonder who came here with the idea of changing it. I can only see lorries, roads and desert in here. I seem to be lost, lost in the middle of a planet which doesn't look like mine. How can even be possible for life to be somewhere like this, far away from everywhere, far away from any other kind life. All that shows if you want, you can, so if you have a project and really believe in it, why not give it a try? Same way someone got there and watered the soil, you just have to start planning your wor...

Estrelles en un cel de nit

Hi ha moltes persones al món, moltítssimes. Gairebé tantes com peixos al mar o arbres al bosc, però cadascuna és especial a la seva manera. Dia rere dia ens llevem i comencem una rutina que pot acabar sent desastrosa i cansada, o divertida i diferent, és quelcom que depèn de molts factors, suposo. Els dies dolents, portats a extrems i de manera repetitiva són, segurament, la causa del desànim permanent de moltes persones però, val la pena? Moltes vegades no ens adonem que tenim sort. Una família, uns amics, una feina... el problema és que vivim en un món materialista on això es valora molt menys del que es mereix. Però això és la vertadera essència de la vida, el motor de la felicitat i el que fa que puguem tirar endavant i aixecar-nos quan caiem en topar amb obstacles inesperats que, en moltes ocasions, acaben sent els detonants de coses bones. Ja que a vegades fan que ens esforcem per aconsegui...

Escac i mat (22)

Però llavors es va adonar que tampoc estava perfecte. Va notar com començava a faltar-li l'aire, va tossir, s'ofegava. La Diana es va despertar de l'ensurt i, després de prémer el botó per avisar l'enfermera, va sortir corrent al passadís crindant, demanant ajuda.  - Enfermera! Enfermera!  Per sort hi havia una enfermera allà mateix que va entrar per ajudar. - Calmi's, si us plau - Va dir a l'Albert mentre comprovava que tot estés al seu lloc.  Només era el tub de l'oxigen, se li havia col-locat sota el braç i no li n'arribava prou. Va aixecar-li el braç i al moment l'Albert va notar que li arribava l'aire. Va fer una inhalació llarga per recuperar tot el que necessitava i es va anar calmant lentament. Tossia, però de l'espant barrejat amb la falta d'aire. Ja estava bé. L'enfermera va marxar quan ja estava estable i tranquil una altra vegada. La Diana tenia la respiració accelerada i els ulls vermells però, tot i que...