Passa al contingut principal

Així és la vida

Neix, creix, viu, riu. No deixis passar cap de les oportunitats que et presenta la vida. Potser no tornaran mai.

Cau, aixeca’t, aprèn, no temis. Sigues racional però no et passis de temerari. Algú molt savi va dir una vegada que els valents no viuen eternament, però els que tenen por no viuen en absolut.

Xerra, mira, corre, juga. Fer amics és una de les millors coses que es poden fer en aquesta vida. Persones que, sense tenir-ne cap obligació, ens ajuden en els pitjors moments, milloren els bons i allarguen els excel·lents.

Cuida, mima, ajuda, recolza. Un amic és un tresor, va dir algú. I quanta raó tenia. Però no es pot esperar res d’algú per qui no es fa un esforç. Els bons amics s’han de saber trobar i una vegada trobats, s’han de saber conservar.

Estima i fes-te estimar. Aquestes són les coses que marquen la diferència. La família, els amics, la parella. L’amor és allò que fa que una vida passi de ser bona a ser plena. Que algú passi d’estar bé, a ser feliç.


Hi ha moltes coses a la vida que no són una decisió. Però sí que, moltes vegades, un conjunt de decisions provoquen el canvi. Hi ha un factor de sort, però sempre és més fàcil guanyar si es tenen més butlletes. No tanquis les portes a res, mai saps què és el que pot venir.  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Com cada matí

6:15 Com cada matí, sona el despertador. Em fa mandra llevar-me, però cal guanyar-se el jornal per poder viure de manera digna. Només cinc minuts més, penso mentre m'estiro i em giro. 6:20 Com cada matí, segueixo tombat. Però ve la Diana a dir-me bon dia. Ella és l'única capaç de donar-me les forces necessàries per llevar-me del llit. 6:25 Em dutxo, esmorzo i preparo el dinar. Sempre la mateixa rutina. 6:45 Com cada matí, vaig cap al metro. Conec cada carrer, cada edifici, cada semàfor, cada banc, cada paperera. La Diana m'acompanya, curiosa, inquieta, mirant a tot arreu. 6:55 Enfilem la petita escala per entrar a la parada i comencem el descens cap a les profunditats. Avui la màquina de l'esquerra per picar el tiquet no funciona, ens movem cap a la del mig. I tornem a baixar. Sembla que les escales no acabin mai, però només són 30. No n'hi ha per tant. Mai m'ha agradat fer servir l'ascensor. I a la Diana li fa por, no es porta bé amb les portes a...

Niebla

Era una mañana de enero, aunque el frío no era especialmente insoportable. Andaba por la calle con las manos en los bolsillos de la chaqueta, abrochada hasta cuello y llevaba una tupida bufanda de lana para que el aire no atravesase la barrera de ropa y llegase a rozar mi piel. Reinaba un ambiente fantasmal. La niebla cubría todo lo que me rodeaba y sólo me permitía ver a un par de metros por delante de mí. Siempre me ha gustado la niebla, hace que todo sea diferente y le da intriga a un mundo en el que cada día parece igual que el anterior. Pero mi mente ya no estaba en este mundo. Perdida entre pensamientos, me imaginaba todo lo que podía aparecer al otro lado de la bruma. Me encanta ver los edicios altos sobrepasar las nubes. Parecen castillos encantados de la época moderna. ¿Y si todo fuese como en los cuentos de hadas? Por otro lado, la bruma hace que no veas lo que te rodea. Todo aquello que vemos día tras día se convi...

St. Jordi (8)

Però quan només li quedava un botó... - Riiiing. El telèfon. - Ho sento. Salvada per la campana. Va dir-li a la Laura, guinyant-li l'ull. Després d'estar deu segons al telèfon, era una companyia telefònica, va penjar. Veient la Laura asseguda al sofà mirant-lo, va posar-se la samarreta i, amb un somriure a la cara va dir: - Anem a prendre l'aire millor? Estaven asseguts en un banc del parc quan, de sobte, la Laura va canviar de tema i va preguntar: - Per cert, canviant de tema, per quan són els bitllets a Londres? - Es pot canviar si no et va bé però, en teoria, són per la setmana després de la teva última setmana d'exàmens. Tens alguna cosa a fer? Va preguntar ell, preocupat. - Sí. Va dir ella amb cara de seriosa, mig preocupada. - Què? - Anar a Londres amb tu. Va arrencar a riure i a fer-li pessigolles. El seu...