Llamps

La força de la natura em fa sentir petita i indefensa.

M'encanten els llamps. Quan els puc veure des de la finestra de casa o la seguretat d'un edifici. Però m'impacten quan m'adono del que realment són, una carrega bestial d'electricitat que cau sobtadament del cel cap al terra a tal velocitat que fa que l'aire faci un estrèpit impactant.

És màgic, i completament científic que, simplement els núvols, puguin provocar tal fenòmen. Una gran quantitat d'electricitat que creua un medi no conductor. I després, la diferència de temps entre el llamp i el tro. La llum viatja tan més ràpid que el so que, en moltes ocasions, sentim el tro una estona després.

Són preciosos i, alhora, aterradors. Són una de les moltes sorpreses que ens ofereix la natura de tant en tant. Llamps, arcs de Sant Marti, Aurores Boreals, volcans, terratrèmols... Tenim tant per veure i aprendre que creiem que sabem i dominem la natura. Però no és així, ni de lluny.