Nit

És trist, agradable i estrany alhora pensar en les estrelles.

És trist i estrany saber que van existir fa milions d'anys, i que moltes d'elles ja no brillen ara que nosaltres les veiem. Però és agradable poder veure-les cada nit, i saber que sempre seran allà quan mirem el cel de nit i sense núvols.

És reconfortant seure a la fresca. En silenci. Sentint només el soroll dels grills que canten en la llunyania i el so de les onades acariciant les roques. És agradable seure sense fer res més que mirar el cel, deixant que la Lluna m'ompli el cor i les estrelles guiïn els meus pensaments.

És perfecte deixar que la cançó del mar porti als meus ulls el que ells no veuen en la foscor, deixar que els grills calmin la meva ànima, deixar que la calma envaiexi la meva ment.

És curiós adonar-se de com en som de petits, i de com de gran és l'univers. Com de meravelloses són les petites coses en les que no ens fixem i com de grandioses les que no veiem.

Voldria poder veure cada estrella, sentir cada gota del mar a la meva pell, escoltar cada pas del vent, tocar cada gra de sorra. Voldria poder volar com els ocells, córrer com els cavalls, brillar com les estrelles. Voldria poder fusionar-me amb l'univers o, si més no, sentir tot el que té per mostrar-me.