Des de la platja tot es veu diferent. Malgrat els núvols, el reflex de la llum a la sorra causa la sensació d'un dia gairebé assolellat.
Els arbres i arbustos d'un verd intens decoren les roques que voregen la cala protegint-la de la duresa del mar obert.
Les roques canvien de color intentant imitar la gràcia del degradat del mar. Des del gris mes fosc a la part mullada fins al marró mes clar a la part alta en contacte amb el sol.
L'aigua es camufla entre la sorra mentre els nens juguen a la vora de les onades. A mesura que s'allunya de la costa, en canvi, el blau es torna mes intens fins a convertir-se en turquesa, i aquest, al seu moment, es va fent mes fosc fins a convertir-se en blau marí.
A l'horitzó, una ratlla perfectament recta separa el blau del mar del blau gris fosc del cel creat pels núvols de la llunyania, que es va fent mes clar a mesura que aquets s'aprimen fins a deixar entreveure el cel blau clar de sempre.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada