Adoro les estrelles. Em transmeten una calma que no sóc capaç de descriure amb paraules. Poden fer que oblidi tots els meus problemes i deixi la ment en blanc des del primer instant que apareixen al cel, surten de darrera els núvols o trec el cap per la finestra de casa.
Són les meves companyes de viatge, les meves amigues, les meves confessores. Sé que seran allà sigui quan sigui que les necessiti, encara que no les vegi; i que, els expliqui el que els expliqui, no ho diran mai a ningú.
Em fascinen. Des d'aquí són petits punts en el negre mar que és el cel nocturn, des de més a prop, cossos celestes capaços d'emetre una llum que pot creuar milers de milions de quilòmetres fins a arribar a nosaltres. Hi ha poques persones capaces de fer això per algú. I elles ho fan, inclús segles després d'haver-se quedat sense combustible per seguir vivint. Han exhalat el seu últim alè per nosaltres, el mínim que podem fer és admirar-les.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada