Però quan només li quedava un botó...
- Riiiing.
El telèfon.
- Ho sento. Salvada per la campana.
Va dir-li a la Laura, guinyant-li l'ull. Després d'estar deu segons al telèfon, era una companyia telefònica, va penjar. Veient la Laura asseguda al sofà mirant-lo, va posar-se la samarreta i, amb un somriure a la cara va dir:
- Anem a prendre l'aire millor?
Estaven asseguts en un banc del parc quan, de sobte, la Laura va canviar de tema i va preguntar:
- Per cert, canviant de tema, per quan són els bitllets a Londres?
- Es pot canviar si no et va bé però, en teoria, són per la setmana després de la teva última setmana d'exàmens. Tens alguna cosa a fer?
Va preguntar ell, preocupat.
- Sí.
Va dir ella amb cara de seriosa, mig preocupada.
- Què?
- Anar a Londres amb tu.
Va arrencar a riure i a fer-li pessigolles. El seu punt dèbil. Però ell era més fort i sempre l'acabava neutralitzant envoltant-la amb els braços de manera que no es pogués moure. De sobte, la Laura es va posar seriosa i pensativa.
- Què passa?
Va preguntar ell.
- Estava pensant... en Sudan.
L'Àlex va tragar saliva.
- Sí?
- Com és que t'hi van fer anar a posar vacunes si no ets metge?
- Fa uns anys vaig fer un curset de primers auxilis i, en cas que no pugui anar-hi cap metge, o no prous, amb això en tenen prou per enviar-t'hi si és realment urgent. Que va ser el cas.
Va mirar la Laura de reüll, a veure si el seu argument l'havia convençuda.
- I, sincerament, com va anar per allà?
- Tot i que et vaig trobar molt a faltar...
Va dir, fent-li pesssigolles per calmar l'ambient.
- Va anar molt bé. M'encanten els nens i, els nens africans tenen la capacitat de somriure i fer somriure per qualsevol cosa per petita que sigui. Valoren la vida i l'ajuda i, encara que els acabis de punxar, per una petitesa com donar-los un tros de pa ja ets el seu amic per tota la vida.
Va explicar, tot envoltant-se de records
La Laura, veient-li absort no va fer més que somriure.
Sometimes you realise how far you can get if you really want to. Travelling through places I'd never been before I can see what's already been done. And if someone has been able to do this, ehy shouldn't I? Places that are almost like deserts, and which is probably what they were, have been converted to green and fertile soil with just water. But someone had to bring water to those lonely places which, despite having changed a lot are still lost in the middle of nowhere. I wonder who came here with the idea of changing it. I can only see lorries, roads and desert in here. I seem to be lost, lost in the middle of a planet which doesn't look like mine. How can even be possible for life to be somewhere like this, far away from everywhere, far away from any other kind life. All that shows if you want, you can, so if you have a project and really believe in it, why not give it a try? Same way someone got there and watered the soil, you just have to start planning your wor...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada