- Jo he preguntat primer.
- Heu marxat sols!
- Ens hem conegut avui!
- La Madison i jo no hem desaparegut.
- Em cau molt bé el Matt, però m'agrades tu.
- Només t'agrado?
- No sé, potser em pots convèncer d'alguna cosa més...
Va dir provocativa, amb les mans envoltant-li el coll.
- Una oferta molt temptadora... Però primer vull deixar clares algunes coses del que ha passat aquesta nit. Però no ara, que és molt tard.
Digué, fent-li un petó. La Laura va començar a preocupar-se.
- Pretens deixar-me a mitges?
Durant dues setmanes van estar gairebé com en una lluna de mel. Fent el turista, al jacuzzi de l'hotel... Com l'experiència no havia estat massa bona, l'Àlex va decidir no tornar a quedar amb la colla, com a molt aniria a veure'ls sol, però la Laura no se'n refiaria. Van oblidar el tema. Londres, tot i el seu clima plujós, era una ciutat preciosa, on es van poder perdre pels carrerons per acabar anant a parar a llocs remots i desconeguts amb un encant propi i personaliat indescriptibles. Per la Laura, gran fan de Harry Potter, un dels millors llocs va ser Kings Cross, el vertader nom de la qual es St. Pancras. Una antiga estació renovada i reconvertida en hotel. Va passar una altra setmana i encara no havien vist prou, tenien ganes de més. Fins que un dia, passejant pel carrer, es van trobar el Matt.
- Ei com va? No hem sabut res de vosaltres, pensavem que ja havíeu marxat.
Va fer una abraçada a l'Àlex i una altra a la Laura i, com si la conegués de tota la vida li va dir a l'orella.
- Tenia ganes de tornar-te a veure.
6:15 Com cada matí, sona el despertador. Em fa mandra llevar-me, però cal guanyar-se el jornal per poder viure de manera digna. Només cinc minuts més, penso mentre m'estiro i em giro. 6:20 Com cada matí, segueixo tombat. Però ve la Diana a dir-me bon dia. Ella és l'única capaç de donar-me les forces necessàries per llevar-me del llit. 6:25 Em dutxo, esmorzo i preparo el dinar. Sempre la mateixa rutina. 6:45 Com cada matí, vaig cap al metro. Conec cada carrer, cada edifici, cada semàfor, cada banc, cada paperera. La Diana m'acompanya, curiosa, inquieta, mirant a tot arreu. 6:55 Enfilem la petita escala per entrar a la parada i comencem el descens cap a les profunditats. Avui la màquina de l'esquerra per picar el tiquet no funciona, ens movem cap a la del mig. I tornem a baixar. Sembla que les escales no acabin mai, però només són 30. No n'hi ha per tant. Mai m'ha agradat fer servir l'ascensor. I a la Diana li fa por, no es porta bé amb les portes a...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada