Salta al contingut principal

St Jordi (9)

Al dia següent a la tarda, l'Àlex es va presentar amb la Laura a la biblioteca per estudiar. Hi havia la Urgell, la seva amiga, que el va mirar amb rancúnia. La Laura, li va dir:
- No el miris així, pobret. Mira què em va enviar.
I li va mostrar la carta. En acabar de llegir-la la Urgell va posar cara d'absoluta sorpresa i potser, fins i tot, d'enamorada.
- Jo vull una carta així!
- Algun dia la rebràs. Sempre que escullis l'home adequat.
Va dir l'Àlex, guinyant-li l'ull i rient, després d'una pausa.

Finalment, després del que, per a ells, va ser una eternitat a causa dels exàmens, treballs i altres complicacions de la feina i el curs, va arribar el 28 de juny i, per tant, el dia abans del viatge a Londres. Feia dies que no es veien, havien estat plens d'exàmens i nervis però, sempre que els horaris els jo havien permès, havien estudiat junts.

Van quedar per fer una mica de plans previs al viatge, què portar a la maleta, què visitar a Londres, una excusa com una altra per quedar.
I, per fi, l'aeroport. Van anar-hi amb temps. Tot i que els dos havien viatjat prèviament en avió, no volien perdre'l. Van anar-hi amb bus i tren, el mitjà més econòmic. Quan ja eren allà, van anar a la T-1, la terminal nova, on van poder comprovar que, a vegades, les llegendes urbanes es compleixen. Efectivament, el terra era gairebé com un mirall, per sort la Laura no portava faldilles.
Un cop localitzada la porta, van decidir passejar per la terminal, és a dir, les tendes de "tax free", les de sempre de productes típics a preus desorbitats i les que realment cal veure quan es va a l'aeroport si no queden a prop de casa, la tenda Ferrari, les de productes oficials d'equips de futbol del país...
Però va ser quan, despistats, caminaven tranquil-lament cap a la porta que es van trobar el Jordi.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cassini mission fanfiction

Cassini was doomed. NASA had made a hard decission, but it was more important to save Saturn's moons than continuing the mission for some little months. The mission had had great results, especially the discovery of Encedalus as a potencially habitable moon. An icy satellite with an unexpected underground. An ocean with the elements that form life. Twenty years ago Cassini left the Earth to study Saturn and its moons propulsed by nuclear energy. After all this time, it was running out of fuel and, whenever this would happen, nobody knew where it might head to. To prevent it from crashing against one of the moons,  NASA thought of using Titan's gravity to redirect it without consuming any fuel and send it to its last adventure. A group of orbits around the planet that would end with the spacecraft burning in its atmosphere. The remaining fuel was going to be used to point Cassini's communications array to the Earth so it could send the maximum information available until th...

Justícia poética

Entre todas las notícias relacionadas con el cambio climático que nos han llegado hasta ahora, parece que no han conseguido hacernos entender algo (por no decir nada). Y es que los más perjudicados por todas sus consecuencias, seríamos los humanos. La tierra lleva aquí millones de años y ha sobrevivido a glaciaciones, meteoritos y extinciones; y siempre se ha recuperado. El clima mundial es cíclico, y la tierra y sus especies se adaptan a ellos. Nosotros en cambio, estamos aquí de paso, adaptados a las condiciones actuales y dependientes del resto de sus habitantes. Necesitamos el oxígeno que generan las plantas, los materiales que extraemos del suelo y la carne de los animales. Pero queremos más. Y querer más ha hecho que, día tras día, la contaminación que generamos envenene al planeta y todo lo que hay en él. Es cierto que los cambios climáticos se producen de manera natural. Pero nosotros lo hemos prov...

Nowhere can be somewhere

Sometimes you realise how far you can get if you really want to. Travelling through places I'd never been before I can see what's already been done. And if someone has been able to do this, ehy shouldn't I? Places that are almost like deserts, and which is probably what they were, have been converted to green and fertile soil with just water. But someone had to bring water to those lonely places which, despite having changed a lot are still lost in the middle of nowhere. I wonder who came here with the idea of changing it. I can only see lorries, roads and desert in here. I seem to be lost, lost in the middle of a planet which doesn't look like mine. How can even be possible for life to be somewhere like this, far away from everywhere, far away from any other kind life. All that shows if you want, you can, so if you have a project and really believe in it, why not give it a try? Same way someone got there and watered the soil, you just have to start planning your wor...