Salta al contingut principal

Escac i mat (2)

A dos quarts de sis de la tarda ja estava a casa, preparant-se per sortir a córrer quan, de sobte, va sonar el timbre. Amb la samarreta a la mà, va sortir a obrir. Anava a posar-se-la però se li va oblidar en veure qui hi havia a l'altra banda de la porta. Va quedar literalment amb la boca oberta. Era una noia alta, amb tacons i el cabell recollit en una cua llarga i morena, que duia uns pantalons i una jaqueta apretats, negres, molt elegants.
- Albert Bosch?
Va tardar a contestar, no reaccionava.
- Albert Bosch? - Va repetir ella, en un to més brusc.
- Sí, sí, sóc jo. En què puc ajudar-la?
- M'has d'acompanyar.
- És clar! On? Vol que la porti a casa? - Va dir sorneguer.
- No et facis el graciós. Puja al cotxe, si us plau.
- Per què hauria de fer-ho? - Va dir amb cara d'enfadat, amb superioritat. Però abans que pogués dir res més, la noia li va deixar clar.
- Si no véns per voluntat pròpia t'hi portarem per la força. - Va dir, mirant cap els dos homes que hi havia al costat del cotxe de més a prop - Et sembla una raó de prou pes? - I, sense deixar-lo contestar, assenyalant-lo de dalt a baix, li va dir - I posa't alguna cosa decent, no pots anar pel món vestit així.

Quan va pujar al cotxe, ja amb vestit i corbata, li van lliurar un mocador i li van ordenar que se'l posés. Desganat, obeí. Tot l'assumpte li feia mala espina. Durant el recorregut, va recordar la nota que havia trobat a la taquilla del gimnàs i el cos se li va començar a posar alerta. Por, tenia por. Arribats al seu destí li van treure mocador dels ulls i el van fer sortir del cotxe. Era un aparcament com qualsevol altre, però bastant buit i amb molts accessos per a vianants. Va sortir del cotxe i, els dos homes que l'havien acompanyat el van escortar fins una de les portes. En travessar-la van pujar les escales i, en arribar a l'últim pis es van trobar en una gran entrada.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cassini mission fanfiction

Cassini was doomed. NASA had made a hard decission, but it was more important to save Saturn's moons than continuing the mission for some little months. The mission had had great results, especially the discovery of Encedalus as a potencially habitable moon. An icy satellite with an unexpected underground. An ocean with the elements that form life. Twenty years ago Cassini left the Earth to study Saturn and its moons propulsed by nuclear energy. After all this time, it was running out of fuel and, whenever this would happen, nobody knew where it might head to. To prevent it from crashing against one of the moons,  NASA thought of using Titan's gravity to redirect it without consuming any fuel and send it to its last adventure. A group of orbits around the planet that would end with the spacecraft burning in its atmosphere. The remaining fuel was going to be used to point Cassini's communications array to the Earth so it could send the maximum information available until th...

Justícia poética

Entre todas las notícias relacionadas con el cambio climático que nos han llegado hasta ahora, parece que no han conseguido hacernos entender algo (por no decir nada). Y es que los más perjudicados por todas sus consecuencias, seríamos los humanos. La tierra lleva aquí millones de años y ha sobrevivido a glaciaciones, meteoritos y extinciones; y siempre se ha recuperado. El clima mundial es cíclico, y la tierra y sus especies se adaptan a ellos. Nosotros en cambio, estamos aquí de paso, adaptados a las condiciones actuales y dependientes del resto de sus habitantes. Necesitamos el oxígeno que generan las plantas, los materiales que extraemos del suelo y la carne de los animales. Pero queremos más. Y querer más ha hecho que, día tras día, la contaminación que generamos envenene al planeta y todo lo que hay en él. Es cierto que los cambios climáticos se producen de manera natural. Pero nosotros lo hemos prov...

Nowhere can be somewhere

Sometimes you realise how far you can get if you really want to. Travelling through places I'd never been before I can see what's already been done. And if someone has been able to do this, ehy shouldn't I? Places that are almost like deserts, and which is probably what they were, have been converted to green and fertile soil with just water. But someone had to bring water to those lonely places which, despite having changed a lot are still lost in the middle of nowhere. I wonder who came here with the idea of changing it. I can only see lorries, roads and desert in here. I seem to be lost, lost in the middle of a planet which doesn't look like mine. How can even be possible for life to be somewhere like this, far away from everywhere, far away from any other kind life. All that shows if you want, you can, so if you have a project and really believe in it, why not give it a try? Same way someone got there and watered the soil, you just have to start planning your wor...