St Jordi (12)

- Nice to meet you Matt. I'm Laura. (Encantada de conèixer-te Matt. Jo sóc la Laura.)
Es van posar a xerrar. Malgrat que potser a la Laura li faltava una mica de vocabulari, es van entendre perfectament. Van parlar de l'Àlex, de com s'havien conegut amb la Laura i també amb el Matt. El Matt i ell es coneixien d'un voluntariat que havien fet al Níger feia uns anys. També van parlar de les seves respectives carreres, el Matt era astrònom i meteoròleg. A la Laura li sortia un anglès cada vegada més fluid.
- Jo sóc físic.
- Vaja! De veritat? Jo vaig dubtar molt entre física i enginyeria, m'encanta l'astronomia.
- De debò? Jo sóc astrònom.
- Sempre he volgut tenir un amic astrònom que m'expliqui curiositats i fets de l'univers mentre admiro el cel. M'encanta el cel.
- A mi també, les meves dues especialitats ho demostren.
- Dues? Quina és l'altra?
- Meteorologia.
La Laura es va posar les mans a la cara i va arrencar a riure. Són les dues especialitats que em vaig estat mirant. Un dia m'hauràs de fer una classe de física.
- Quan vulguis. De fet..., vine amb mi.
La va agafar de la mà com si es coneguessin de tota la vida i la va arrossegar fins unes escales sense que ella tingués temps d'avisar l'Àlex que desapareixeria per una estona. Però ell estava amb la Madison, molt entretingut.
- On anem?
Va preguntar la Laura encuriosida. No tenia por però, en el fons, era un desconegut.
- Ja ho veuràs.
Va somriure. El seu somriure era amable, sense males intencions. Era molt guapo. Era alt, ros, amb ulls blaus, mirada transparent i un somriure encisador. Tenia bastantes pigues al voltant del nas que el feien més jove.
Finalment van arribar a una porta metàl-lica. El Matt va treure's unes claus de la butxaca i la va obrir. La Laura va quedar meravellada. Era un terrat preciós amb butaques i amb un tros tapat per un sostre de tel-la ple de llums. Hi havia una mena de plataforma de fusta i tot al voltant el terra era de còdols blancs. I el més important, en un racó mig amagat, que no hauria vist sinó fos perquè hi va anar el Matt, un telescopi dels bons.
- Podem fer-lo servir però en un dia tan maco com avui crec que és millor observar a ull nu, no creus?
Va seure en una butaca i la va estirar per quedar de cara al cel. La Laura va fer el mateix i va començar a preguntar per les estrelles, planetes, tot el que se li acudia en general d'astronomia i meteorologia, el Matt estava encantat responent, no havia conegut mai algú tan interessat.
Al cap d'una estona la Laura va posar bé la butaca i es va aixecar. Les vistes de Londres des d'allà eren espectaculars. Es veia el Big Ben, el London Eye... El Matt també es va aixecar i va posar música, li encantava la cançó que havia posat. Es va acostar a la Laura i li va proposar de ballar. L'Àlex estava a baix amb la Madison i només era un ball, per què no?