Salta al contingut principal

St Jordi (10)

- Ei! Què...?
- Hola Jordi! Què hi fas aquí? Per cert! Aquesta és la Laura.
Va dir l'Àlex, tot orgullós de poder presentar-li la seva nòvia.
- Encantat. Però, què hi feu aquí plantats? Us estan cridant per megafonia!
- Com?
- Que sou els únics que falteu per embarcar. L'avió marxa!
Llavors van reaccionar i van arrencar a córrer.
- Adéu! I gràcies!
Per sort no estaven massa lluny de la porta i encara els esperaven. Els van demanar les targes d'embarcament, van comprovar que les motxilles no passessin de la mida permesa i van entrar a l'avió. Van buscar el seu seient, van posar les motxilles als armariets de sobre els seus llocs i van seure, sospirant alleujats després de l'ensurt. Al cap d'uns minuts l'avió es va enlairar. El viatge durava només un parell o tres d'hores. Durant el viatge, van parlar dels exàmens, de Londres, de l'estiu.
Quan ja estaven a l'aeroport van comprar els bitllets del tren que els havia de portar fins a la ciutat. L'anglès de l'Àlex era tan sexy... que quan va tenir els bitllets va haver de fer-li un ensurt a la Laura per fer-la tornar dels seus somnis. Ja a Londres, van agafar el metro a la mateixa estació on els havia deixat el tren per anar a l'hotel a deixar les maletes i poder començar a fer el turista.
Van sortir de l'hotel que ja eren quarts d'una del migdia, així que van decidir anar a Camden Market. Van fer una passejada pel mercat, on van veure tot tipus de paradetes, des de menjar, fins a tatuatges. Allà van dinar i van comprar un parell de records. A la tarda, van anar cap a la City, a veure els executius que, amb vestit però calçat esportiu, sortien acompassats de la feina, com una allau de gent però cadascun al seu món, com si estessin sols.
Es notava el poti-poti de cultures que hi havia a la ciutat, hi havia gent de totes les races i cultures en un caos ordenat, global, i es podia sentir com la gent ignorava el món que els envoltava. Auriculars, "vambes", mòbil a la mà o a l'orella i com si el de la vora no hi fos.
A la nit van anar a sopar a un "pub" i més tard a veure la ciutat de nit. Mentre caminaven per Oxford Street, de sobte algú cridà:
- Àlex! What are you doing here? (Àlex, què hi fas aquí?)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cassini mission fanfiction

Cassini was doomed. NASA had made a hard decission, but it was more important to save Saturn's moons than continuing the mission for some little months. The mission had had great results, especially the discovery of Encedalus as a potencially habitable moon. An icy satellite with an unexpected underground. An ocean with the elements that form life. Twenty years ago Cassini left the Earth to study Saturn and its moons propulsed by nuclear energy. After all this time, it was running out of fuel and, whenever this would happen, nobody knew where it might head to. To prevent it from crashing against one of the moons,  NASA thought of using Titan's gravity to redirect it without consuming any fuel and send it to its last adventure. A group of orbits around the planet that would end with the spacecraft burning in its atmosphere. The remaining fuel was going to be used to point Cassini's communications array to the Earth so it could send the maximum information available until th...

Justícia poética

Entre todas las notícias relacionadas con el cambio climático que nos han llegado hasta ahora, parece que no han conseguido hacernos entender algo (por no decir nada). Y es que los más perjudicados por todas sus consecuencias, seríamos los humanos. La tierra lleva aquí millones de años y ha sobrevivido a glaciaciones, meteoritos y extinciones; y siempre se ha recuperado. El clima mundial es cíclico, y la tierra y sus especies se adaptan a ellos. Nosotros en cambio, estamos aquí de paso, adaptados a las condiciones actuales y dependientes del resto de sus habitantes. Necesitamos el oxígeno que generan las plantas, los materiales que extraemos del suelo y la carne de los animales. Pero queremos más. Y querer más ha hecho que, día tras día, la contaminación que generamos envenene al planeta y todo lo que hay en él. Es cierto que los cambios climáticos se producen de manera natural. Pero nosotros lo hemos prov...

Nowhere can be somewhere

Sometimes you realise how far you can get if you really want to. Travelling through places I'd never been before I can see what's already been done. And if someone has been able to do this, ehy shouldn't I? Places that are almost like deserts, and which is probably what they were, have been converted to green and fertile soil with just water. But someone had to bring water to those lonely places which, despite having changed a lot are still lost in the middle of nowhere. I wonder who came here with the idea of changing it. I can only see lorries, roads and desert in here. I seem to be lost, lost in the middle of a planet which doesn't look like mine. How can even be possible for life to be somewhere like this, far away from everywhere, far away from any other kind life. All that shows if you want, you can, so if you have a project and really believe in it, why not give it a try? Same way someone got there and watered the soil, you just have to start planning your wor...