Salta al contingut principal

St Jordi (30)

Quan va arribar, l'Àlex estava esperant assegut a les escales, absort, remenant-se el cabell amb la mà, nerviós. Va aixecar la vista i es va trobar amb la mirada de la Laura, que el buscava.
- No sabia si vindries - va dir ell quan va arribar davant seu. Ella no va contestar. L'Àlex estava incòmode en silenci però la Laura no volia dir res, i a ell li feia por -. Prefereixes seure o caminar?
La Laura va encongir les espatlles.
- Digues alguna cosa, si us plau. El teu silenci m'està matant.
- No tinc res a dir que valgui la pena. Eres tu qui volia parlar amb mi remember?
- Tens raó. Volia demanar-te perdó. T'he portat això- va dir ell donant-li un ram de roses vermelles preciós i que, a sobre, olorava de meravella. La Laura el va olorar i va dir fluixet:
- Gràcies.
- Et mereixes això i molt més. Seu, si us plau - va dir, movent-se per deixar-li més lloc.
Va sospirar per armar-se de valor i començar a parlar. La Laura l'analitzava intentant imaginar què diria. Finalment es va decidir.
- Laura, en primer lloc et vull demanar perdó pel que va passar ahir. No tinc excuses per justificar la conducta de nen immadur i gelós que vaig mostrar ahir a la nit barallant-me amb el Matt. Perquè, d'una banda, primer jo pensava que era per la Madison que ell estava enfadat i vaig arribar a la conclusió que només feia veure que li agradavés per revenja quan, jo mateix, sé que té infinits motius perquè li agradis, i que cap té perquè ser aquest i, d'altra banda, sé que puc confiar en tu perquè, encara que potser ara ja no, tinc la vaga sensació que senties alguna cosa per mi, i que ell només era un amic per tu i ahir... vaig perdre els estreps. No sé què em va passar. És la primera vegada que em barallo amb algú, jo sempre sóc pacífic però ahir..., ahir va ser com si algú s'apoderés de mi - va posar-se les mans al cap, s'estirava els cabells, trist i enrabiat alhora, començaven a caure-li llàgrimes per les galtes. Va intentar amagar-les però la Laura se'n va adonar, a més feia veu de súplica -. Ho sento Laura. El Matt no es mereixia el que li vaig fer. Està bé? I tu... em perdonaràs, si us plau?
- El Matt està bé - va dir simplement la Laura, veient que ell volia seguir.
- I, en segon lloc et voldria demanar que em donessis una segona oportunitat. Per demostrar-te que ahir no era jo, per demostrar-te que sóc el mateix de sempre i fer que et tornis a enamorar de mi en cas que ho estessis i, sinó, perquè ho facis per primera vegada. Una oportunitat per intentar fer que t'enamoris de mi cada dia una altra vegada, cada dia una mica més, perquè t'estimo, i et portaria la Lluna si calgués per demostrar-t'ho - ara ja estava més segur, ja no tenia el cap baix, la mirava directament als ulls i gesticulava de manera exagerada. La situació va provocar que la Laura arrenqués a riure i a plorar alhora quan ell va acabar de parlar. Plorava de felicitat i emoció pel que li havia dit, reia pels gestos exagerats que havia fet i la seguretat que havia sortit del no res quan s'havia començat a animar. No podia suportar estar enfadada amb ell. No el podia veure trist. Es va desfer al seu costat. Es va tapar la cara amb les mans per amagar les llàgrimes i es va apoiar a l'espatlla de l'Àlex que la va abraçar i li va fer un petó al front. Ella es va abraçar a ell amb força.
- Et perdono - va dir ella entre llàgrimes, la seva sinceritat l'havia desfeta - però no m'ho tornis a fer això, Bruce Banner.
Va dir punxant-li el pit amb el dit. Ell es va posar a riure per la comparació. Hulk. Només algú com ella l'hauria feta. Era el que més l'atreia d'ella. No era com la resta, i a ella mateixa no l'importava, més aviat n'estava orgullosa.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cassini mission fanfiction

Cassini was doomed. NASA had made a hard decission, but it was more important to save Saturn's moons than continuing the mission for some little months. The mission had had great results, especially the discovery of Encedalus as a potencially habitable moon. An icy satellite with an unexpected underground. An ocean with the elements that form life. Twenty years ago Cassini left the Earth to study Saturn and its moons propulsed by nuclear energy. After all this time, it was running out of fuel and, whenever this would happen, nobody knew where it might head to. To prevent it from crashing against one of the moons,  NASA thought of using Titan's gravity to redirect it without consuming any fuel and send it to its last adventure. A group of orbits around the planet that would end with the spacecraft burning in its atmosphere. The remaining fuel was going to be used to point Cassini's communications array to the Earth so it could send the maximum information available until th...

Justícia poética

Entre todas las notícias relacionadas con el cambio climático que nos han llegado hasta ahora, parece que no han conseguido hacernos entender algo (por no decir nada). Y es que los más perjudicados por todas sus consecuencias, seríamos los humanos. La tierra lleva aquí millones de años y ha sobrevivido a glaciaciones, meteoritos y extinciones; y siempre se ha recuperado. El clima mundial es cíclico, y la tierra y sus especies se adaptan a ellos. Nosotros en cambio, estamos aquí de paso, adaptados a las condiciones actuales y dependientes del resto de sus habitantes. Necesitamos el oxígeno que generan las plantas, los materiales que extraemos del suelo y la carne de los animales. Pero queremos más. Y querer más ha hecho que, día tras día, la contaminación que generamos envenene al planeta y todo lo que hay en él. Es cierto que los cambios climáticos se producen de manera natural. Pero nosotros lo hemos prov...

Nowhere can be somewhere

Sometimes you realise how far you can get if you really want to. Travelling through places I'd never been before I can see what's already been done. And if someone has been able to do this, ehy shouldn't I? Places that are almost like deserts, and which is probably what they were, have been converted to green and fertile soil with just water. But someone had to bring water to those lonely places which, despite having changed a lot are still lost in the middle of nowhere. I wonder who came here with the idea of changing it. I can only see lorries, roads and desert in here. I seem to be lost, lost in the middle of a planet which doesn't look like mine. How can even be possible for life to be somewhere like this, far away from everywhere, far away from any other kind life. All that shows if you want, you can, so if you have a project and really believe in it, why not give it a try? Same way someone got there and watered the soil, you just have to start planning your wor...