Quan ja estaven els dos tranquils, van mirar-se i es van aixecar.
- Anem a fer una volta?
- Som-hi, et convido a un gelat, conec una geladeria molt bona a prop d'aquí. Fan els millors cucurutxos de Londres i els gelats estan boníssims.
En arribar van mirar tots els gustos que hi havia, que no eren pocs. La Laura dubtava.
- De què el vols?
- No ho sé! Sempre dubto entre nata i xocolata o stracciatella.
- Fem una cosa, jo me'n demano un i tu l'altre, va bé? Així tindràs els dos.
- Em sembla bé.
- Doncs Angelo, dos cucurutxos de la casa, un amb nata i xocolata i l'altre de stracciatella, si us plau.
- Marchando! Aquí tens noi. Bon profit!
Quan la Laura ja estava girada l'Angelo li va picar l'ullet a l'Àlex.
- Gràcies!
Van seure en uns bancs que hi havia per allà a prop per gaudir del gelat quan, de sobte, l'Àlex va dir:
- Ves amb compte, a vegades els gelats de l'Angelo porten sorpresa.
- Sorpresa? - va preguntar extranyada la Laura.
- Si de cas serà al final, menja tranquil-la.
Mossegant, la Laura va notar una cosa dura dins el cuxururtx. Va mirar extranyada l'interior de la galeta i se li va il-luminar la cara de sobte. L'Àlex estava agenollat al seu davant, amb la mà oberta, esperant que li donés el que hi havia dins. Ella li va entregar.
- Laura Casals i Vilanova vols casar-te amb mi? - va preguntar aixecant l'anell. Era un anell senzill però molt maco. Era tot de plata amb un diamant i per dins tenia una inscripció gravada: "T'estimo, el noi del bus"
- Sí!
Ella es va tirar als seus braços en una abraçada amb tant entusiasme que els dos van acabar al terra, rient. L'Àlex la va ajudar a tornar a seure al banc i es va tornar a agenollar.
- Sento fer aquesta guarrada però no vaig pensar que es pringaria tant.
- Et dono permís - va dir ella, amb un somriure d'orella a orella.
Ell va xupar l'anell i, després d'assecar-lo amb les mans li va posar a l'anular esquerre. Es va aixecar i li va donar una altra abraçada i un petó.
- T'estimo.
Sometimes you realise how far you can get if you really want to. Travelling through places I'd never been before I can see what's already been done. And if someone has been able to do this, ehy shouldn't I? Places that are almost like deserts, and which is probably what they were, have been converted to green and fertile soil with just water. But someone had to bring water to those lonely places which, despite having changed a lot are still lost in the middle of nowhere. I wonder who came here with the idea of changing it. I can only see lorries, roads and desert in here. I seem to be lost, lost in the middle of a planet which doesn't look like mine. How can even be possible for life to be somewhere like this, far away from everywhere, far away from any other kind life. All that shows if you want, you can, so if you have a project and really believe in it, why not give it a try? Same way someone got there and watered the soil, you just have to start planning your wor...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada