Salta al contingut principal

St Jordi (fi?)

Quan ja estaven els dos tranquils, van mirar-se i es van aixecar.
- Anem a fer una volta?
- Som-hi, et convido a un gelat, conec una geladeria molt bona a prop d'aquí. Fan els millors cucurutxos de Londres i els gelats estan boníssims.
En arribar van mirar tots els gustos que hi havia, que no eren pocs. La Laura dubtava.
- De què el vols?
- No ho sé! Sempre dubto entre nata i xocolata o stracciatella.
- Fem una cosa, jo me'n demano un i tu l'altre, va bé? Així tindràs els dos.
- Em sembla bé.
- Doncs Angelo, dos cucurutxos de la casa, un amb nata i xocolata i l'altre de stracciatella, si us plau.
- Marchando! Aquí tens noi. Bon profit!
Quan la Laura ja estava girada l'Angelo li va picar l'ullet a l'Àlex.
- Gràcies!
Van seure en uns bancs que hi havia per allà a prop per gaudir del gelat quan, de sobte, l'Àlex va dir:
- Ves amb compte, a vegades els gelats de l'Angelo porten sorpresa.
- Sorpresa? - va preguntar extranyada la Laura.
- Si de cas serà al final, menja tranquil-la.
Mossegant, la Laura va notar una cosa dura dins el cuxururtx. Va mirar extranyada l'interior de la galeta i se li va il-luminar la cara de sobte. L'Àlex estava agenollat al seu davant, amb la mà oberta, esperant que li donés el que hi havia dins. Ella li va entregar.

- Laura Casals i Vilanova vols casar-te amb mi? - va preguntar aixecant l'anell. Era un anell senzill però molt maco. Era tot de plata amb un diamant i per dins tenia una inscripció gravada: "T'estimo, el noi del bus"
- Sí!
Ella es va tirar als seus braços en una abraçada amb tant entusiasme que els dos van acabar al terra, rient. L'Àlex la va ajudar a tornar a seure al banc i es va tornar a agenollar.
- Sento fer aquesta guarrada però no vaig pensar que es pringaria tant.
- Et dono permís - va dir ella, amb un somriure d'orella a orella.
Ell va xupar l'anell i, després d'assecar-lo amb les mans li va posar a l'anular esquerre. Es va aixecar i li va donar una altra abraçada i un petó.
- T'estimo. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cassini mission fanfiction

Cassini was doomed. NASA had made a hard decission, but it was more important to save Saturn's moons than continuing the mission for some little months. The mission had had great results, especially the discovery of Encedalus as a potencially habitable moon. An icy satellite with an unexpected underground. An ocean with the elements that form life. Twenty years ago Cassini left the Earth to study Saturn and its moons propulsed by nuclear energy. After all this time, it was running out of fuel and, whenever this would happen, nobody knew where it might head to. To prevent it from crashing against one of the moons,  NASA thought of using Titan's gravity to redirect it without consuming any fuel and send it to its last adventure. A group of orbits around the planet that would end with the spacecraft burning in its atmosphere. The remaining fuel was going to be used to point Cassini's communications array to the Earth so it could send the maximum information available until th...

Justícia poética

Entre todas las notícias relacionadas con el cambio climático que nos han llegado hasta ahora, parece que no han conseguido hacernos entender algo (por no decir nada). Y es que los más perjudicados por todas sus consecuencias, seríamos los humanos. La tierra lleva aquí millones de años y ha sobrevivido a glaciaciones, meteoritos y extinciones; y siempre se ha recuperado. El clima mundial es cíclico, y la tierra y sus especies se adaptan a ellos. Nosotros en cambio, estamos aquí de paso, adaptados a las condiciones actuales y dependientes del resto de sus habitantes. Necesitamos el oxígeno que generan las plantas, los materiales que extraemos del suelo y la carne de los animales. Pero queremos más. Y querer más ha hecho que, día tras día, la contaminación que generamos envenene al planeta y todo lo que hay en él. Es cierto que los cambios climáticos se producen de manera natural. Pero nosotros lo hemos prov...

Nowhere can be somewhere

Sometimes you realise how far you can get if you really want to. Travelling through places I'd never been before I can see what's already been done. And if someone has been able to do this, ehy shouldn't I? Places that are almost like deserts, and which is probably what they were, have been converted to green and fertile soil with just water. But someone had to bring water to those lonely places which, despite having changed a lot are still lost in the middle of nowhere. I wonder who came here with the idea of changing it. I can only see lorries, roads and desert in here. I seem to be lost, lost in the middle of a planet which doesn't look like mine. How can even be possible for life to be somewhere like this, far away from everywhere, far away from any other kind life. All that shows if you want, you can, so if you have a project and really believe in it, why not give it a try? Same way someone got there and watered the soil, you just have to start planning your wor...