St Jordi (fi?)

Quan ja estaven els dos tranquils, van mirar-se i es van aixecar.
- Anem a fer una volta?
- Som-hi, et convido a un gelat, conec una geladeria molt bona a prop d'aquí. Fan els millors cucurutxos de Londres i els gelats estan boníssims.
En arribar van mirar tots els gustos que hi havia, que no eren pocs. La Laura dubtava.
- De què el vols?
- No ho sé! Sempre dubto entre nata i xocolata o stracciatella.
- Fem una cosa, jo me'n demano un i tu l'altre, va bé? Així tindràs els dos.
- Em sembla bé.
- Doncs Angelo, dos cucurutxos de la casa, un amb nata i xocolata i l'altre de stracciatella, si us plau.
- Marchando! Aquí tens noi. Bon profit!
Quan la Laura ja estava girada l'Angelo li va picar l'ullet a l'Àlex.
- Gràcies!
Van seure en uns bancs que hi havia per allà a prop per gaudir del gelat quan, de sobte, l'Àlex va dir:
- Ves amb compte, a vegades els gelats de l'Angelo porten sorpresa.
- Sorpresa? - va preguntar extranyada la Laura.
- Si de cas serà al final, menja tranquil-la.
Mossegant, la Laura va notar una cosa dura dins el cuxururtx. Va mirar extranyada l'interior de la galeta i se li va il-luminar la cara de sobte. L'Àlex estava agenollat al seu davant, amb la mà oberta, esperant que li donés el que hi havia dins. Ella li va entregar.

- Laura Casals i Vilanova vols casar-te amb mi? - va preguntar aixecant l'anell. Era un anell senzill però molt maco. Era tot de plata amb un diamant i per dins tenia una inscripció gravada: "T'estimo, el noi del bus"
- Sí!
Ella es va tirar als seus braços en una abraçada amb tant entusiasme que els dos van acabar al terra, rient. L'Àlex la va ajudar a tornar a seure al banc i es va tornar a agenollar.
- Sento fer aquesta guarrada però no vaig pensar que es pringaria tant.
- Et dono permís - va dir ella, amb un somriure d'orella a orella.
Ell va xupar l'anell i, després d'assecar-lo amb les mans li va posar a l'anular esquerre. Es va aixecar i li va donar una altra abraçada i un petó.
- T'estimo.