Salta al contingut principal

A felicidade depende só de vocês

Há dois tipos de pessoas neste mundo.

Os otimistas, que são capazes de encontraro lado bom  em todas as coisas que lhes acontecem, sem considerar o má que possa ser a sua situação; e as pessimistas, que não vão à procura da felicidade. Não porque achem que não exista, mas porque têm a certeza que não a vão encontrar.

Eu acho que sou das otimistas, e penso que esse é o verdadeiro problema dos pessimistas. Porque não é a qualidade de vida das pessoas o que faz com que elas sejam mais ou menos felizes, mas a atitude com que a afrontam. Uma pessoa que cada vez que tem um problema (cai) começa a chorar sem parar e não se pode levantar nem com a ajuda dos outros, não dá valor ao lado positivo das coisas, e acredita que a felicidade é uma coisa inalcançável para alguém como ela. Porém, uma pessoa que quando cai e se levanta (com ou sem ajuda), reflexiona sobre o que lhe aconteceu e vê a parte positiva e aprende, para poder ser melhor e não voltar a cair, vai aproveitar muito mais a sua vida. Porque a sua vida vai ser mais completa, e ainda vai poder ajudar os outros a ter uma vida feliz como a sua.

Porque eu  digo sempre, não é mais feliz o que mais tem mas o que de menos precisa.

Assim que, a felicidade depende só de vocês.

Sejam felizes! :)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Nowhere can be somewhere

Sometimes you realise how far you can get if you really want to. Travelling through places I'd never been before I can see what's already been done. And if someone has been able to do this, ehy shouldn't I? Places that are almost like deserts, and which is probably what they were, have been converted to green and fertile soil with just water. But someone had to bring water to those lonely places which, despite having changed a lot are still lost in the middle of nowhere. I wonder who came here with the idea of changing it. I can only see lorries, roads and desert in here. I seem to be lost, lost in the middle of a planet which doesn't look like mine. How can even be possible for life to be somewhere like this, far away from everywhere, far away from any other kind life. All that shows if you want, you can, so if you have a project and really believe in it, why not give it a try? Same way someone got there and watered the soil, you just have to start planning your wor...

Estrelles en un cel de nit

Hi ha moltes persones al món, moltítssimes. Gairebé tantes com peixos al mar o arbres al bosc, però cadascuna és especial a la seva manera. Dia rere dia ens llevem i comencem una rutina que pot acabar sent desastrosa i cansada, o divertida i diferent, és quelcom que depèn de molts factors, suposo. Els dies dolents, portats a extrems i de manera repetitiva són, segurament, la causa del desànim permanent de moltes persones però, val la pena? Moltes vegades no ens adonem que tenim sort. Una família, uns amics, una feina... el problema és que vivim en un món materialista on això es valora molt menys del que es mereix. Però això és la vertadera essència de la vida, el motor de la felicitat i el que fa que puguem tirar endavant i aixecar-nos quan caiem en topar amb obstacles inesperats que, en moltes ocasions, acaben sent els detonants de coses bones. Ja que a vegades fan que ens esforcem per aconsegui...

Escac i mat (22)

Però llavors es va adonar que tampoc estava perfecte. Va notar com començava a faltar-li l'aire, va tossir, s'ofegava. La Diana es va despertar de l'ensurt i, després de prémer el botó per avisar l'enfermera, va sortir corrent al passadís crindant, demanant ajuda.  - Enfermera! Enfermera!  Per sort hi havia una enfermera allà mateix que va entrar per ajudar. - Calmi's, si us plau - Va dir a l'Albert mentre comprovava que tot estés al seu lloc.  Només era el tub de l'oxigen, se li havia col-locat sota el braç i no li n'arribava prou. Va aixecar-li el braç i al moment l'Albert va notar que li arribava l'aire. Va fer una inhalació llarga per recuperar tot el que necessitava i es va anar calmant lentament. Tossia, però de l'espant barrejat amb la falta d'aire. Ja estava bé. L'enfermera va marxar quan ja estava estable i tranquil una altra vegada. La Diana tenia la respiració accelerada i els ulls vermells però, tot i que...