En un món com el que vivim, donar les gràcies és una cosa que fem poc i, tenint en compte que cada vegada depenem més dels altres, hauria de ser més aviat al revés. De fet, hi ha estudis que demostren que, les persones que més donen les gràcies, són més felices. No sé si funciona o no, però també m'agrada ser agraïda, així que... Gràcies.
Gràcies als de la família que m'ajuden, m'animen i em donen suport en tot el que faig (o com a mínim en la part que els agrada). Gràcies per haver-me ajudat a ser el que sóc, arribar on estic i aconseguir tot això.
Gràcies a les persones que fan d'aquest món un món millor, on no tot és corrupció i malalties, sinó on també hi ha cada vegada més nens que poden començar a estudiar i aprendre, créixer i viure sense tantes limitacions.
I gràcies als amics, que m'aguanten com sóc i m'ajuden a seguir. A caminar per la vida i a superar els possibles obstacles que se'm puguin presentar. Perquè hi ha qui té molts amics, però un no se sent realment ben acompanyat fins que té amics de veritat. Són difícils de trobar i n'hi ha pocs, però jo me'ls he quedat tots i no els penso deixar escapar.
Tinc molta sort a la vida, i espero poder dir que la valoro prou com per merèixer-los. Els amics, la família i tot el que tinc. Gràcies, de tot cor.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada