- No és culpa teva Laura. Tu només has intentat ajudar el que estava en una situació pitjor, no et sentis malament. A més, si s'han barallat és cosa seva.
- Però no he entès al final... es barallaven per mi o per tu?
La Laura va trencar a riure en mig dels plors. La situació vista des de fora resultava còmica i trista alhora.
- No ho sé, la veritat. - Va dir la Madison, també rient.- Crec que el Matt es barallava per tu i l'Àlex... lluitava encegat sense saber gaire perquè. Suposo que ell pensava que el Matt ho havia fet per revenja i que era per mi, però ha vist que era per tu i s'ha confós tant que ha estat pitjor. Ja saps que els homes... si els parles de més d'una cosa alhora es posen nerviosos, pobrets.
La Madison intentava tranquil-litzar la Laura fent-la riure, i ho estava aconseguint.
- Jo pensava que el Matt i jo erem només amics i que era també el que ell volia. Però la veritat és que, sobre tot davant l'Àlex, alguna vegada sí que se m'havia insinuat, i a l'Àlex li va sentar bastant malament. Però com jo no sentia el mateix suposo que li vaig treure importància. No pensava que arribessin a això, els tenia per tranquils als dos.
- Ho són. Normalment. Però tenen gustos molt semblants, com has pogut comprovar i... en certs temes tenen més hormones de les que haurien i acaben així. No és culpa teva ni meva. Don't worry.
- Be happy.
Les dues van riure. Ja estaven més tranquil-les. Però la Laura va tornar a parlar.
- L'Àlex és sempre tan gelós?
- No, el Matt el treu més de polleguera que la resta. Pots tenir amics, si li cauen bé i no et fan mal a tu, no els matarà.
Va contestar guinyant-li l'ull. Es va aixecar i va preguntar:
- Anem?
- Sí. Gràcies Maddie.
Va dir, fent-li una abraçada. Ella li va tornar.
- Ja saps, pots comptar amb mi.
Sometimes you realise how far you can get if you really want to. Travelling through places I'd never been before I can see what's already been done. And if someone has been able to do this, ehy shouldn't I? Places that are almost like deserts, and which is probably what they were, have been converted to green and fertile soil with just water. But someone had to bring water to those lonely places which, despite having changed a lot are still lost in the middle of nowhere. I wonder who came here with the idea of changing it. I can only see lorries, roads and desert in here. I seem to be lost, lost in the middle of a planet which doesn't look like mine. How can even be possible for life to be somewhere like this, far away from everywhere, far away from any other kind life. All that shows if you want, you can, so if you have a project and really believe in it, why not give it a try? Same way someone got there and watered the soil, you just have to start planning your wor...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada