- No és culpa teva Laura. Tu només has intentat ajudar el que estava en una situació pitjor, no et sentis malament. A més, si s'han barallat és cosa seva.
- Però no he entès al final... es barallaven per mi o per tu?
La Laura va trencar a riure en mig dels plors. La situació vista des de fora resultava còmica i trista alhora.
- No ho sé, la veritat. - Va dir la Madison, també rient.- Crec que el Matt es barallava per tu i l'Àlex... lluitava encegat sense saber gaire perquè. Suposo que ell pensava que el Matt ho havia fet per revenja i que era per mi, però ha vist que era per tu i s'ha confós tant que ha estat pitjor. Ja saps que els homes... si els parles de més d'una cosa alhora es posen nerviosos, pobrets.
La Madison intentava tranquil-litzar la Laura fent-la riure, i ho estava aconseguint.
- Jo pensava que el Matt i jo erem només amics i que era també el que ell volia. Però la veritat és que, sobre tot davant l'Àlex, alguna vegada sí que se m'havia insinuat, i a l'Àlex li va sentar bastant malament. Però com jo no sentia el mateix suposo que li vaig treure importància. No pensava que arribessin a això, els tenia per tranquils als dos.
- Ho són. Normalment. Però tenen gustos molt semblants, com has pogut comprovar i... en certs temes tenen més hormones de les que haurien i acaben així. No és culpa teva ni meva. Don't worry.
- Be happy.
Les dues van riure. Ja estaven més tranquil-les. Però la Laura va tornar a parlar.
- L'Àlex és sempre tan gelós?
- No, el Matt el treu més de polleguera que la resta. Pots tenir amics, si li cauen bé i no et fan mal a tu, no els matarà.
Va contestar guinyant-li l'ull. Es va aixecar i va preguntar:
- Anem?
- Sí. Gràcies Maddie.
Va dir, fent-li una abraçada. Ella li va tornar.
- Ja saps, pots comptar amb mi.
Cassini was doomed. NASA had made a hard decission, but it was more important to save Saturn's moons than continuing the mission for some little months. The mission had had great results, especially the discovery of Encedalus as a potencially habitable moon. An icy satellite with an unexpected underground. An ocean with the elements that form life. Twenty years ago Cassini left the Earth to study Saturn and its moons propulsed by nuclear energy. After all this time, it was running out of fuel and, whenever this would happen, nobody knew where it might head to. To prevent it from crashing against one of the moons, NASA thought of using Titan's gravity to redirect it without consuming any fuel and send it to its last adventure. A group of orbits around the planet that would end with the spacecraft burning in its atmosphere. The remaining fuel was going to be used to point Cassini's communications array to the Earth so it could send the maximum information available until th...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada