Salta al contingut principal

St Jordi (28)

Era tard, i la mare de la Madison dormia. Van entrar sense fer soroll i van anar a la seva habitació. Va treure un llit fet de sota el seu.
- És el llit del meu germà. Vivia aquí fins fa un any però sempre el tenim fet per si vol tornar o fer-nos una visita.
Va explicar amb un somriure.
Era com si es coneguessin de tota la vida, tenien moltes coses en comú i parlaven sense vergonyes. Van estar gairebé tota la nit xerrant de mil coses, s'entenien l'una a l'altra.
- Maddie, necessito un consell. Què faig ara?
- No ho sé ben bé. D'una banda et diria que anessis a parlar amb l'Àlex i li diguessis que vas defensar el Matt perquè et va semblar el més just en aquell moment però de l'altra... t'aconsellaria que el fessis patir una mica per tal que vegi que ha de confiar més en tu, que pots tenir amics i que no només li faràs cas a ell. De fet, sentint-me en veu alta, et diria que fessis la segona opció.
- És bona idea però, em fa pena...
- No cal que esperis gaire, segurament no tardarà a trucar i parles amb ell. Segur que sap que ets aquí.
L'endemà les dues es van llevar amb els primers raigs de llum que van entrar per la part que quedava oberta de la persiana. Eren les 10. La mare de la Martha també havia preparat esmorzar per la Laura ja que havia vist la jaqueta penjada a l'entrada. La Madison les va presentar i la Martha va fer un somriure tendre. Estava contenta que l'Àlex hagués trobat algú amb qui estés tan bé. Al cap i a la fi, era el seu nebot...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Nowhere can be somewhere

Sometimes you realise how far you can get if you really want to. Travelling through places I'd never been before I can see what's already been done. And if someone has been able to do this, ehy shouldn't I? Places that are almost like deserts, and which is probably what they were, have been converted to green and fertile soil with just water. But someone had to bring water to those lonely places which, despite having changed a lot are still lost in the middle of nowhere. I wonder who came here with the idea of changing it. I can only see lorries, roads and desert in here. I seem to be lost, lost in the middle of a planet which doesn't look like mine. How can even be possible for life to be somewhere like this, far away from everywhere, far away from any other kind life. All that shows if you want, you can, so if you have a project and really believe in it, why not give it a try? Same way someone got there and watered the soil, you just have to start planning your wor...

Estrelles en un cel de nit

Hi ha moltes persones al món, moltítssimes. Gairebé tantes com peixos al mar o arbres al bosc, però cadascuna és especial a la seva manera. Dia rere dia ens llevem i comencem una rutina que pot acabar sent desastrosa i cansada, o divertida i diferent, és quelcom que depèn de molts factors, suposo. Els dies dolents, portats a extrems i de manera repetitiva són, segurament, la causa del desànim permanent de moltes persones però, val la pena? Moltes vegades no ens adonem que tenim sort. Una família, uns amics, una feina... el problema és que vivim en un món materialista on això es valora molt menys del que es mereix. Però això és la vertadera essència de la vida, el motor de la felicitat i el que fa que puguem tirar endavant i aixecar-nos quan caiem en topar amb obstacles inesperats que, en moltes ocasions, acaben sent els detonants de coses bones. Ja que a vegades fan que ens esforcem per aconsegui...

Escac i mat (22)

Però llavors es va adonar que tampoc estava perfecte. Va notar com començava a faltar-li l'aire, va tossir, s'ofegava. La Diana es va despertar de l'ensurt i, després de prémer el botó per avisar l'enfermera, va sortir corrent al passadís crindant, demanant ajuda.  - Enfermera! Enfermera!  Per sort hi havia una enfermera allà mateix que va entrar per ajudar. - Calmi's, si us plau - Va dir a l'Albert mentre comprovava que tot estés al seu lloc.  Només era el tub de l'oxigen, se li havia col-locat sota el braç i no li n'arribava prou. Va aixecar-li el braç i al moment l'Albert va notar que li arribava l'aire. Va fer una inhalació llarga per recuperar tot el que necessitava i es va anar calmant lentament. Tossia, però de l'espant barrejat amb la falta d'aire. Ja estava bé. L'enfermera va marxar quan ja estava estable i tranquil una altra vegada. La Diana tenia la respiració accelerada i els ulls vermells però, tot i que...