Salta al contingut principal

#My500Words Day 8 La Lluna

Potser la Lluna és només un satèl-lit. Potser la Lluna és només un trosset de roca que vaga per l'espai al voltant del nostre planeta Terra. Potser la Lluna és una mera bombolleta dins un oceà d'estrelles, planetes, galàxies i objectes còsmics en general. Però la Lluna és, alhora, molt més que tot això.

Quan era petita (i potser fins i tot més ara), la Lluna era una mena de força superior per a mi. El seu posat inmutable i superior, juntament amb les seves fases invariablement canviants, fan que cada dia, veure-la sigui, d'alguna manera, especial.

Tot i això, el que la fa vertaderament màgica és el seu poder. La facultat de, quan em llevo al matí i surto de casa, de tot menys desperta, amb poques ganes de fer res més que dormir i encara menys de viure, atreure la meva mirada cap al cel i fer que m'adoni que tinc sort de viure en un món com el meu, on hi ha coses tan misterioses i genials com una roca que vola i brilla anomenada Lluna, que m'ajuda a carregar forces els matins en què amb prou feines m'aguanto, com per poder comencar el dia amb ganes i sabent que sóc molt afortunada. I que és la mateixa que, també a la cloenda d'alguns dels pitjors dies, apareix a l'horitzo per fer-me tornar a la calma, per asserenar-me i fer-me valorar la vida com realment es mereix.

Perquè, diguin el que diguin, i encara que només sigui una pedra rodona, perduda per l'univers, que reflecteix la llum del Sol per fer veure que brilla, no hi ha res més bonic que la Lluna plena en un fons ben estrellat, o la sortida de la Lluna enmarcada entre els edificis fent que encara sembli més gran, mostrant que el món és petit, que tenim molta vida per davant. Perquè la vida no són només les grans coses, sinó més aviat l'acumulació dels petits detalls que fan que jo i el món, siguem una mica millors cada dia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cassini mission fanfiction

Cassini was doomed. NASA had made a hard decission, but it was more important to save Saturn's moons than continuing the mission for some little months. The mission had had great results, especially the discovery of Encedalus as a potencially habitable moon. An icy satellite with an unexpected underground. An ocean with the elements that form life. Twenty years ago Cassini left the Earth to study Saturn and its moons propulsed by nuclear energy. After all this time, it was running out of fuel and, whenever this would happen, nobody knew where it might head to. To prevent it from crashing against one of the moons,  NASA thought of using Titan's gravity to redirect it without consuming any fuel and send it to its last adventure. A group of orbits around the planet that would end with the spacecraft burning in its atmosphere. The remaining fuel was going to be used to point Cassini's communications array to the Earth so it could send the maximum information available until th...

Justícia poética

Entre todas las notícias relacionadas con el cambio climático que nos han llegado hasta ahora, parece que no han conseguido hacernos entender algo (por no decir nada). Y es que los más perjudicados por todas sus consecuencias, seríamos los humanos. La tierra lleva aquí millones de años y ha sobrevivido a glaciaciones, meteoritos y extinciones; y siempre se ha recuperado. El clima mundial es cíclico, y la tierra y sus especies se adaptan a ellos. Nosotros en cambio, estamos aquí de paso, adaptados a las condiciones actuales y dependientes del resto de sus habitantes. Necesitamos el oxígeno que generan las plantas, los materiales que extraemos del suelo y la carne de los animales. Pero queremos más. Y querer más ha hecho que, día tras día, la contaminación que generamos envenene al planeta y todo lo que hay en él. Es cierto que los cambios climáticos se producen de manera natural. Pero nosotros lo hemos prov...

Nowhere can be somewhere

Sometimes you realise how far you can get if you really want to. Travelling through places I'd never been before I can see what's already been done. And if someone has been able to do this, ehy shouldn't I? Places that are almost like deserts, and which is probably what they were, have been converted to green and fertile soil with just water. But someone had to bring water to those lonely places which, despite having changed a lot are still lost in the middle of nowhere. I wonder who came here with the idea of changing it. I can only see lorries, roads and desert in here. I seem to be lost, lost in the middle of a planet which doesn't look like mine. How can even be possible for life to be somewhere like this, far away from everywhere, far away from any other kind life. All that shows if you want, you can, so if you have a project and really believe in it, why not give it a try? Same way someone got there and watered the soil, you just have to start planning your wor...