Salta al contingut principal

Escac i mat (7)

Una altra de les moltes coses que les diferenciava era la seva opinió sobre l'Albert. Mentre que a la Natàlia li encantava que se la mirés de dalt a baix i li llancés mirades indiscretes, la Diana li havia deixat molt clar des del primer dia que no toleraria que la tractés com un objecte i li tenia bastanta mania. La seva relació era estrictament professional, l'única cosa que valorava en ell eren els seus estudis. Ella estava estudiant enginyeria de l'energia i treballava a l'empresa de becària, ella aspirava a poder fer el que ell feia algun dia. Fora de la feina amb prou feines el saludava.
En arribar, la Natàlia va seure a la seva cadira i, mentre encenia l'ordinador va comentar.
- Avui l'Albert està raríssim. Li he portat el cafè i m'ha donat les gràcies mirant-me als ulls! Tu creus?
- Potser comença a ser una mica decent. Ja seria hora. - va dir la Diana entre dents, i es va posar a treballar.

- Hola noies.
Les dues es van girar de sobte. Mai ningú anava al seu despatx, sempre les trucaven o anaven elles a portar documents impresos. Era l'Albert, amb un somriure despreocupat, amable. Absolutament atípic en ell. I encara més atípic que saludés amb un "hola noies".
- Hola guapo. - va dir la Natàlia.
- Et podem ajudar en alguna cosa? - va dir la Diana, que se'l volia treure de sobre abans no fes algun comentari fora de lloc.
- He vingut a buscar uns fulls que he imprès. Em venia de gust aixecar-me de la cadira. Espero que no us faci res.
- No, és clar. Vols que te les enquaderni o alguna cosa?
- No cal, només és per mi. Gràcies Diana.
La seva amabilitat la va deixar pasmada. Ni tan sols sabia que sabés el seu nom.

Els documents eren una barreja de coses. Des d'apunts de les seves investigacions fins a informació sobre estudis relacionats amb el seu tema que havien fet altres empreses, inclosa la CIA. Volia assabentar-se de què sabia la resta del món i quanta informació extreuria que ningú més sabés. Volia parlar amb el que passaria a ser el seu excap i deixar les coses mitjanament arreglades perquè el seu trasllat no afectés massa l'empresa. Un cop se'ls va haver mirat, va anar al seu despatx i li va explicar la situació.
Va quedar una mica astorat i no sabia si creure-s'ho, l'Albert sempre havia estat home de bromes i, tot i que seria la primera que li feia d'aquest tipus, el seu posat seriós el va convèncer. Però seguia sent inimaginable el que li explicava, de manera que li va demanar que ho repetís.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cassini mission fanfiction

Cassini was doomed. NASA had made a hard decission, but it was more important to save Saturn's moons than continuing the mission for some little months. The mission had had great results, especially the discovery of Encedalus as a potencially habitable moon. An icy satellite with an unexpected underground. An ocean with the elements that form life. Twenty years ago Cassini left the Earth to study Saturn and its moons propulsed by nuclear energy. After all this time, it was running out of fuel and, whenever this would happen, nobody knew where it might head to. To prevent it from crashing against one of the moons,  NASA thought of using Titan's gravity to redirect it without consuming any fuel and send it to its last adventure. A group of orbits around the planet that would end with the spacecraft burning in its atmosphere. The remaining fuel was going to be used to point Cassini's communications array to the Earth so it could send the maximum information available until th...

Justícia poética

Entre todas las notícias relacionadas con el cambio climático que nos han llegado hasta ahora, parece que no han conseguido hacernos entender algo (por no decir nada). Y es que los más perjudicados por todas sus consecuencias, seríamos los humanos. La tierra lleva aquí millones de años y ha sobrevivido a glaciaciones, meteoritos y extinciones; y siempre se ha recuperado. El clima mundial es cíclico, y la tierra y sus especies se adaptan a ellos. Nosotros en cambio, estamos aquí de paso, adaptados a las condiciones actuales y dependientes del resto de sus habitantes. Necesitamos el oxígeno que generan las plantas, los materiales que extraemos del suelo y la carne de los animales. Pero queremos más. Y querer más ha hecho que, día tras día, la contaminación que generamos envenene al planeta y todo lo que hay en él. Es cierto que los cambios climáticos se producen de manera natural. Pero nosotros lo hemos prov...

Nowhere can be somewhere

Sometimes you realise how far you can get if you really want to. Travelling through places I'd never been before I can see what's already been done. And if someone has been able to do this, ehy shouldn't I? Places that are almost like deserts, and which is probably what they were, have been converted to green and fertile soil with just water. But someone had to bring water to those lonely places which, despite having changed a lot are still lost in the middle of nowhere. I wonder who came here with the idea of changing it. I can only see lorries, roads and desert in here. I seem to be lost, lost in the middle of a planet which doesn't look like mine. How can even be possible for life to be somewhere like this, far away from everywhere, far away from any other kind life. All that shows if you want, you can, so if you have a project and really believe in it, why not give it a try? Same way someone got there and watered the soil, you just have to start planning your wor...