Salta al contingut principal

Un altre punt de vista #My500Words Day 10

Avui en dia, els nens i nenes (i també els que ja no ho som tant), neixem amb els dits posats a les tecles. La tecnologia, i les comoditats en general, estan perfectament integrades en el nostre estil de vida i, no només no ens imaginem viure sense tenir-ho, sinó que, probablement, no en seriem capaços.

Malgrat tot, això no només passa amb la tecnologia, sinó que comencem a ignorar coses molt més importants. Sense anar més lluny, només cal que parlem de menjar. És molt trist que la majoria nens ni tan sols sàpiguen d'on surten la majoria d'aliments. Que pensin que els pollastres "surten" sense cap ni potes i amb la goma posada, o que ignorin que els pèsols són les llavors d'una planta i surten d'una beina, perquè mai no ho han vist.

Aquest és un dels problemes de la nostra societat, ens estem oblidant de com eren les coses abans. No a l'Edat Mitjana, no. Simplement abans que arribessin els mòbils, la tele, els cotxes. Coses que ens sembla que han existit sempre però que, en realitat, fa molt menys temps que circulen del que pot aparentar, perquè amb prou feines fa més d'un segle que es van inventar els primers cotxes amb motor. I ara en tenim que gairebé condueixen sols. Qui ho hauria dit?

El que vull dir és que estem oblidant que es pot viure (viure bé) sense la majoria de coses que considerem imprescindibles, i que estem oblidant les nostres arrels. Estem oblidant que, no fa pas tant, les grans ciutats tenien el paviment de terra i els edificis no passaven de les dues plantes. I no era la fi del món. I que, encara que no ho sembli, hi ha llocs on encara passa, i no per això la gent no hi és feliç. I parlo d'Europa, no d'un poble perdut en mig d'Àfrica. Parlo de llocs on, no és que la gent es conformi amb el que té perquè no sap que pot tenir més, sinó perquè, probablement, prefereix viure amb el que té, que no pas amb tot el que li "falta". Al cap i a la fi, tot depèn del punt de vista.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cassini mission fanfiction

Cassini was doomed. NASA had made a hard decission, but it was more important to save Saturn's moons than continuing the mission for some little months. The mission had had great results, especially the discovery of Encedalus as a potencially habitable moon. An icy satellite with an unexpected underground. An ocean with the elements that form life. Twenty years ago Cassini left the Earth to study Saturn and its moons propulsed by nuclear energy. After all this time, it was running out of fuel and, whenever this would happen, nobody knew where it might head to. To prevent it from crashing against one of the moons,  NASA thought of using Titan's gravity to redirect it without consuming any fuel and send it to its last adventure. A group of orbits around the planet that would end with the spacecraft burning in its atmosphere. The remaining fuel was going to be used to point Cassini's communications array to the Earth so it could send the maximum information available until th...

Justícia poética

Entre todas las notícias relacionadas con el cambio climático que nos han llegado hasta ahora, parece que no han conseguido hacernos entender algo (por no decir nada). Y es que los más perjudicados por todas sus consecuencias, seríamos los humanos. La tierra lleva aquí millones de años y ha sobrevivido a glaciaciones, meteoritos y extinciones; y siempre se ha recuperado. El clima mundial es cíclico, y la tierra y sus especies se adaptan a ellos. Nosotros en cambio, estamos aquí de paso, adaptados a las condiciones actuales y dependientes del resto de sus habitantes. Necesitamos el oxígeno que generan las plantas, los materiales que extraemos del suelo y la carne de los animales. Pero queremos más. Y querer más ha hecho que, día tras día, la contaminación que generamos envenene al planeta y todo lo que hay en él. Es cierto que los cambios climáticos se producen de manera natural. Pero nosotros lo hemos prov...

Nowhere can be somewhere

Sometimes you realise how far you can get if you really want to. Travelling through places I'd never been before I can see what's already been done. And if someone has been able to do this, ehy shouldn't I? Places that are almost like deserts, and which is probably what they were, have been converted to green and fertile soil with just water. But someone had to bring water to those lonely places which, despite having changed a lot are still lost in the middle of nowhere. I wonder who came here with the idea of changing it. I can only see lorries, roads and desert in here. I seem to be lost, lost in the middle of a planet which doesn't look like mine. How can even be possible for life to be somewhere like this, far away from everywhere, far away from any other kind life. All that shows if you want, you can, so if you have a project and really believe in it, why not give it a try? Same way someone got there and watered the soil, you just have to start planning your wor...