Avui en dia, els nens i nenes (i també els que ja no ho som tant), neixem amb els dits posats a les tecles. La tecnologia, i les comoditats en general, estan perfectament integrades en el nostre estil de vida i, no només no ens imaginem viure sense tenir-ho, sinó que, probablement, no en seriem capaços.
Malgrat tot, això no només passa amb la tecnologia, sinó que comencem a ignorar coses molt més importants. Sense anar més lluny, només cal que parlem de menjar. És molt trist que la majoria nens ni tan sols sàpiguen d'on surten la majoria d'aliments. Que pensin que els pollastres "surten" sense cap ni potes i amb la goma posada, o que ignorin que els pèsols són les llavors d'una planta i surten d'una beina, perquè mai no ho han vist.
Aquest és un dels problemes de la nostra societat, ens estem oblidant de com eren les coses abans. No a l'Edat Mitjana, no. Simplement abans que arribessin els mòbils, la tele, els cotxes. Coses que ens sembla que han existit sempre però que, en realitat, fa molt menys temps que circulen del que pot aparentar, perquè amb prou feines fa més d'un segle que es van inventar els primers cotxes amb motor. I ara en tenim que gairebé condueixen sols. Qui ho hauria dit?
El que vull dir és que estem oblidant que es pot viure (viure bé) sense la majoria de coses que considerem imprescindibles, i que estem oblidant les nostres arrels. Estem oblidant que, no fa pas tant, les grans ciutats tenien el paviment de terra i els edificis no passaven de les dues plantes. I no era la fi del món. I que, encara que no ho sembli, hi ha llocs on encara passa, i no per això la gent no hi és feliç. I parlo d'Europa, no d'un poble perdut en mig d'Àfrica. Parlo de llocs on, no és que la gent es conformi amb el que té perquè no sap que pot tenir més, sinó perquè, probablement, prefereix viure amb el que té, que no pas amb tot el que li "falta". Al cap i a la fi, tot depèn del punt de vista.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada