Al cap d'aproximadament mitja hora va sonar el telèfon. La Madison va despenjar i, en sentir qui era, va picar l'ull a la Laura. Ella però, només sentia el que contestava la seva amiga.
- Hola Àlex. Sí, és aquí amb mi. Sí, està bé, només una mica confusa. No sé si ella vol parlar amb tu... Vols parlar amb ell Laura? Ara s'hi posa, i no fiquis més la pota, capdesuro! - va afegir fluixet.
- Necessito parlar amb tu Laura - va dir amb veu trista.
- T'escolto - ella es feia la dura.
- Personalment.
- Per què?
- Si us plau, Laura - era gairebé una súplica - necessito veure't.
- Està bé - va dir ella seca, mirant a la Madison. Ella li ensenyava un paper, el va llegir. Hi posava: "Digues-li lloc i hora i penja sense dir res més" - Picadilly Circus d'aquí a mitja hora - i va penjar abans que ell contestés.
- Però què se suposa que he de fer ara?
- Primer arriba 5 minuts tard perquè ell hi sigui primer, que no pensi que tens més ganes de veure'l tu a ell que ell a tu, però tampoc no cal quedar malament. Ell es posarà a demanar-te que el perdonis i a la defensiva, tu fes-lo patir una mica, tens motius per estar enfadada. I després no sé... ja veuràs com va. No cal fer res que no sigui natural. Tu tranquil-la, qui ha de patir és ell. Si alguna cosa no va bé, vine o truca'm.
Es va vestir i pentinar ràpid per poder acabar d'esmorzar amb la Maddie i va sortir.
- Gràcies Maddie.
- Bona sort.
Va anar caminant cap a la plaça sense massa pressa, anava bé de temps i tenia 5 minuts de marge.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada