Hi ha moltes persones al món, moltítssimes. Gairebé tantes com peixos al mar o arbres al bosc, però cadascuna és especial a la seva manera.
Dia rere dia ens llevem i comencem una rutina que pot acabar sent desastrosa i cansada, o divertida i diferent, és quelcom que depèn de molts factors, suposo. Els dies dolents, portats a extrems i de manera repetitiva són, segurament, la causa del desànim permanent de moltes persones però, val la pena?
Moltes vegades no ens adonem que tenim sort. Una família, uns amics, una feina... el problema és que vivim en un món materialista on això es valora molt menys del que es mereix. Però això és la vertadera essència de la vida, el motor de la felicitat i el que fa que puguem tirar endavant i aixecar-nos quan caiem en topar amb obstacles inesperats que, en moltes ocasions, acaben sent els detonants de coses bones. Ja que a vegades fan que ens esforcem per aconseguir les coses i valorem més les que ja tenim.
El que ens cal és una guia. Una consciència que ens faci recapacitar i encarrilar les coses quan agafem el camí que no toca. Una persona, un ideal, algú o alguna cosa que ens recordi perquè som aquí i com volem arribar a ser, sense perdre de vista el camí que cal agafar per arribar-hi. Una senyal, objectiva i externa (interna és més subjectiva i difícil), que ens indiqui on som i com rectificar. Com les estrelles en el cel de nit pels mariners i pescadors, que sempre els indiquen cap on han d'anar.
Persones que il-luminin la nostra vida sempre però, sobre tot, en els moments més foscos i durs. Perquè sempre hi són encara que no les veiem, però quan més es veuen és quan més les necessitem.
i les estrellessssssss !!!!
ResponElimina