St Jordi (26)

Ella volia canviar de tema. Seguia preocupada pel seu nas i pel cop.
- Estàs millor? Vols mirar d'incorporar-te?
Ell va assentir i amb l'ajuda de la Laura es va aixecar.
- El cap em dona voltes però estic bé. El teu nòvio sap pegar.
- Calla!
La Laura el va acompanyar dins el bar i, al cap d'una estona, quan va veure que estava bé, es va voler despedir. Es va aixecar i va anar cap a la porta.
- He de marxar. Que vagi bé.
- Ni tan sols em faràs un petó de bona nit? Després del cop de puny? Si us plau...
A la Laura li va fer pena en veure-li el nas, encara ple de sang. Va reterocedir i li va fer un petó a la galta.
- Bona nit.
De sobte va parlar la Madison, fent el moment més estrany.
- Laura, vols venir a dormir a casa meva?, no crec que vulguis tornar a l'hotel ara.
- De debò? Gràcies Maddie.

Anant cap a casa la Madison l'ambient era una mica tens. D'una banda, la Laura li havia promès tractar bé l'Àlex, i de l'altra... acabava de fer-li un petó de bona nit al noi amb el qual ell s'havia barallat per ella. Totes dues li donaven voltes al mateix mentalment, fins que es van decidir, i van parlar al mateix temps.
- No entenc què ha passat aquesta nit. - va dir la Madison.
- Ho sento. No sé què ha passat aquesta nit. - va dir la Laura. La Madison la va deixar seguir.- Tot anava bé i, de sobte s'han començat a barallar. Jo no volia ficar-m'hi i sé que no he fet bé però... jo només volia separar-los i si he defensat més al Matt és perquè és el que més ha rebut. Però...
La Laura no podia seguir parlant, va portar-se les mans a la cara i va començar a plorar desconsoladament. La Madison la va agafat per les espatlles i la va portar fins un banc que hi havia a prop.