Era la Laura. Plorava.
- Si us plau. Pareu, si us plau.
Però l'Àlex seguia encès i, desaprofitant la distracció del Matt, el va agafar pel coll de la camisa i el va tombar a terra, intercanviant posicions. Es preparava per donar-li un altre cop de puny quan la Laura el va empentar perquè sortís de sobre el Matt. Per fi ho va aconseguir i llavors, des del terra, li va fer cas.
- Com has pogut?! Marxa!
Ell, que ja estava enfadat es va aixecar i va marxar, espolsant-se la camisa bruta. Estava trist, indefens. El Matt seguia estirat al terra amb una mà al nas. La Laura es va agenollar al seu costat. Mig cridant, mig plorant, el sermonejava.
- Perquè us heu rebaixat tant? Ell no t'hauria d'haver pegat i tu no hauries d'haver seguit la baralla! Sou uns infantils tots dos! Per què ho heu fet?!
Però veient tota la sang que li sortia, ara que ja no estava en tensió, es va preocupar.
- Estàs bé? Podeu portar-li un mocadir humit, si us plau? Estira't mirant cap amunt i no et moguis.
- Tranquil-la que no em penso escapar fins que això pari.
Però mentre aguantava amb una mà el mocador va apartar un flec de cabell de la cara de la Laura i li va posar darrere l'orella.
- No ploris maca, no val la pena. Ni ell ni jo et mereixem, avui menys que mai.
- No vull que us baralleu. No entenc per què ho heu fet.
- No et valora. No veu el tresor que té a les seves mans i veu que jo sí. Ell està gelós perquè jo et valoro i t'estimo i jo ho estic perquè l'estimes a ell. Són baralles d'homes, no els vulguis buscar més sentit.
La Laura va deixar anar una rialla, amb la cara encara plena de llàgrimes. Ell va seguir:
- Només espero que algun dia t'adonis de com t'arribo a estimar i que m'estimis, ni que sigui una miqueta.
Cassini was doomed. NASA had made a hard decission, but it was more important to save Saturn's moons than continuing the mission for some little months. The mission had had great results, especially the discovery of Encedalus as a potencially habitable moon. An icy satellite with an unexpected underground. An ocean with the elements that form life. Twenty years ago Cassini left the Earth to study Saturn and its moons propulsed by nuclear energy. After all this time, it was running out of fuel and, whenever this would happen, nobody knew where it might head to. To prevent it from crashing against one of the moons, NASA thought of using Titan's gravity to redirect it without consuming any fuel and send it to its last adventure. A group of orbits around the planet that would end with the spacecraft burning in its atmosphere. The remaining fuel was going to be used to point Cassini's communications array to the Earth so it could send the maximum information available until th...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada