Vaig baixar al carrer i vaig caminar pel parc que hi havia al costat de la casa. Vaig reflexionar, probablement massa. Tenia massa coses per assimilar tan de sobte. Per què el meu pare m'havia amagat tota aquella part de la seva vida? Li havia explicat a la meva mare?
Després d'un parell de voltes seguia nerviós, inquiet, quan vaig notar que algú m'abraçava per darrera de la cintura. Em vaig girar i la vaig abraçar també jo a ella. Em va xiuxiuejar a l'orella:
- Tranquil.
- Però per què? Què va provocar que volgués desaparèixer de la seva vida anterior? I per què m'ho va amagar a mi? I per què hem de ser cosins?
Ella em seguia abraçant.
- Seu. T'explicaré el que sé. M'ho acaba de dir la meva mare. Es veu que el pare de la meva mare; el meu, nostre, avi era molt estricte. Tenia un negoci de fusteria i estava epenyat en què el teu pare seguís els seus passos i es convertís en fuster. Però ell no volia. Ell volia estudiar dret i, com va veure que el seu pare no li deixaria i no es trobava bé a casa perquè sempre discutia amb ell, va decidir marxar a Barcelona. O això creu la meva mare. Com has pogut comprovar, la meva mare creia que era mort.
- I per què m'ho va amagar?
- Suposo que era perquè no estava orgullós d'haver marxat de casa sense dir res i volia començar una nova vida.
Estàvem asseguts al banc, en estat de xoc per la notícia que erem cosins i jo també per lo del meu pare. La Madison tenia el cap recolzat a la meva espatlla, jo l'envoltava amb els braços.
Vam seguir quedant com abans, amb la distància dels cosins però la confiança d'una parella, i així seguim...
Així va ser com va acabar tot entre ella i jo.
Sometimes you realise how far you can get if you really want to. Travelling through places I'd never been before I can see what's already been done. And if someone has been able to do this, ehy shouldn't I? Places that are almost like deserts, and which is probably what they were, have been converted to green and fertile soil with just water. But someone had to bring water to those lonely places which, despite having changed a lot are still lost in the middle of nowhere. I wonder who came here with the idea of changing it. I can only see lorries, roads and desert in here. I seem to be lost, lost in the middle of a planet which doesn't look like mine. How can even be possible for life to be somewhere like this, far away from everywhere, far away from any other kind life. All that shows if you want, you can, so if you have a project and really believe in it, why not give it a try? Same way someone got there and watered the soil, you just have to start planning your wor...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada