Vaig baixar al carrer i vaig caminar pel parc que hi havia al costat de la casa. Vaig reflexionar, probablement massa. Tenia massa coses per assimilar tan de sobte. Per què el meu pare m'havia amagat tota aquella part de la seva vida? Li havia explicat a la meva mare?
Després d'un parell de voltes seguia nerviós, inquiet, quan vaig notar que algú m'abraçava per darrera de la cintura. Em vaig girar i la vaig abraçar també jo a ella. Em va xiuxiuejar a l'orella:
- Tranquil.
- Però per què? Què va provocar que volgués desaparèixer de la seva vida anterior? I per què m'ho va amagar a mi? I per què hem de ser cosins?
Ella em seguia abraçant.
- Seu. T'explicaré el que sé. M'ho acaba de dir la meva mare. Es veu que el pare de la meva mare; el meu, nostre, avi era molt estricte. Tenia un negoci de fusteria i estava epenyat en què el teu pare seguís els seus passos i es convertís en fuster. Però ell no volia. Ell volia estudiar dret i, com va veure que el seu pare no li deixaria i no es trobava bé a casa perquè sempre discutia amb ell, va decidir marxar a Barcelona. O això creu la meva mare. Com has pogut comprovar, la meva mare creia que era mort.
- I per què m'ho va amagar?
- Suposo que era perquè no estava orgullós d'haver marxat de casa sense dir res i volia començar una nova vida.
Estàvem asseguts al banc, en estat de xoc per la notícia que erem cosins i jo també per lo del meu pare. La Madison tenia el cap recolzat a la meva espatlla, jo l'envoltava amb els braços.
Vam seguir quedant com abans, amb la distància dels cosins però la confiança d'una parella, i així seguim...
Així va ser com va acabar tot entre ella i jo.
Cassini was doomed. NASA had made a hard decission, but it was more important to save Saturn's moons than continuing the mission for some little months. The mission had had great results, especially the discovery of Encedalus as a potencially habitable moon. An icy satellite with an unexpected underground. An ocean with the elements that form life. Twenty years ago Cassini left the Earth to study Saturn and its moons propulsed by nuclear energy. After all this time, it was running out of fuel and, whenever this would happen, nobody knew where it might head to. To prevent it from crashing against one of the moons, NASA thought of using Titan's gravity to redirect it without consuming any fuel and send it to its last adventure. A group of orbits around the planet that would end with the spacecraft burning in its atmosphere. The remaining fuel was going to be used to point Cassini's communications array to the Earth so it could send the maximum information available until th...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada