Salta al contingut principal

Escac i mat (4)

- Molt bé. Li explicaré el cas a grans trets, després ja li explicaran amb més detall. - L'albert no s'atrevia a dir res. - Estem investigant noves fonts d'energia per a naus no tripulades i sabem que les energies renovables són el futur. A part de ser menys contaminants que els combustibles fòssils, no s'esgoten i són molt més segures en la majoria dels cassos. Sabem que vostè està investigant amb aquest tipus d'energies i que està fent avenços molt més ràpidament i de major importància que els que estem fent nosaltres, de manera que el volem fitxar. Volem que passi a formar part de l'equip d'investigació de la CIA i que ens proporcioni tots els avenços que ha fet fins ara.
- Però aquesta informació pertany a la meva empresa per contracte, no a mi. Jo no estic autoritzat a donar informació del meu projecte. De fet, com han aconseguit aquestes dades?
- Som la CIA. Tenim accés a la majoria de dades de la majoria de països del món, especialment dades d'empreses dels Estats Units sobre temes que ens poden interessar. Ja tenim una ordre que ens permet extreure aquesta informació, encara que no hi estigui autoritzat per contracte nosaltres el podem "obligar" - va fer les cometes amb els dits, treient importància al tema, com si ho fes cada dia -. Així que no s'amoïni.
- Però em podrien despatxar!
- No el despatxaran, serà vostè qui marxi si accepta l'oferta de la CIA, que és a temps complet.
- Pensava que pretenien que continués a la meva empresa i només els passés la informació.
- No, ara tindrà més recursos i eines per seguir endavant amb el projecte que portava abans, però amb la supervisió de la CIA. 

Això ja estava millor, a més hi havia certes persones de la seva empresa que no li agradaven perquè li limitaven els avenços i se n'apropiaven alguns en benefici propi. Alguns dels directius que havien pujat a base d'aprofitar-se dels altres.
- Puc pensar-m'ho?
- Té tres dies, ja sap les condicions que tindrà, guanyarà molt i no perdrà gairebé res. Esperem que ens triï a nosaltres, seria tot un plaer treballar amb vostè.
- Gràcies. Ja els diré alguna cosa.
- Aquí té la meva tarja, sinó també pot venir directament a parlar amb mi.

L'Albert va aixecar-se disposat a sortir però just després de creuar la porta va recular i es va girar.

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Nowhere can be somewhere

Sometimes you realise how far you can get if you really want to. Travelling through places I'd never been before I can see what's already been done. And if someone has been able to do this, ehy shouldn't I? Places that are almost like deserts, and which is probably what they were, have been converted to green and fertile soil with just water. But someone had to bring water to those lonely places which, despite having changed a lot are still lost in the middle of nowhere. I wonder who came here with the idea of changing it. I can only see lorries, roads and desert in here. I seem to be lost, lost in the middle of a planet which doesn't look like mine. How can even be possible for life to be somewhere like this, far away from everywhere, far away from any other kind life. All that shows if you want, you can, so if you have a project and really believe in it, why not give it a try? Same way someone got there and watered the soil, you just have to start planning your wor...
2 comentaris
Més informació

Estrelles en un cel de nit

Hi ha moltes persones al món, moltítssimes. Gairebé tantes com peixos al mar o arbres al bosc, però cadascuna és especial a la seva manera. Dia rere dia ens llevem i comencem una rutina que pot acabar sent desastrosa i cansada, o divertida i diferent, és quelcom que depèn de molts factors, suposo. Els dies dolents, portats a extrems i de manera repetitiva són, segurament, la causa del desànim permanent de moltes persones però, val la pena? Moltes vegades no ens adonem que tenim sort. Una família, uns amics, una feina... el problema és que vivim en un món materialista on això es valora molt menys del que es mereix. Però això és la vertadera essència de la vida, el motor de la felicitat i el que fa que puguem tirar endavant i aixecar-nos quan caiem en topar amb obstacles inesperats que, en moltes ocasions, acaben sent els detonants de coses bones. Ja que a vegades fan que ens esforcem per aconsegui...
1 comentari
Més informació

Escac i mat (22)

Però llavors es va adonar que tampoc estava perfecte. Va notar com començava a faltar-li l'aire, va tossir, s'ofegava. La Diana es va despertar de l'ensurt i, després de prémer el botó per avisar l'enfermera, va sortir corrent al passadís crindant, demanant ajuda.  - Enfermera! Enfermera!  Per sort hi havia una enfermera allà mateix que va entrar per ajudar. - Calmi's, si us plau - Va dir a l'Albert mentre comprovava que tot estés al seu lloc.  Només era el tub de l'oxigen, se li havia col-locat sota el braç i no li n'arribava prou. Va aixecar-li el braç i al moment l'Albert va notar que li arribava l'aire. Va fer una inhalació llarga per recuperar tot el que necessitava i es va anar calmant lentament. Tossia, però de l'espant barrejat amb la falta d'aire. Ja estava bé. L'enfermera va marxar quan ja estava estable i tranquil una altra vegada. La Diana tenia la respiració accelerada i els ulls vermells però, tot i que...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació