Salta al contingut principal

Escac i mat (4)

- Molt bé. Li explicaré el cas a grans trets, després ja li explicaran amb més detall. - L'albert no s'atrevia a dir res. - Estem investigant noves fonts d'energia per a naus no tripulades i sabem que les energies renovables són el futur. A part de ser menys contaminants que els combustibles fòssils, no s'esgoten i són molt més segures en la majoria dels cassos. Sabem que vostè està investigant amb aquest tipus d'energies i que està fent avenços molt més ràpidament i de major importància que els que estem fent nosaltres, de manera que el volem fitxar. Volem que passi a formar part de l'equip d'investigació de la CIA i que ens proporcioni tots els avenços que ha fet fins ara.
- Però aquesta informació pertany a la meva empresa per contracte, no a mi. Jo no estic autoritzat a donar informació del meu projecte. De fet, com han aconseguit aquestes dades?
- Som la CIA. Tenim accés a la majoria de dades de la majoria de països del món, especialment dades d'empreses dels Estats Units sobre temes que ens poden interessar. Ja tenim una ordre que ens permet extreure aquesta informació, encara que no hi estigui autoritzat per contracte nosaltres el podem "obligar" - va fer les cometes amb els dits, treient importància al tema, com si ho fes cada dia -. Així que no s'amoïni.
- Però em podrien despatxar!
- No el despatxaran, serà vostè qui marxi si accepta l'oferta de la CIA, que és a temps complet.
- Pensava que pretenien que continués a la meva empresa i només els passés la informació.
- No, ara tindrà més recursos i eines per seguir endavant amb el projecte que portava abans, però amb la supervisió de la CIA. 

Això ja estava millor, a més hi havia certes persones de la seva empresa que no li agradaven perquè li limitaven els avenços i se n'apropiaven alguns en benefici propi. Alguns dels directius que havien pujat a base d'aprofitar-se dels altres.
- Puc pensar-m'ho?
- Té tres dies, ja sap les condicions que tindrà, guanyarà molt i no perdrà gairebé res. Esperem que ens triï a nosaltres, seria tot un plaer treballar amb vostè.
- Gràcies. Ja els diré alguna cosa.
- Aquí té la meva tarja, sinó també pot venir directament a parlar amb mi.

L'Albert va aixecar-se disposat a sortir però just després de creuar la porta va recular i es va girar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cassini mission fanfiction

Cassini was doomed. NASA had made a hard decission, but it was more important to save Saturn's moons than continuing the mission for some little months. The mission had had great results, especially the discovery of Encedalus as a potencially habitable moon. An icy satellite with an unexpected underground. An ocean with the elements that form life. Twenty years ago Cassini left the Earth to study Saturn and its moons propulsed by nuclear energy. After all this time, it was running out of fuel and, whenever this would happen, nobody knew where it might head to. To prevent it from crashing against one of the moons,  NASA thought of using Titan's gravity to redirect it without consuming any fuel and send it to its last adventure. A group of orbits around the planet that would end with the spacecraft burning in its atmosphere. The remaining fuel was going to be used to point Cassini's communications array to the Earth so it could send the maximum information available until th...

Justícia poética

Entre todas las notícias relacionadas con el cambio climático que nos han llegado hasta ahora, parece que no han conseguido hacernos entender algo (por no decir nada). Y es que los más perjudicados por todas sus consecuencias, seríamos los humanos. La tierra lleva aquí millones de años y ha sobrevivido a glaciaciones, meteoritos y extinciones; y siempre se ha recuperado. El clima mundial es cíclico, y la tierra y sus especies se adaptan a ellos. Nosotros en cambio, estamos aquí de paso, adaptados a las condiciones actuales y dependientes del resto de sus habitantes. Necesitamos el oxígeno que generan las plantas, los materiales que extraemos del suelo y la carne de los animales. Pero queremos más. Y querer más ha hecho que, día tras día, la contaminación que generamos envenene al planeta y todo lo que hay en él. Es cierto que los cambios climáticos se producen de manera natural. Pero nosotros lo hemos prov...

Nowhere can be somewhere

Sometimes you realise how far you can get if you really want to. Travelling through places I'd never been before I can see what's already been done. And if someone has been able to do this, ehy shouldn't I? Places that are almost like deserts, and which is probably what they were, have been converted to green and fertile soil with just water. But someone had to bring water to those lonely places which, despite having changed a lot are still lost in the middle of nowhere. I wonder who came here with the idea of changing it. I can only see lorries, roads and desert in here. I seem to be lost, lost in the middle of a planet which doesn't look like mine. How can even be possible for life to be somewhere like this, far away from everywhere, far away from any other kind life. All that shows if you want, you can, so if you have a project and really believe in it, why not give it a try? Same way someone got there and watered the soil, you just have to start planning your wor...