St Jordi (24)

Va dir l'Àlex enretirant-se per deixar-lo sortir primer. Però va prendre la iniciativa alhora de parlar. La Laura els havia seguit a fora, li feien por.
- Penses que vaig néixer ahir? Sé que tonteges amb la Laura només perquè no vas poder sortir amb la Madison suposadament per culpa meva. Però no m'intentis prendre la novia perquè et juro que te les carregues.
- Doncs ja pots començar, perquè sí Àlex, et vull treure la novia! I oficialment, que se n'enteri! Però no pel què tu dius, sinó perquè n'estic enamorat.
- Au va! No diguis ximpleries, tot això és perquè t'agradava la Madison quan jo sortia amb ella.
- Al començament sí, ara ja no...
La Laura va començar a enfadar-se. Només l'havia tractat bé per posar gelós l'Àlex?
- Però si no la coneixes!
- Vaig parlar amb ella per posar-te gelós, ho reconec. Però xerrant-hi vaig veure que és una noia genial. Si estessis realment enamorat d'ella sabries que tinc motius de sobres per estar-ne.
- En una nit??
- En una nit, sí! Amb dos minuts en vaig tenir prou per saber que valia la pena lluitar per ella, amb tu i amb qui fos! La Madison no hi té res a veure.
- No diguis mentides, de fet, no cal que segueixis parlant, calla d'una vegada! No em crec res del que dius.
- Tu em fas callar? Em fas callar perquè jo valoro la teva nòvia com es mereix i tu no?!
I de sobte l'Àlex va donar-li un cop de puny al Matt, directe al nas. El Matt, que no se l'esperava, va caure com un plom al terra, amb les mans per frenar la caiguda però preparat per tornar-se a aixecar després de comprovar que no li sortia gaire sang. La Laura els suplicava que paressin però ells ni tan sols la sentien. Estaven cegs per l'ira.
- Com t'atreveixes?
El Matt es va llançar sobre l'Àlex i, quan estava sobre seu i es disposava a tornar-li el cop de puny, algú el va agafar per les mans des de darrere. Es va girar d'una revolada a punt per desfer-se de la nova amenaça però va parar de sobte.