Escac i mat (5)

- On sóc? Vull dir... on és aquest edifici?
- És a la central de la CIA, sap on és oi?
- Sí però llavors... per què m'han fet tapar els ulls per venir?
- Només era per posar-lo en una situació incòmoda i pressionar-lo per tal de posicionar-lo mentalment on nosaltres volíem. - Va riure.
- Per manipular-me més fàcilment vaja. Sempre és tan sincer?
- Només a vegades.

Fora del despatx, al costat de la porta, hi havia l'agent Grau, un dels que l'havia portat fins allà. Ell el va avompanyar fins a l'entrada de l'edifici i, en despedir-se l'agent es va oferir.
- Vols que et porti a algun lloc? Casa teva queda bastant lluny d'aquí.
- No, gràcies. Aniré caminant, necessito prendre l'aire i pensar una mica en tot això.
Es van donar la mà i ell va sortir. Eren les vuit de la tarda.
Va anar tirant cap a casa seva amb tota la calma del món; estava absort, pensatiu. Era una oferta molt bona però, d'altra banda, es trobava molt bé a l'empresa i li sabia greu marxar i emportar-se tota la informació per beneficiar un tercer. Al cap i a la fi però... era el govern, el país, a qui estava ajudant. I tindria millors condicions de treball, en general. Material, diners... tot.
Va seure en un banc. Sense adonar-se'n s'havia desviat del recorregut i havia pujat un turó que hi havia no massa lluny de casa seva, a dalt de tot del qual hi havia un parc amb uns bancs i unes vistes precioses.