Salta al contingut principal

St Jordi (22)

Et toca. El Matt i tu?
- Ostres, deuria ser molt dur per vosaltres al començament.
- Era una mica estrany i difícil mantenir les distàncies, però vam anar coneixent gent nova i ens explicàvem els "cotilleos"... Era divertit i tot. Ens hi vam acabar acostumant. El que he de reconèixer és que fins que vas aparèixer tu cap relació havia estat comparable al que havia tingut amb ella. Ara el que tenim nosaltres és millor.
La Laura no va poder evitar somriure, tot i que estava una mica gelosa per la importància de tota la història. La Madison era molt important per ell, i ho entenia.
Ara li tocava a ella donar explicacions.
- Millor eh? Pel que m'has explicat, em conformo amb què hi sigui comparable.
Però no va esperar una resposta. Volia justificar-se, ella també s'havia passat.
- Em toca. El Matt. El dia que vam anar al seu bar em sentia molt sola, i gelosa, perquè em va semblar que li feies massa cas a la Madison i el Matt em va començar a donar conversa. Em va salvar de la situació i, comentant em va dir que era físic i, quan li vaig dir que m'agradava l'astronomia em va portar al terrat a veure les estrelles. Llavors va posar música, una d'aquestes cançons de coreografia, i vam acabar fent el tonto i rient. Llavors ja vam baixar. Només vam xerrar. Fins que el dia que ens vam trobar pel carrer em va dir que tenia ganes de tornarme a veure. No sé a què va venir. Em cau bé, però ho vaig trobar una mica massa, i més sabent que estic amb tu. Potser només era per molestar-te.
- És possible, al Matt li agrada molt treure'm de polleguera; però també és probable que li agradis, jo l'entendria perfectament, a mi m'agrades...
- Ah sí?
- Només una miqueta.
Va dir l'Àlex, guinyant-li l'ull.
Així va ser com es van acabar tots els problemes. Entre ells...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cassini mission fanfiction

Cassini was doomed. NASA had made a hard decission, but it was more important to save Saturn's moons than continuing the mission for some little months. The mission had had great results, especially the discovery of Encedalus as a potencially habitable moon. An icy satellite with an unexpected underground. An ocean with the elements that form life. Twenty years ago Cassini left the Earth to study Saturn and its moons propulsed by nuclear energy. After all this time, it was running out of fuel and, whenever this would happen, nobody knew where it might head to. To prevent it from crashing against one of the moons,  NASA thought of using Titan's gravity to redirect it without consuming any fuel and send it to its last adventure. A group of orbits around the planet that would end with the spacecraft burning in its atmosphere. The remaining fuel was going to be used to point Cassini's communications array to the Earth so it could send the maximum information available until th...

Justícia poética

Entre todas las notícias relacionadas con el cambio climático que nos han llegado hasta ahora, parece que no han conseguido hacernos entender algo (por no decir nada). Y es que los más perjudicados por todas sus consecuencias, seríamos los humanos. La tierra lleva aquí millones de años y ha sobrevivido a glaciaciones, meteoritos y extinciones; y siempre se ha recuperado. El clima mundial es cíclico, y la tierra y sus especies se adaptan a ellos. Nosotros en cambio, estamos aquí de paso, adaptados a las condiciones actuales y dependientes del resto de sus habitantes. Necesitamos el oxígeno que generan las plantas, los materiales que extraemos del suelo y la carne de los animales. Pero queremos más. Y querer más ha hecho que, día tras día, la contaminación que generamos envenene al planeta y todo lo que hay en él. Es cierto que los cambios climáticos se producen de manera natural. Pero nosotros lo hemos prov...

Nowhere can be somewhere

Sometimes you realise how far you can get if you really want to. Travelling through places I'd never been before I can see what's already been done. And if someone has been able to do this, ehy shouldn't I? Places that are almost like deserts, and which is probably what they were, have been converted to green and fertile soil with just water. But someone had to bring water to those lonely places which, despite having changed a lot are still lost in the middle of nowhere. I wonder who came here with the idea of changing it. I can only see lorries, roads and desert in here. I seem to be lost, lost in the middle of a planet which doesn't look like mine. How can even be possible for life to be somewhere like this, far away from everywhere, far away from any other kind life. All that shows if you want, you can, so if you have a project and really believe in it, why not give it a try? Same way someone got there and watered the soil, you just have to start planning your wor...