Salta al contingut principal

Les dues cares de la pluja

Sempre m'ha fascinat la pluja, suposo que la gent no hi veu la màgia, però jo sí, i m'encanta.

És inimaginable que, tot i que està més que explicat físicament, un conjunt enorme de minúscules gotetes de pluja pugin al cel i s'aguantin allà dalt, aparentment sense res que les ajudi. I que, de sobte, comencin a caure, mullant-nos, i recordant-nos que estem vius.

Potser la pluja complica molt les coses. Potser fa que el dia sigui més desagradable. Al cap i a la fi, anar mullat per la vida no és el més recomanable, sobre tot en dies en què no fa sol. A més, és més fàcil relliscar, els transports no van tan àgils... No ajuda.

Malgrar tot, hauríem d'aprendre a valorar-la. Aquesta aigua que cau del cel és la que fa que els horts vagin millor, ens desperta, ens anima. Perquè, encara que no en siguem conscients, quan fa temps que no plou, hi ha una tensió invisible en l'ambient que gairebé és palpa. La mateixa que desapareix com un vel que es fon sota la pluja. És com una mena de neteja. Elimina la contaminació, rega les plantes, neteja els cotxes... I purifica.

És estar a baix i començar de zero. Ser capaç d'aixecar el cap i veure el cel gris, com una teranyina infinita de la qual les gotes cauen a la cara de manera suau. Com una carícia que ens recorda qui som, i perquè som aquí.

Comentaris

  1. També m'agradat molt, et podries dedicar a parlar del sol, la boira, la neu.......

    ResponElimina
  2. Hahahaha és bona idea! És irònic? ;) Potser sí que sóc un pèl meteoròloga hehe

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cassini mission fanfiction

Cassini was doomed. NASA had made a hard decission, but it was more important to save Saturn's moons than continuing the mission for some little months. The mission had had great results, especially the discovery of Encedalus as a potencially habitable moon. An icy satellite with an unexpected underground. An ocean with the elements that form life. Twenty years ago Cassini left the Earth to study Saturn and its moons propulsed by nuclear energy. After all this time, it was running out of fuel and, whenever this would happen, nobody knew where it might head to. To prevent it from crashing against one of the moons,  NASA thought of using Titan's gravity to redirect it without consuming any fuel and send it to its last adventure. A group of orbits around the planet that would end with the spacecraft burning in its atmosphere. The remaining fuel was going to be used to point Cassini's communications array to the Earth so it could send the maximum information available until th...

Justícia poética

Entre todas las notícias relacionadas con el cambio climático que nos han llegado hasta ahora, parece que no han conseguido hacernos entender algo (por no decir nada). Y es que los más perjudicados por todas sus consecuencias, seríamos los humanos. La tierra lleva aquí millones de años y ha sobrevivido a glaciaciones, meteoritos y extinciones; y siempre se ha recuperado. El clima mundial es cíclico, y la tierra y sus especies se adaptan a ellos. Nosotros en cambio, estamos aquí de paso, adaptados a las condiciones actuales y dependientes del resto de sus habitantes. Necesitamos el oxígeno que generan las plantas, los materiales que extraemos del suelo y la carne de los animales. Pero queremos más. Y querer más ha hecho que, día tras día, la contaminación que generamos envenene al planeta y todo lo que hay en él. Es cierto que los cambios climáticos se producen de manera natural. Pero nosotros lo hemos prov...

Nowhere can be somewhere

Sometimes you realise how far you can get if you really want to. Travelling through places I'd never been before I can see what's already been done. And if someone has been able to do this, ehy shouldn't I? Places that are almost like deserts, and which is probably what they were, have been converted to green and fertile soil with just water. But someone had to bring water to those lonely places which, despite having changed a lot are still lost in the middle of nowhere. I wonder who came here with the idea of changing it. I can only see lorries, roads and desert in here. I seem to be lost, lost in the middle of a planet which doesn't look like mine. How can even be possible for life to be somewhere like this, far away from everywhere, far away from any other kind life. All that shows if you want, you can, so if you have a project and really believe in it, why not give it a try? Same way someone got there and watered the soil, you just have to start planning your wor...