Escac i mat (9)

Van seguir conversant una estona.

Al cap de dos minuts van picar suaument a la porta. Era la Diana. Els dos se la van quedar mirant. El Joan l'analitzava, no apreciava el seu potencial com l'Albert i intentava buscar-lo. En canvi l'Albert la mirava amb admiració, n'estava orgullós. Ella va torbar-se en veure'ls mirar-la i va abaixar la mirada al terra un moment.
- Joan, tens una trucada per la línia 2. És el responsable de les inversions de Tecnoenergy, sembla nerviós.
- Gràcies Diana. Ara m'hi poso. Albert, confio en tu. Crec que tens una proposta a fer a la Diana.
L'Albert va somriure, la Diana es va posar més vermella però alhora va fer cara d'espant. "Què em pot voler proposar aquest ara? A saber..." va pensar. Seguia aquest fil d'idees fins que el mateix Albert la va interrompre.
- M'acompanyes al meu despatx, si us plau? - Ella el va seguir insegura, atemorida, li feia por -. Tranquil-la, no és res dolent, no tens motius per estar preocupada - va dir ell amb un somriure tranquil-litzador. En arribar al despatx va començar a parlar una altre cop:
- Seu, si us plau, posa't còmoda - va dir oferint-li el seient de davant la seva taula amb la mà -. M'agradaria fer-te una proposta incecent - va dir somrient, divertit; estava relaxat, havia canviat molt en molt poc temps, ara ho veia tot des d'un punt de vista diferent, ni tan sols ell sabia ben bé per què -. M'agradaria que treballessis en aquesta empresa de manera fixa d'ara endavant. No com a becària, sinó amb un contracte fix.
- Com a secretària? - Va aprofitar una mínima pausa que havia fet ell.
- No, per això és indecent, en part. Vull que agafis el meu relleu en les investigacions. Però com no sóc el cap de l'empresa no sé quina serà la teva oferta econòmica que, per al meu gust, hauria de ser una suma bastant més important de diners dels que guanyes ara, tenint en compte les teves noves responsabilitats i que ja no estaràs de becària - la cara de la noia s'anava il-luminant per moments, i se'l va quedar mirant amb la boca oberta -. Què en penses? Estaries disposada a acceptar una oferta així? - ell observava la seva reacció rialler.
- És clar que sí! És el que sempre he volgut! Admiro les teves investigacions, estàs fent avenços als quals ningú hauria aspirat mai i és admirable. Però... com? I per què? Vull dir, per què hauria de succeir-te? I per què jo?
- Anem a pams. He rebut una molt bona oferta i, encara que m'ha agradat molt treballar per aquesta empresa, crec que és hora de canviar, crec que puc tenir millors condicions i ser més valorat. Pel que fa a tu... Crec que et mereixes aquesta feina sense cap mena de dubte. M'he informat de les teves notes i són impressionants però, el que és més important, treballes bé i estàs perfectament qualificada per ocupar el meu lloc. Has demostrat que tens els coneixements i bones idees, i no crec que hi hagi ningú més adequat. Ja saps com va tot. Al cap i a la fi, ja has llegit tot el que he imprès i ets l'única que ho ha entès.
- Jo... ho sento, no ho podia evitar - va dir ella, avergonyida -.  Però quan he demostrat tenir idees?
- Per molt que no ho sembli, i encara que potser sigui l'únic, t'escolto quan corregeixes i afegeixes idees a les reunions on "només" - va fer les cometes amb els dits - reparteixes informes que, a vegades, has corregit sense permís ni coneixements de ningú.
- Jo...
- No cal que et disculpis, jo mateix m'adonava de les errades en llegir els informes després que els revisessis i valoro la teva manera de pensar. Tens un bon futur, i aquesta és una genial oportunitat per començar.
Ella va abaixar el cap, sentint-se afalagada. Més aviat solien ficar-se amb ella, no dir-li coses bones.