Salta al contingut principal

Escac i mat (10)

- Ei! No abaixis el cap! Estic parlant amb tu - va dir ell rient -. T'avergonyeixes del que he dit?
- No! Al contrari! No n'estic avergonyida, però no estic acostumada a que em diguin coses així.
- Doncs ja és hora que això canviï. I l'última cosa que et vull dir és aquesta. Et demano disculpes per tractar-te de manera indecent i espero no haver-te ofès.
- Tranquil.
- Doncs Diana, molta sort, i espero que em truquis de tant en tant informant de la situació - va picar l'ull.
- Segur que t'hauré de demanar mil consells i aclariments. Moltíssimes gràcies Albert. De veritat.
- No es mereixen. Estem en paus?
- És clar!
- Doncs, si no et fa res, he d'anar a la CIA a demanar un favor.
- A la CIA? Un favor?
- Ostres! he oblidat explicar-te un petit detall. Quan torni parlem.
La Diana va quedra perplexa, "la CIA?", va pensar.

L'Albert va arribar a l'edifici i va entrar per la porta principal. Tot i ja haver-hi estat, l'altra vegada no s'havia fet a la idea del que tenia entre mans, no li havia semblat possible i no ho havia assimilat. Va ser per això que va fer el mateix. Va parar-se al centre de l'entrada i va mirar amunt i al seu voltant.
No tenia tarja per entrar i no havia quedat, així que va es va dirigir al taulell.
- Vinc a veure en Howard McDowels, sóc l'Albert Bosch.
Van comprovar el seu nom a la base de dades i, en veure que ja havia estat allà i el motiu de la seva anterior visita, el van fer esperar mentre trucaven per comprovar on era.
- És al seu despatx, ja pot pujar. Quinzena planta, passadís de l'esquerra, tercera porta a la dreta.
- Gràcies.

Va agafar un dels ascensors que conduia a la seva planta. L'altra vegada, entre la confusió, i que havien anat totalment directes al despatx perquè els qui l'acompanyaven ja sabien perfectament on anaven, ni tan sols s'havia fixat que no tots els ascensors anaven a totes les plantes. N'hi havia uns que anaven a les plantes parells i uns altres a les imparells. Per sort, un agent, en veure'l perdut, li ho va indicar. Va prémer la planta 15 quan va ser dins i va esperar. Gairebé li feia por pensar la velocitat a la qual havia pujat, veient el poc temps que havia trigat a arribar al seu destí. Va sortir de l'ascensor i va recuperar el record de l'altre dia. Sí que recordava haver estat allà. El terra de rajola senzilla i els fluorescents quadrats al sostre li van recordar una mica a un hospital, però l'ambient era totalment diferent. D'una banda, no hi havia l'estrès d'urgències, però tampoc es notava la tristesa de certs passadissos. Hi havia un vaivé de gent que no parava, uns xerrant amb documents a la mà, altres corrent per avisar a algú... però sense passar-se. Se sentia com a casa, tot i estar totalment fora de lloc, ja que no entenia cap dels comentaris que li arribaven a passar pel cervell. Entenia les paraules, però no el seu significat conjunt. Fins que va sentir:
- Sí home! Les plaques solars que vam fer servir per aquell satèl-lit en portaven... Poc, sí, però en tenien.

Es va dirigir cap on li havia indicat la noia de la recepció. D'allà venia la meitat de conversa que sentia, l'altra meitat provenia del telèfon i no va poder acabar de lligar caps. Va esperar a sentir que la conversa havia acabat per picar discretament a la porta.
- Endavant!
- Bon dia.
- Albert! Segui, si us plau. Ja s'ha decidit?
- M'agradaria parlar algunes coses abans de prendre una decisió definitiva.
- Doncs ja pot començar.
- En primer lloc voldria saber si la meva antiga empresa podria treure algun benefici del fet que jo em traslladi, juntament amb tota la informació.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cassini mission fanfiction

Cassini was doomed. NASA had made a hard decission, but it was more important to save Saturn's moons than continuing the mission for some little months. The mission had had great results, especially the discovery of Encedalus as a potencially habitable moon. An icy satellite with an unexpected underground. An ocean with the elements that form life. Twenty years ago Cassini left the Earth to study Saturn and its moons propulsed by nuclear energy. After all this time, it was running out of fuel and, whenever this would happen, nobody knew where it might head to. To prevent it from crashing against one of the moons,  NASA thought of using Titan's gravity to redirect it without consuming any fuel and send it to its last adventure. A group of orbits around the planet that would end with the spacecraft burning in its atmosphere. The remaining fuel was going to be used to point Cassini's communications array to the Earth so it could send the maximum information available until th...

Justícia poética

Entre todas las notícias relacionadas con el cambio climático que nos han llegado hasta ahora, parece que no han conseguido hacernos entender algo (por no decir nada). Y es que los más perjudicados por todas sus consecuencias, seríamos los humanos. La tierra lleva aquí millones de años y ha sobrevivido a glaciaciones, meteoritos y extinciones; y siempre se ha recuperado. El clima mundial es cíclico, y la tierra y sus especies se adaptan a ellos. Nosotros en cambio, estamos aquí de paso, adaptados a las condiciones actuales y dependientes del resto de sus habitantes. Necesitamos el oxígeno que generan las plantas, los materiales que extraemos del suelo y la carne de los animales. Pero queremos más. Y querer más ha hecho que, día tras día, la contaminación que generamos envenene al planeta y todo lo que hay en él. Es cierto que los cambios climáticos se producen de manera natural. Pero nosotros lo hemos prov...

Nowhere can be somewhere

Sometimes you realise how far you can get if you really want to. Travelling through places I'd never been before I can see what's already been done. And if someone has been able to do this, ehy shouldn't I? Places that are almost like deserts, and which is probably what they were, have been converted to green and fertile soil with just water. But someone had to bring water to those lonely places which, despite having changed a lot are still lost in the middle of nowhere. I wonder who came here with the idea of changing it. I can only see lorries, roads and desert in here. I seem to be lost, lost in the middle of a planet which doesn't look like mine. How can even be possible for life to be somewhere like this, far away from everywhere, far away from any other kind life. All that shows if you want, you can, so if you have a project and really believe in it, why not give it a try? Same way someone got there and watered the soil, you just have to start planning your wor...