Escac i mat (12)

- Hola Albert! Com va la nova feina?
- Molt bé! Ja estic molt ben adaptat.
- Tot bé? Me n'alegro moltíssim, tot i que se't troba a faltar... - La seva veu era sincera però despreocupada, ell es va preguntar si era veritat, ell mai no li havia caigut bé a ella.
- Au va! Segur que estàs la mar de bé sense mi! - va tantejar el terreny, s'estava adonant que no li era del tot indiferent la seva resposta.
- Tenint en compte que el teu trasllat m'ha permès investigar, estic molt bé però, ara que no et tinc per resoldre dubtes... costa més.
A l'Albert li va caure l'ànima als peus, el seu interès era merament laboral. No l'hi extranyava, com li podia interessar un home que sempre l'havia ignorada, per no dir que ni tan sols l'havia tractada amb dignitat?
- Ja saps que pots trucar-me quan vulguis. Per preguntar, per molestar, pel que necessitis eh? De veritat.
La seva sinceritat va astorar la Diana. Ella només li volia demanar d'on havia sortit un número, però era cert que preguntant més hauria avançat més ràpidament del que ho havia fet fins llavors. Van seguir xerrant i al final l'Albert la va convèncer per anar a prendre alguna cosa aquella nit.
- Va Diana, de científic a científic - va dir ell, rient. Ella també va riure -. Necessito un descans, i deixaré que m'atabalis amb totes les preguntes acumulades que tinguis. De segur que no només tens la que ja he contestat.
- Bé... - ella no n'estava segura, li feia por quedar com una ximple.
- Si no en tens cap més és que en saps més que jo!