- A veure si ho entenc, te'n vas a la CIA a investigar el mateix però, no només ens deixes plantats sinó que, a més a més, t'emportes tota la informació que tenim? Ens vols arruinar Albert? Per l'amor de Déu, portes des que vas acabar la carrera treballant aquí! Per què...?
- Per començar Joan, m'emporto tota la informació perquè la tinguin allà però no us la trec, vosaltres la seguireu tenint, però no exclusivament, podreu seguint investigant. Ja intentaré que us compensin d'alguna manera el fet de treure-us el monopoli de la informació però no prometo res. I, a més a més, estaré investigant en el mateix camp però per a usos diferents!
- Doncs, qui vols que segueixi investigant? Ets l'únic amb capacitat per seguir com ho has deixat, tan avançat, i després, nosaltres investiguem sobre energies sense cap camp gairebé! Part important de la nostra feina és patentar, i probablement la CIA haurà patentat abans que acabem de parlar, i buscar utilitats. Què farem ara? Mirar de braços plegats com se'ns avancen amb la nostra pròpia informació? No és just...
- Ho sento Joan, no hi puc fer res. M'ha agradat molt treballar en aquesta empresa, i sap greu jugar-vos aquesta mala passada però, és una oportunitat com cap altra amb la qual ni tan sols hauria somiat i s'emportaran la informació igualment, la porti jo o no. I saps que tampoc m'agrada com certes persones infravaloren la meva recerca alhora que se n'apropien les victòries. Suposo que no ho hauria aguantat gaire més. Quant a trobar algú que pugui seguir investigant però, sí que et puc ajudar. Tinc una proposta per tu a fer. La Diana.
- La Diana? És només una secretària becada.
- Potser només és una estudiant becada com a secretària, però està estudiant enginyeria de l'energia, amb molt bons resultats segons els meus contactes. I pels seus comentaris i idees té un bon futur. Jo et recomano que li facis un contracte fix perquè treballi fins que acabi la carrera i després li paguis perquè faci el doctorat aquí. No et decepcionaran els seus resultats, t'ho asseguro.
Sometimes you realise how far you can get if you really want to. Travelling through places I'd never been before I can see what's already been done. And if someone has been able to do this, ehy shouldn't I? Places that are almost like deserts, and which is probably what they were, have been converted to green and fertile soil with just water. But someone had to bring water to those lonely places which, despite having changed a lot are still lost in the middle of nowhere. I wonder who came here with the idea of changing it. I can only see lorries, roads and desert in here. I seem to be lost, lost in the middle of a planet which doesn't look like mine. How can even be possible for life to be somewhere like this, far away from everywhere, far away from any other kind life. All that shows if you want, you can, so if you have a project and really believe in it, why not give it a try? Same way someone got there and watered the soil, you just have to start planning your wor...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada