- A veure si ho entenc, te'n vas a la CIA a investigar el mateix però, no només ens deixes plantats sinó que, a més a més, t'emportes tota la informació que tenim? Ens vols arruinar Albert? Per l'amor de Déu, portes des que vas acabar la carrera treballant aquí! Per què...?
- Per començar Joan, m'emporto tota la informació perquè la tinguin allà però no us la trec, vosaltres la seguireu tenint, però no exclusivament, podreu seguint investigant. Ja intentaré que us compensin d'alguna manera el fet de treure-us el monopoli de la informació però no prometo res. I, a més a més, estaré investigant en el mateix camp però per a usos diferents!
- Doncs, qui vols que segueixi investigant? Ets l'únic amb capacitat per seguir com ho has deixat, tan avançat, i després, nosaltres investiguem sobre energies sense cap camp gairebé! Part important de la nostra feina és patentar, i probablement la CIA haurà patentat abans que acabem de parlar, i buscar utilitats. Què farem ara? Mirar de braços plegats com se'ns avancen amb la nostra pròpia informació? No és just...
- Ho sento Joan, no hi puc fer res. M'ha agradat molt treballar en aquesta empresa, i sap greu jugar-vos aquesta mala passada però, és una oportunitat com cap altra amb la qual ni tan sols hauria somiat i s'emportaran la informació igualment, la porti jo o no. I saps que tampoc m'agrada com certes persones infravaloren la meva recerca alhora que se n'apropien les victòries. Suposo que no ho hauria aguantat gaire més. Quant a trobar algú que pugui seguir investigant però, sí que et puc ajudar. Tinc una proposta per tu a fer. La Diana.
- La Diana? És només una secretària becada.
- Potser només és una estudiant becada com a secretària, però està estudiant enginyeria de l'energia, amb molt bons resultats segons els meus contactes. I pels seus comentaris i idees té un bon futur. Jo et recomano que li facis un contracte fix perquè treballi fins que acabi la carrera i després li paguis perquè faci el doctorat aquí. No et decepcionaran els seus resultats, t'ho asseguro.
6:15 Com cada matí, sona el despertador. Em fa mandra llevar-me, però cal guanyar-se el jornal per poder viure de manera digna. Només cinc minuts més, penso mentre m'estiro i em giro. 6:20 Com cada matí, segueixo tombat. Però ve la Diana a dir-me bon dia. Ella és l'única capaç de donar-me les forces necessàries per llevar-me del llit. 6:25 Em dutxo, esmorzo i preparo el dinar. Sempre la mateixa rutina. 6:45 Com cada matí, vaig cap al metro. Conec cada carrer, cada edifici, cada semàfor, cada banc, cada paperera. La Diana m'acompanya, curiosa, inquieta, mirant a tot arreu. 6:55 Enfilem la petita escala per entrar a la parada i comencem el descens cap a les profunditats. Avui la màquina de l'esquerra per picar el tiquet no funciona, ens movem cap a la del mig. I tornem a baixar. Sembla que les escales no acabin mai, però només són 30. No n'hi ha per tant. Mai m'ha agradat fer servir l'ascensor. I a la Diana li fa por, no es porta bé amb les portes a...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada