Salta al contingut principal

St Jordi (7)

La carta li va tocar la fibra sensible, mentre la llegia, la cara se li va anar omplint de llàgrimes, fins que va arrencar en un plor profund però silenciós i va haver de deixar-se caure al sofà. Quan va acabar de llegir-la, es va fer una bola, amb les cames envoltades pels braços, fins que es va calmar. Sabia que tenia molta sort quan el va conèixer i van començar a sortir, però la carta li va fer veure fins a quin punt l'estimava, tant ell a ella com ella a ell. En el fons ella ja no podia aguantar més temps enfadada, tot i tenir motius per estar-ho, el necessitava al seu costat.
Va agafar la jaqueta i, tal i com estava, amb la cara plena de llàgrimes i vestida més aviat d'estar per casa, va anar a casa seva, disposada a perdonar-lo amb la condició que no l'hi tornés a fer mai més. No ho podria suportar una altra vegada.
Va picar a l'intèrfon, impacient, fins que va poder obrir la porta. Va pujar per les escales, no es veia amb cor d'esperar l'ascensor. Ell l'estava esperant a la porta, expectant. Se'l veia trist i una mica demacrat en comparació al dia en què havia tornat. Estava clar que la trobava molt a faltar. Ell va somriure, content que hagués anat a casa seva però molt insegur, no sabia si el perdonaria o tornaria a rebre pel fet d'haver insistit per carta. Però gairebé no va tenir temps de pensar en tot això que la Laura, tot i estar desfeta d'haver pujat fins a l'àtic corrent, ja se li havia llançat amb els braços al coll i li feia una abraçada. Ell la va envoltar amb els braços, apretant-la contra ell cada vegada amb més força però amb compte de no fer-li mal. A la Laura començaven a caure-li les llàgrimes en una barreja d'alegria i penediment per haver-se enfadat amb ell. L'Àlex somreia ple, feliç i, en notar-se el coll humit pel seu plor silenciós, es va desfer a poc a poc de l'abraçada i, en tenir-la al davant li va eixugar els ulls suaument amb el dit i, després de baixar-li la mà per la galta en una carícia, va agafar-li la barbeta i li va fer un petó. Tot prenent-li la mà, la va fer entrar cap a dins i va tancar la porta. La va estirar del braç suaument fins que van arribar al menjador. Ella va seure en una de les cadires i ell va agafar un comandament que hi havia sobre la taula i va encendre la música. Era una música lenta, romàntica. Llavors, girant-se cap a la Laura, se la va quedar mirant uns segons i, nerviós, allargant la mà cap a ella, li va preguntar:
- Em concedeixes aquest ball?
Ella es va posar vermella, sempre havia volgut que li demanessin per ballar així. Va donar-li la mà i es va posar de peu al seu davant. Ell va portar la mà de la Laura fins les seves espatlles, ella hi va posar l'altra, i ell la va agafar per la cintura. Van ballar, lentament i ben enganxats, al ritme de la música, que acompanyava els seus sentiments a la perfecció. A estones la Laura recolzava el cap a l'espatlla de l'Àlex, a estones se'n separava una mica per mirar-lo als ulls, mentre recordava tots els bons moments que havien passat junts. En un d'aquests, va veure com l'Àlex se li acostava a poc a poc per fer-li un petó però també va notar que li començava a picar molt el nas. "Ara no!" va pensar. Però quan ja tenia els seus llavis gairebé a tocar, va apartar la cara cap al costat, de sobte i va esternudar. L'Àlex es va posar a riure mentre li allargava un mocador.
- Ho sento.
Va dir ella cohibida, quan ja s'havia recuperat de la congestió provocada per l'esternut. Ell, divertit, li va contestar:
- No t'amoïnis, ens passa a tots.
- No és veritat, només em passen a mi aquestes coses. Sóc una patosa espatlla-moments.
- Estàs adorable quan esternudes i quan ets patosa, així que per mi pots seguir així tota la vida.
Ella es va tornar a posar vermella.
- Per què ets tan bo?
- Perquè et tinc a tu i t'ho mereixes.
Va dir, mentre l'agafava per la cintura, se l'acostava cap a ell i li feia un petó al coll. Després li va agafar la mà i la va portar fins al sofà, on la va fer seure. Ell va marxar a l'habitació del costat i va tornar amb un sobre com el que ella havia rebut. Li va entregar i li va dir:
- Això és per tu. Ho volia posar amb la carta però no sabia si l'esmicolaries sense obrir-la i era un risc que no podia córrer. Així que vaig decidir guardar-ho per si venies.
- Què és?
Va obrir el sobre ràpidament, encuriosida pel que li acabava de dir. En va treure dos paperets rectangulars i va llegir el que hi havia escrit.
- Dos bitllets per anar a Londres!!! Sempre he volgut anar a Londres!
Gràcies!
Va dir ella, obrint els braços cap a ell, però com no hi arribava se li va seure al damunt, pit contra pit, envoltant-lo amb les cames, fent-li una abraçada i un petó lent, llarg. Va agafar-li les mans, que tenia a la seva cintura, i se les va posar al cul.
- Ho sé. M'ho vas dir el dia en què ens vam conèixer.
Li anava dient ell entre petó i petó. Al final no va poder evitar caure en la temptació i la va estirar al sofà, posant-se-li ell al damunt. Mentre li feia petons al coll i a la boca li va posar la mà sota la camisa, fent-li pessigolles a la panxa i recorrent-li la silueta passant pel cul fins a la cuixa. Ella li va posar la mà freda per l'esquena, tocant-li el pèl i el cabell, abraçant-lo. Ell es va estrémer, aprentant més el cos contra ella i agafant-li el cul amb la mà. Ella va mossegar-li el llavi i va intentar posar-se sobre d'ell i va caure sobre seu, però al terra. Es va sentir un "Au" però cap queixa més. Estava massa ocupat. Ella, va aixecar-li la samarreta i, veient que ell estirava els braços, li va acabar de treure. Li va fer un petó a la panxa i li va ficar la mà als pectorals peluts, acariciant-li. Ell li va agafar l'esquena i la va baixar per seguir fent-li petons. Va baixar les mans fins al cul i li va apretar contra ell. Li agradava sentir els seus cossos a tocar, sentir-li el cor estant a prop. Aprofitant un moment en què ella s'havia incorporat una mica, ell es va girar, se li va tornar a posar al damunt perquè no es movés i va començar a descordar-li la camisa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cassini mission fanfiction

Cassini was doomed. NASA had made a hard decission, but it was more important to save Saturn's moons than continuing the mission for some little months. The mission had had great results, especially the discovery of Encedalus as a potencially habitable moon. An icy satellite with an unexpected underground. An ocean with the elements that form life. Twenty years ago Cassini left the Earth to study Saturn and its moons propulsed by nuclear energy. After all this time, it was running out of fuel and, whenever this would happen, nobody knew where it might head to. To prevent it from crashing against one of the moons,  NASA thought of using Titan's gravity to redirect it without consuming any fuel and send it to its last adventure. A group of orbits around the planet that would end with the spacecraft burning in its atmosphere. The remaining fuel was going to be used to point Cassini's communications array to the Earth so it could send the maximum information available until th...

Justícia poética

Entre todas las notícias relacionadas con el cambio climático que nos han llegado hasta ahora, parece que no han conseguido hacernos entender algo (por no decir nada). Y es que los más perjudicados por todas sus consecuencias, seríamos los humanos. La tierra lleva aquí millones de años y ha sobrevivido a glaciaciones, meteoritos y extinciones; y siempre se ha recuperado. El clima mundial es cíclico, y la tierra y sus especies se adaptan a ellos. Nosotros en cambio, estamos aquí de paso, adaptados a las condiciones actuales y dependientes del resto de sus habitantes. Necesitamos el oxígeno que generan las plantas, los materiales que extraemos del suelo y la carne de los animales. Pero queremos más. Y querer más ha hecho que, día tras día, la contaminación que generamos envenene al planeta y todo lo que hay en él. Es cierto que los cambios climáticos se producen de manera natural. Pero nosotros lo hemos prov...

Nowhere can be somewhere

Sometimes you realise how far you can get if you really want to. Travelling through places I'd never been before I can see what's already been done. And if someone has been able to do this, ehy shouldn't I? Places that are almost like deserts, and which is probably what they were, have been converted to green and fertile soil with just water. But someone had to bring water to those lonely places which, despite having changed a lot are still lost in the middle of nowhere. I wonder who came here with the idea of changing it. I can only see lorries, roads and desert in here. I seem to be lost, lost in the middle of a planet which doesn't look like mine. How can even be possible for life to be somewhere like this, far away from everywhere, far away from any other kind life. All that shows if you want, you can, so if you have a project and really believe in it, why not give it a try? Same way someone got there and watered the soil, you just have to start planning your wor...