La carta li va tocar la fibra sensible, mentre la llegia, la cara se li va anar omplint de llàgrimes, fins que va arrencar en un plor profund però silenciós i va haver de deixar-se caure al sofà. Quan va acabar de llegir-la, es va fer una bola, amb les cames envoltades pels braços, fins que es va calmar. Sabia que tenia molta sort quan el va conèixer i van començar a sortir, però la carta li va fer veure fins a quin punt l'estimava, tant ell a ella com ella a ell. En el fons ella ja no podia aguantar més temps enfadada, tot i tenir motius per estar-ho, el necessitava al seu costat.
Va agafar la jaqueta i, tal i com estava, amb la cara plena de llàgrimes i vestida més aviat d'estar per casa, va anar a casa seva, disposada a perdonar-lo amb la condició que no l'hi tornés a fer mai més. No ho podria suportar una altra vegada.
Va picar a l'intèrfon, impacient, fins que va poder obrir la porta. Va pujar per les escales, no es veia amb cor d'esperar l'ascensor. Ell l'estava esperant a la porta, expectant. Se'l veia trist i una mica demacrat en comparació al dia en què havia tornat. Estava clar que la trobava molt a faltar. Ell va somriure, content que hagués anat a casa seva però molt insegur, no sabia si el perdonaria o tornaria a rebre pel fet d'haver insistit per carta. Però gairebé no va tenir temps de pensar en tot això que la Laura, tot i estar desfeta d'haver pujat fins a l'àtic corrent, ja se li havia llançat amb els braços al coll i li feia una abraçada. Ell la va envoltar amb els braços, apretant-la contra ell cada vegada amb més força però amb compte de no fer-li mal. A la Laura començaven a caure-li les llàgrimes en una barreja d'alegria i penediment per haver-se enfadat amb ell. L'Àlex somreia ple, feliç i, en notar-se el coll humit pel seu plor silenciós, es va desfer a poc a poc de l'abraçada i, en tenir-la al davant li va eixugar els ulls suaument amb el dit i, després de baixar-li la mà per la galta en una carícia, va agafar-li la barbeta i li va fer un petó. Tot prenent-li la mà, la va fer entrar cap a dins i va tancar la porta. La va estirar del braç suaument fins que van arribar al menjador. Ella va seure en una de les cadires i ell va agafar un comandament que hi havia sobre la taula i va encendre la música. Era una música lenta, romàntica. Llavors, girant-se cap a la Laura, se la va quedar mirant uns segons i, nerviós, allargant la mà cap a ella, li va preguntar:
- Em concedeixes aquest ball?
Ella es va posar vermella, sempre havia volgut que li demanessin per ballar així. Va donar-li la mà i es va posar de peu al seu davant. Ell va portar la mà de la Laura fins les seves espatlles, ella hi va posar l'altra, i ell la va agafar per la cintura. Van ballar, lentament i ben enganxats, al ritme de la música, que acompanyava els seus sentiments a la perfecció. A estones la Laura recolzava el cap a l'espatlla de l'Àlex, a estones se'n separava una mica per mirar-lo als ulls, mentre recordava tots els bons moments que havien passat junts. En un d'aquests, va veure com l'Àlex se li acostava a poc a poc per fer-li un petó però també va notar que li començava a picar molt el nas. "Ara no!" va pensar. Però quan ja tenia els seus llavis gairebé a tocar, va apartar la cara cap al costat, de sobte i va esternudar. L'Àlex es va posar a riure mentre li allargava un mocador.
- Ho sento.
Va dir ella cohibida, quan ja s'havia recuperat de la congestió provocada per l'esternut. Ell, divertit, li va contestar:
- No t'amoïnis, ens passa a tots.
- No és veritat, només em passen a mi aquestes coses. Sóc una patosa espatlla-moments.
- Estàs adorable quan esternudes i quan ets patosa, així que per mi pots seguir així tota la vida.
Ella es va tornar a posar vermella.
- Per què ets tan bo?
- Perquè et tinc a tu i t'ho mereixes.
Va dir, mentre l'agafava per la cintura, se l'acostava cap a ell i li feia un petó al coll. Després li va agafar la mà i la va portar fins al sofà, on la va fer seure. Ell va marxar a l'habitació del costat i va tornar amb un sobre com el que ella havia rebut. Li va entregar i li va dir:
- Això és per tu. Ho volia posar amb la carta però no sabia si l'esmicolaries sense obrir-la i era un risc que no podia córrer. Així que vaig decidir guardar-ho per si venies.
- Què és?
Va obrir el sobre ràpidament, encuriosida pel que li acabava de dir. En va treure dos paperets rectangulars i va llegir el que hi havia escrit.
- Dos bitllets per anar a Londres!!! Sempre he volgut anar a Londres!
Gràcies!
Va dir ella, obrint els braços cap a ell, però com no hi arribava se li va seure al damunt, pit contra pit, envoltant-lo amb les cames, fent-li una abraçada i un petó lent, llarg. Va agafar-li les mans, que tenia a la seva cintura, i se les va posar al cul.
- Ho sé. M'ho vas dir el dia en què ens vam conèixer.
Li anava dient ell entre petó i petó. Al final no va poder evitar caure en la temptació i la va estirar al sofà, posant-se-li ell al damunt. Mentre li feia petons al coll i a la boca li va posar la mà sota la camisa, fent-li pessigolles a la panxa i recorrent-li la silueta passant pel cul fins a la cuixa. Ella li va posar la mà freda per l'esquena, tocant-li el pèl i el cabell, abraçant-lo. Ell es va estrémer, aprentant més el cos contra ella i agafant-li el cul amb la mà. Ella va mossegar-li el llavi i va intentar posar-se sobre d'ell i va caure sobre seu, però al terra. Es va sentir un "Au" però cap queixa més. Estava massa ocupat. Ella, va aixecar-li la samarreta i, veient que ell estirava els braços, li va acabar de treure. Li va fer un petó a la panxa i li va ficar la mà als pectorals peluts, acariciant-li. Ell li va agafar l'esquena i la va baixar per seguir fent-li petons. Va baixar les mans fins al cul i li va apretar contra ell. Li agradava sentir els seus cossos a tocar, sentir-li el cor estant a prop. Aprofitant un moment en què ella s'havia incorporat una mica, ell es va girar, se li va tornar a posar al damunt perquè no es movés i va començar a descordar-li la camisa.
Va agafar la jaqueta i, tal i com estava, amb la cara plena de llàgrimes i vestida més aviat d'estar per casa, va anar a casa seva, disposada a perdonar-lo amb la condició que no l'hi tornés a fer mai més. No ho podria suportar una altra vegada.
Va picar a l'intèrfon, impacient, fins que va poder obrir la porta. Va pujar per les escales, no es veia amb cor d'esperar l'ascensor. Ell l'estava esperant a la porta, expectant. Se'l veia trist i una mica demacrat en comparació al dia en què havia tornat. Estava clar que la trobava molt a faltar. Ell va somriure, content que hagués anat a casa seva però molt insegur, no sabia si el perdonaria o tornaria a rebre pel fet d'haver insistit per carta. Però gairebé no va tenir temps de pensar en tot això que la Laura, tot i estar desfeta d'haver pujat fins a l'àtic corrent, ja se li havia llançat amb els braços al coll i li feia una abraçada. Ell la va envoltar amb els braços, apretant-la contra ell cada vegada amb més força però amb compte de no fer-li mal. A la Laura començaven a caure-li les llàgrimes en una barreja d'alegria i penediment per haver-se enfadat amb ell. L'Àlex somreia ple, feliç i, en notar-se el coll humit pel seu plor silenciós, es va desfer a poc a poc de l'abraçada i, en tenir-la al davant li va eixugar els ulls suaument amb el dit i, després de baixar-li la mà per la galta en una carícia, va agafar-li la barbeta i li va fer un petó. Tot prenent-li la mà, la va fer entrar cap a dins i va tancar la porta. La va estirar del braç suaument fins que van arribar al menjador. Ella va seure en una de les cadires i ell va agafar un comandament que hi havia sobre la taula i va encendre la música. Era una música lenta, romàntica. Llavors, girant-se cap a la Laura, se la va quedar mirant uns segons i, nerviós, allargant la mà cap a ella, li va preguntar:
- Em concedeixes aquest ball?
Ella es va posar vermella, sempre havia volgut que li demanessin per ballar així. Va donar-li la mà i es va posar de peu al seu davant. Ell va portar la mà de la Laura fins les seves espatlles, ella hi va posar l'altra, i ell la va agafar per la cintura. Van ballar, lentament i ben enganxats, al ritme de la música, que acompanyava els seus sentiments a la perfecció. A estones la Laura recolzava el cap a l'espatlla de l'Àlex, a estones se'n separava una mica per mirar-lo als ulls, mentre recordava tots els bons moments que havien passat junts. En un d'aquests, va veure com l'Àlex se li acostava a poc a poc per fer-li un petó però també va notar que li començava a picar molt el nas. "Ara no!" va pensar. Però quan ja tenia els seus llavis gairebé a tocar, va apartar la cara cap al costat, de sobte i va esternudar. L'Àlex es va posar a riure mentre li allargava un mocador.
- Ho sento.
Va dir ella cohibida, quan ja s'havia recuperat de la congestió provocada per l'esternut. Ell, divertit, li va contestar:
- No t'amoïnis, ens passa a tots.
- No és veritat, només em passen a mi aquestes coses. Sóc una patosa espatlla-moments.
- Estàs adorable quan esternudes i quan ets patosa, així que per mi pots seguir així tota la vida.
Ella es va tornar a posar vermella.
- Per què ets tan bo?
- Perquè et tinc a tu i t'ho mereixes.
Va dir, mentre l'agafava per la cintura, se l'acostava cap a ell i li feia un petó al coll. Després li va agafar la mà i la va portar fins al sofà, on la va fer seure. Ell va marxar a l'habitació del costat i va tornar amb un sobre com el que ella havia rebut. Li va entregar i li va dir:
- Això és per tu. Ho volia posar amb la carta però no sabia si l'esmicolaries sense obrir-la i era un risc que no podia córrer. Així que vaig decidir guardar-ho per si venies.
- Què és?
Va obrir el sobre ràpidament, encuriosida pel que li acabava de dir. En va treure dos paperets rectangulars i va llegir el que hi havia escrit.
- Dos bitllets per anar a Londres!!! Sempre he volgut anar a Londres!
Gràcies!
Va dir ella, obrint els braços cap a ell, però com no hi arribava se li va seure al damunt, pit contra pit, envoltant-lo amb les cames, fent-li una abraçada i un petó lent, llarg. Va agafar-li les mans, que tenia a la seva cintura, i se les va posar al cul.
- Ho sé. M'ho vas dir el dia en què ens vam conèixer.
Li anava dient ell entre petó i petó. Al final no va poder evitar caure en la temptació i la va estirar al sofà, posant-se-li ell al damunt. Mentre li feia petons al coll i a la boca li va posar la mà sota la camisa, fent-li pessigolles a la panxa i recorrent-li la silueta passant pel cul fins a la cuixa. Ella li va posar la mà freda per l'esquena, tocant-li el pèl i el cabell, abraçant-lo. Ell es va estrémer, aprentant més el cos contra ella i agafant-li el cul amb la mà. Ella va mossegar-li el llavi i va intentar posar-se sobre d'ell i va caure sobre seu, però al terra. Es va sentir un "Au" però cap queixa més. Estava massa ocupat. Ella, va aixecar-li la samarreta i, veient que ell estirava els braços, li va acabar de treure. Li va fer un petó a la panxa i li va ficar la mà als pectorals peluts, acariciant-li. Ell li va agafar l'esquena i la va baixar per seguir fent-li petons. Va baixar les mans fins al cul i li va apretar contra ell. Li agradava sentir els seus cossos a tocar, sentir-li el cor estant a prop. Aprofitant un moment en què ella s'havia incorporat una mica, ell es va girar, se li va tornar a posar al damunt perquè no es movés i va començar a descordar-li la camisa.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada