St Jordi (6)

Estimada Laura,

Sé que estàs enfadada, i ho entenc perfectament. La meva conducta no ha estat la pròpia d'un cavaller com el que tu et mereixes, i cap excusa pot justificar el patiment que t'he causat. Tot i això, m'agradaria poder explicar-te el motiu de la meva desaparició i, ja que no em permets parlar amb tu en persona ni em contestes al telèfon, ho intento per carta.
Com ja saps, sóc voluntari d'una ONG i, per norma general, no ens fan traslladar sense previ avís, però resulta que van detectar un virus molt perillós en grups de nens d'entre 0 i 12 anys al Sudan que perjudica greument la seva salud i em van demanar que anés a posar vacunes. M'hauria d'haver posat en contacte amb tu d'alguna manera, però em van avisar el mateix dia en què marxava el vol, era molt d'hora i em feia por despertar als teus pares. Un cop arribats allà, ens van portar directament a una petita regió aïllada on no vaig trobar telèfon, internet, covertura ni mitjans per parlar amb tu.
Espero sincerament que em creguis, perquè per a mi va ser un calvari estar allunyat i sense poder parlar amb tu durant dues setmanes, però ara és encara pitjor. No puc suportar veure't cada dia i no poder estar al teu costat, xerrar, riure, abraçar-te ni fer-te petons. Malgrat tot, el pitjor és veuret enfadada i trista.Tot i això, sóc conscient que m'ho he guanyat i ho aguantaré fins que estiguis llesta per perdonar-me o, com a mínim, per passar pàgina i poder tornar a estar com abans, tot desitjant que no passi massa temps. Saps que faré tot el que estigui al meu abast en cas que em necessitis, ja saps on trobar-me.

T'estimo de tot cor,

Àlex