Salta al contingut principal

St Jordi (4)

Al cap d'una estona es van decidir a seure fora i van estar xerrant. De Barcelona de nit, de la Lluna, de les estrelles, una mica de tot.
Passades les tres, van decidir aixecar-se i anara a fer una passejada per la platja. Com quedava bastant lluny l'Àlex va proposar d'anar-hi en cotxe.
Una cop allà, es van treure les sabates i es van posar a caminar per la vora, amb l'aigua als peus. Es veia el reflex de la llum de la Lluna al mar i, alguna llumeta de vaixell navegant en la llunyania. Tot plegat era molt romàntic. Al començament van mantenir les distàncies, caminaven de costat, mirant-se, jugant amb la sorra als peus. Però no van aguantar gaire fins a caure en la temptació de mullar-se l'un a l'altre. Primer va ser l'Àlex que, en veure la Laura mirant cap a la ciutat, va fer un cop a l'aigua per intentar que li arribessin unes gotes. La Laura en notar-ho va cridar de l'ensurt i s'hi va voler tornar. Es va posar a córrer darrere seu per dins l'aigua fins a deixar-lo moll de cap a peus, però en estar a la seva vora va haver d'escapar-se perquè l'Àlex intentava agafar-la per la cintura, fins que hi va aconseguir. Van acabar els dos xops. Estirats a la sorra mirant-se de costat. Es van fer un petó i, mentre jugaven, van seguir xerrant durant tota la nit fins que van veure que començava a sortir el Sol. Llavors van callar i van seure per veure l'albada en primera fila. Just abans que comencés l'espectacle ell es va posar al seu darrere, amb ella al terra entre les seves cames i el cap apollat al seu pit. Va envoltar-la amb els braços i van esperar. Mai havien vist sortir el Sol de tan de prop, tan a gust. Sort que cap dels dos treballava el dissabte.
Com els dos tenien molta feina, van quedar que es veurien a l'autobus, com cada dia, fins el cap de setmana següent. Però no van aguantar.
Dimecres a la tarda l'Àlex es va plantar a la facultat d'industrials amb els apunts, disposat a estudiar amb la Laura. Necessitava estar més estona amb ella. Li encantava sorprendre-la i, com de costum, ho va aconseguir.
Es va plantar al darrere de la seva cadira i, com el primer dia, a casa seva, la va abraçar i li va fer un petó al coll. Ella es va girar, encantada de veure'l, sorpresa i emocionada. El millor regal de la setmana. L'amiga que tenia al costat es va quedar amb els ulls com taronges. Impressionada per l'aparició inesperada de l'Àlex i veient com de guapo era, li va tirar unes mirades molt poc discretes a la Laura, que es va posar a riure. Encara no li havia dit res, la volia sorprendre, i ho havia acabat fent l'Àlex directament.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Nowhere can be somewhere

Sometimes you realise how far you can get if you really want to. Travelling through places I'd never been before I can see what's already been done. And if someone has been able to do this, ehy shouldn't I? Places that are almost like deserts, and which is probably what they were, have been converted to green and fertile soil with just water. But someone had to bring water to those lonely places which, despite having changed a lot are still lost in the middle of nowhere. I wonder who came here with the idea of changing it. I can only see lorries, roads and desert in here. I seem to be lost, lost in the middle of a planet which doesn't look like mine. How can even be possible for life to be somewhere like this, far away from everywhere, far away from any other kind life. All that shows if you want, you can, so if you have a project and really believe in it, why not give it a try? Same way someone got there and watered the soil, you just have to start planning your wor...

Estrelles en un cel de nit

Hi ha moltes persones al món, moltítssimes. Gairebé tantes com peixos al mar o arbres al bosc, però cadascuna és especial a la seva manera. Dia rere dia ens llevem i comencem una rutina que pot acabar sent desastrosa i cansada, o divertida i diferent, és quelcom que depèn de molts factors, suposo. Els dies dolents, portats a extrems i de manera repetitiva són, segurament, la causa del desànim permanent de moltes persones però, val la pena? Moltes vegades no ens adonem que tenim sort. Una família, uns amics, una feina... el problema és que vivim en un món materialista on això es valora molt menys del que es mereix. Però això és la vertadera essència de la vida, el motor de la felicitat i el que fa que puguem tirar endavant i aixecar-nos quan caiem en topar amb obstacles inesperats que, en moltes ocasions, acaben sent els detonants de coses bones. Ja que a vegades fan que ens esforcem per aconsegui...

Escac i mat (22)

Però llavors es va adonar que tampoc estava perfecte. Va notar com començava a faltar-li l'aire, va tossir, s'ofegava. La Diana es va despertar de l'ensurt i, després de prémer el botó per avisar l'enfermera, va sortir corrent al passadís crindant, demanant ajuda.  - Enfermera! Enfermera!  Per sort hi havia una enfermera allà mateix que va entrar per ajudar. - Calmi's, si us plau - Va dir a l'Albert mentre comprovava que tot estés al seu lloc.  Només era el tub de l'oxigen, se li havia col-locat sota el braç i no li n'arribava prou. Va aixecar-li el braç i al moment l'Albert va notar que li arribava l'aire. Va fer una inhalació llarga per recuperar tot el que necessitava i es va anar calmant lentament. Tossia, però de l'espant barrejat amb la falta d'aire. Ja estava bé. L'enfermera va marxar quan ja estava estable i tranquil una altra vegada. La Diana tenia la respiració accelerada i els ulls vermells però, tot i que...