Passa al contingut principal

St Jordi (4)

Al cap d'una estona es van decidir a seure fora i van estar xerrant. De Barcelona de nit, de la Lluna, de les estrelles, una mica de tot.
Passades les tres, van decidir aixecar-se i anara a fer una passejada per la platja. Com quedava bastant lluny l'Àlex va proposar d'anar-hi en cotxe.
Una cop allà, es van treure les sabates i es van posar a caminar per la vora, amb l'aigua als peus. Es veia el reflex de la llum de la Lluna al mar i, alguna llumeta de vaixell navegant en la llunyania. Tot plegat era molt romàntic. Al començament van mantenir les distàncies, caminaven de costat, mirant-se, jugant amb la sorra als peus. Però no van aguantar gaire fins a caure en la temptació de mullar-se l'un a l'altre. Primer va ser l'Àlex que, en veure la Laura mirant cap a la ciutat, va fer un cop a l'aigua per intentar que li arribessin unes gotes. La Laura en notar-ho va cridar de l'ensurt i s'hi va voler tornar. Es va posar a córrer darrere seu per dins l'aigua fins a deixar-lo moll de cap a peus, però en estar a la seva vora va haver d'escapar-se perquè l'Àlex intentava agafar-la per la cintura, fins que hi va aconseguir. Van acabar els dos xops. Estirats a la sorra mirant-se de costat. Es van fer un petó i, mentre jugaven, van seguir xerrant durant tota la nit fins que van veure que començava a sortir el Sol. Llavors van callar i van seure per veure l'albada en primera fila. Just abans que comencés l'espectacle ell es va posar al seu darrere, amb ella al terra entre les seves cames i el cap apollat al seu pit. Va envoltar-la amb els braços i van esperar. Mai havien vist sortir el Sol de tan de prop, tan a gust. Sort que cap dels dos treballava el dissabte.
Com els dos tenien molta feina, van quedar que es veurien a l'autobus, com cada dia, fins el cap de setmana següent. Però no van aguantar.
Dimecres a la tarda l'Àlex es va plantar a la facultat d'industrials amb els apunts, disposat a estudiar amb la Laura. Necessitava estar més estona amb ella. Li encantava sorprendre-la i, com de costum, ho va aconseguir.
Es va plantar al darrere de la seva cadira i, com el primer dia, a casa seva, la va abraçar i li va fer un petó al coll. Ella es va girar, encantada de veure'l, sorpresa i emocionada. El millor regal de la setmana. L'amiga que tenia al costat es va quedar amb els ulls com taronges. Impressionada per l'aparició inesperada de l'Àlex i veient com de guapo era, li va tirar unes mirades molt poc discretes a la Laura, que es va posar a riure. Encara no li havia dit res, la volia sorprendre, i ho havia acabat fent l'Àlex directament.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Com cada matí

6:15 Com cada matí, sona el despertador. Em fa mandra llevar-me, però cal guanyar-se el jornal per poder viure de manera digna. Només cinc minuts més, penso mentre m'estiro i em giro. 6:20 Com cada matí, segueixo tombat. Però ve la Diana a dir-me bon dia. Ella és l'única capaç de donar-me les forces necessàries per llevar-me del llit. 6:25 Em dutxo, esmorzo i preparo el dinar. Sempre la mateixa rutina. 6:45 Com cada matí, vaig cap al metro. Conec cada carrer, cada edifici, cada semàfor, cada banc, cada paperera. La Diana m'acompanya, curiosa, inquieta, mirant a tot arreu. 6:55 Enfilem la petita escala per entrar a la parada i comencem el descens cap a les profunditats. Avui la màquina de l'esquerra per picar el tiquet no funciona, ens movem cap a la del mig. I tornem a baixar. Sembla que les escales no acabin mai, però només són 30. No n'hi ha per tant. Mai m'ha agradat fer servir l'ascensor. I a la Diana li fa por, no es porta bé amb les portes a...

Niebla

Era una mañana de enero, aunque el frío no era especialmente insoportable. Andaba por la calle con las manos en los bolsillos de la chaqueta, abrochada hasta cuello y llevaba una tupida bufanda de lana para que el aire no atravesase la barrera de ropa y llegase a rozar mi piel. Reinaba un ambiente fantasmal. La niebla cubría todo lo que me rodeaba y sólo me permitía ver a un par de metros por delante de mí. Siempre me ha gustado la niebla, hace que todo sea diferente y le da intriga a un mundo en el que cada día parece igual que el anterior. Pero mi mente ya no estaba en este mundo. Perdida entre pensamientos, me imaginaba todo lo que podía aparecer al otro lado de la bruma. Me encanta ver los edicios altos sobrepasar las nubes. Parecen castillos encantados de la época moderna. ¿Y si todo fuese como en los cuentos de hadas? Por otro lado, la bruma hace que no veas lo que te rodea. Todo aquello que vemos día tras día se convi...

St. Jordi (8)

Però quan només li quedava un botó... - Riiiing. El telèfon. - Ho sento. Salvada per la campana. Va dir-li a la Laura, guinyant-li l'ull. Després d'estar deu segons al telèfon, era una companyia telefònica, va penjar. Veient la Laura asseguda al sofà mirant-lo, va posar-se la samarreta i, amb un somriure a la cara va dir: - Anem a prendre l'aire millor? Estaven asseguts en un banc del parc quan, de sobte, la Laura va canviar de tema i va preguntar: - Per cert, canviant de tema, per quan són els bitllets a Londres? - Es pot canviar si no et va bé però, en teoria, són per la setmana després de la teva última setmana d'exàmens. Tens alguna cosa a fer? Va preguntar ell, preocupat. - Sí. Va dir ella amb cara de seriosa, mig preocupada. - Què? - Anar a Londres amb tu. Va arrencar a riure i a fer-li pessigolles. El seu...