Salta al contingut principal

Barcelona ruge

En general, dependiendo del barrio y de las horas, Barcelona és una ciudad bastante silenciosa. Están los bares con musica y el murmullo que causan sus clientes, las discotecas, el metro, los coches. Pero en un miércoles a las diez y pico u once de la noche la ciudad, al menos la calle Josep Tarradellas, suele estar en silencio.

Ayer la situación era parecida. Poca gente por la calle, silencio. Todo estaba en su sitio. Hasta que la calle enloqueció. Los gritos venían de todas partes, de todos los lados. Mirases donde mirases la gente era la misma, pero desde los balcones la gente expresaba su felicidad. Se ponían los pelos de punta solo de estar en medio. Casi daba miedo.

Ayer el Barça jugaba una clasificatoria prácticamente perdida. Debía remontar un 4-0. Aún así, a sus fieles seguidores aún les quedaba esperanza. Esperanza que probablemente sí perdieron al marcar el PSG ya que, con un resultado de 3-1 y a falta de solo 28 minutos para el toque de silbato, el Barça debía marcar 3 goles más. Pero lo hizo.

Con el sorprendente e inesperado resultado de 6-1 en el marcador, el Barça se clasificaba, en el último minuto, para los octavos de final. La euforia era tal que la gente salía al balcón a gritar, las motos y coches eran un no parar de banderas del equipo. Las bocinas no merecían descanso.

Quién fuese que estuviese en la calle, podía sentir en su propia piel y en sus propios pies el rugido de toda Barcelona. La calle temblaba, el ruido resonaba por las paredes de una ciudad que, hasta el último minuto, mantenía la respiración, sufriendo y deseando un gol
que llegó cuando la esperanza estaba casi perdida.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Nowhere can be somewhere

Sometimes you realise how far you can get if you really want to. Travelling through places I'd never been before I can see what's already been done. And if someone has been able to do this, ehy shouldn't I? Places that are almost like deserts, and which is probably what they were, have been converted to green and fertile soil with just water. But someone had to bring water to those lonely places which, despite having changed a lot are still lost in the middle of nowhere. I wonder who came here with the idea of changing it. I can only see lorries, roads and desert in here. I seem to be lost, lost in the middle of a planet which doesn't look like mine. How can even be possible for life to be somewhere like this, far away from everywhere, far away from any other kind life. All that shows if you want, you can, so if you have a project and really believe in it, why not give it a try? Same way someone got there and watered the soil, you just have to start planning your wor...

Estrelles en un cel de nit

Hi ha moltes persones al món, moltítssimes. Gairebé tantes com peixos al mar o arbres al bosc, però cadascuna és especial a la seva manera. Dia rere dia ens llevem i comencem una rutina que pot acabar sent desastrosa i cansada, o divertida i diferent, és quelcom que depèn de molts factors, suposo. Els dies dolents, portats a extrems i de manera repetitiva són, segurament, la causa del desànim permanent de moltes persones però, val la pena? Moltes vegades no ens adonem que tenim sort. Una família, uns amics, una feina... el problema és que vivim en un món materialista on això es valora molt menys del que es mereix. Però això és la vertadera essència de la vida, el motor de la felicitat i el que fa que puguem tirar endavant i aixecar-nos quan caiem en topar amb obstacles inesperats que, en moltes ocasions, acaben sent els detonants de coses bones. Ja que a vegades fan que ens esforcem per aconsegui...

Escac i mat (22)

Però llavors es va adonar que tampoc estava perfecte. Va notar com començava a faltar-li l'aire, va tossir, s'ofegava. La Diana es va despertar de l'ensurt i, després de prémer el botó per avisar l'enfermera, va sortir corrent al passadís crindant, demanant ajuda.  - Enfermera! Enfermera!  Per sort hi havia una enfermera allà mateix que va entrar per ajudar. - Calmi's, si us plau - Va dir a l'Albert mentre comprovava que tot estés al seu lloc.  Només era el tub de l'oxigen, se li havia col-locat sota el braç i no li n'arribava prou. Va aixecar-li el braç i al moment l'Albert va notar que li arribava l'aire. Va fer una inhalació llarga per recuperar tot el que necessitava i es va anar calmant lentament. Tossia, però de l'espant barrejat amb la falta d'aire. Ja estava bé. L'enfermera va marxar quan ja estava estable i tranquil una altra vegada. La Diana tenia la respiració accelerada i els ulls vermells però, tot i que...