Salta al contingut principal

20 de desembre de 2017 (8)

La Matilde no se'n sabia avenir. Havia estat pensant en aquell moment durant dies, però sense l'estranya confessió del Fernando abans. Ho tenia clar, l'estimava. Però sent de tants segles després, s'entendrien? Fins ara no hi havia hagut cap inconvenient, ella pensava que el que amagava era, d'una banda, quelcom més fosc, de l'altra, menys estrany. Però tant li feia, no era important si ell era d'un altre segle, havia demostrat ser tot un senyor, i que faria el que fos per ella. I la tenia enamorada la seva manera de ser. Serien així tots els homes del segle XX? Ell era l'únic important. Era ell. 
- Sí!
Es van abraçar. 
- Està bé. Ens casarem i no tornaré al futur. No definitivament, almenys. Segurament m'hi faran anar per jutjar-me. Mai ningú s'ha quedat en una època que no és la seva, i no sé què pot passar.
- Però no et faran res, no?
- No ho crec, no ho sé, la veritat.

En aquest moment en Fernando va decidir no tornar al futur, però la seva decisió no tindria conseqüències fins més tard. Quan acabés la missió vindrien els problemes.

Al cap de d'una estació sencera, i passades moltes llargues negociacions, els reis van arribar a un acord. Tot i que, en el fons, ells seguien sentint rancor l'un vers l'altre, tal i com en Fernando els havia fet veure, el més beneficiós per als dos països era mantenir relacions cordials i de cooperació. Per això, finalment, van pactar repartir-se l'illa Palau. Cadascú conrearia la part de l'illa que estigués dins les seves fronteres i, com el que més hi creixia eren coses diferents, farien intercanvis, a preus justos, perquè tots dos països se'n poguessin beneficiar per igual. Aquest pacte va mostrar als reis els beneficis de la cooperació i gràcies a això, van iniciar el que seria una pròspera època d'intercanvis i rutes comercials.

Quan tot va acabar, en Fernando va avisar el seu cap de l'èxit de la seva missió. La guerra havia acabat i els dos països mantenien ara certa amistat. El resultat de la missió havia estat molt millor del que estava previst, i en Fernando esperava que això alleugés les conseqüències de la seva decisió de quedar-se. Quan el seu cap va haver acabat de felicitar-lo i li va dir: "ja pots tornar" ell es va disposar a anunciar-li. "Senyor, no tinc intenció de tornar". El seu cap no se'n feia la idea. "Fernando! Ets un dels millors homes que tenim. I quedar-se en una altra època va contra totes les lleis! Et recuperaran!".

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cassini mission fanfiction

Cassini was doomed. NASA had made a hard decission, but it was more important to save Saturn's moons than continuing the mission for some little months. The mission had had great results, especially the discovery of Encedalus as a potencially habitable moon. An icy satellite with an unexpected underground. An ocean with the elements that form life. Twenty years ago Cassini left the Earth to study Saturn and its moons propulsed by nuclear energy. After all this time, it was running out of fuel and, whenever this would happen, nobody knew where it might head to. To prevent it from crashing against one of the moons,  NASA thought of using Titan's gravity to redirect it without consuming any fuel and send it to its last adventure. A group of orbits around the planet that would end with the spacecraft burning in its atmosphere. The remaining fuel was going to be used to point Cassini's communications array to the Earth so it could send the maximum information available until th...

Justícia poética

Entre todas las notícias relacionadas con el cambio climático que nos han llegado hasta ahora, parece que no han conseguido hacernos entender algo (por no decir nada). Y es que los más perjudicados por todas sus consecuencias, seríamos los humanos. La tierra lleva aquí millones de años y ha sobrevivido a glaciaciones, meteoritos y extinciones; y siempre se ha recuperado. El clima mundial es cíclico, y la tierra y sus especies se adaptan a ellos. Nosotros en cambio, estamos aquí de paso, adaptados a las condiciones actuales y dependientes del resto de sus habitantes. Necesitamos el oxígeno que generan las plantas, los materiales que extraemos del suelo y la carne de los animales. Pero queremos más. Y querer más ha hecho que, día tras día, la contaminación que generamos envenene al planeta y todo lo que hay en él. Es cierto que los cambios climáticos se producen de manera natural. Pero nosotros lo hemos prov...

Nowhere can be somewhere

Sometimes you realise how far you can get if you really want to. Travelling through places I'd never been before I can see what's already been done. And if someone has been able to do this, ehy shouldn't I? Places that are almost like deserts, and which is probably what they were, have been converted to green and fertile soil with just water. But someone had to bring water to those lonely places which, despite having changed a lot are still lost in the middle of nowhere. I wonder who came here with the idea of changing it. I can only see lorries, roads and desert in here. I seem to be lost, lost in the middle of a planet which doesn't look like mine. How can even be possible for life to be somewhere like this, far away from everywhere, far away from any other kind life. All that shows if you want, you can, so if you have a project and really believe in it, why not give it a try? Same way someone got there and watered the soil, you just have to start planning your wor...