La Matilde no se'n sabia avenir. Havia estat pensant en aquell moment
durant dies, però sense l'estranya confessió del Fernando abans. Ho tenia clar,
l'estimava. Però sent de tants segles després, s'entendrien? Fins ara no hi
havia hagut cap inconvenient, ella pensava que el que amagava era, d'una banda,
quelcom més fosc, de l'altra, menys estrany. Però tant li feia, no era
important si ell era d'un altre segle, havia demostrat ser tot un senyor, i que
faria el que fos per ella. I la tenia enamorada la seva manera de ser. Serien
així tots els homes del segle XX? Ell era l'únic important. Era ell.
- Sí!
Es van abraçar.
- Està bé. Ens casarem i no tornaré al futur. No definitivament, almenys.
Segurament m'hi faran anar per jutjar-me. Mai ningú s'ha quedat en una època
que no és la seva, i no sé què pot passar.
- Però no et faran res, no?
- No ho crec, no ho sé, la veritat.
En aquest moment en Fernando va decidir no tornar al futur, però la seva
decisió no tindria conseqüències fins més tard. Quan acabés la missió vindrien
els problemes.
Al cap de d'una estació sencera, i passades moltes llargues negociacions,
els reis van arribar a un acord. Tot i que, en el fons, ells seguien sentint
rancor l'un vers l'altre, tal i com en Fernando els havia fet veure, el més
beneficiós per als dos països era mantenir relacions cordials i de cooperació.
Per això, finalment, van pactar repartir-se l'illa Palau. Cadascú conrearia la
part de l'illa que estigués dins les seves fronteres i, com el que més hi
creixia eren coses diferents, farien intercanvis, a preus justos, perquè tots
dos països se'n poguessin beneficiar per igual. Aquest pacte va mostrar als
reis els beneficis de la cooperació i gràcies a això, van iniciar el que seria
una pròspera època d'intercanvis i rutes comercials.
Quan tot va acabar, en Fernando va avisar el seu cap de l'èxit de la seva
missió. La guerra havia acabat i els dos països mantenien ara certa amistat. El
resultat de la missió havia estat molt millor del que estava previst, i en
Fernando esperava que això alleugés les conseqüències de la seva decisió de
quedar-se. Quan el seu cap va haver acabat de felicitar-lo i li va dir:
"ja pots tornar" ell es va disposar a anunciar-li. "Senyor, no
tinc intenció de tornar". El seu cap no se'n feia la idea. "Fernando!
Ets un dels millors homes que tenim. I quedar-se en una altra època va contra
totes les lleis! Et recuperaran!".
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada