Salta al contingut principal

20 de desembre de 2017 (4)

Vaig marxar el dia següent al matí. No portava res. No m'haurien servit els diners, no feien servir la mateixa moneda en aquella època, i vaig pensar que una maleta desentonaria molt. Vaig dirigir-me cap a l'arc. La porta a al límit. El límit és la línia de tems per la qual viatgem. Qualsevol mag pot entrar-hi. Qualsevol persona pot entrar-hi, amb l'ajuda d'un mag. El fet és que, per entrar-hi cal invocar l'arc, i això només pot fer-ho un nòmada.



Les normes que fan referència a la invocació de l'arc són molt clares i estrictes. No hi ha un lloc específic on fer-ho, no es una porta fixa. Però cal cridar-la estant com a mínim mig quilòmetre allunyat de qualsevol poble o ciutat i assegurar-se que no hi ha cap sedentari a prop que pugui veure desaparèixer el mag. Ells no veuen la porta, però si que veuen desaparèixer una persona. I per a ells no és un fet del tot normal. Així que vaig dirigir-me als afores de Castell-lluna, que rebia el seu nom del fet que el castell, que estava a dalt d'un turó, tenia un forat perquè els habitants de la ciutat poguessin veure la lluna sempre que era plena. Allà vaig mirar al meu voltat per comprovar visualment que no hi hagués cap sedentari, alhora que escampava la meva ment per detectar-lo en cas que estés fora del meu camp de visió. No hi havia ningú. Finalment vaig entrar al límit. Allà m'hi vaig trobar en Brian i la Pam; com sempre, expectants, però amb un somriure per als qui coneixien, vigilant tothim qui entrava i sortia i assegurant-se que es complien les normes. Els vaig saludar i em van preguntar on anava. 

Vist amb ulls de foraster, el límit és un lloc curiós. Tothom, vingui d'on vingui, apareix pel mateix lloc. En canvi, per anar a una època determinada, cal dirigir-se a un lloc específic. És un lloc gran, un descampat envoltat de boscos amb arbres de diferents espècies. Cada espècie és un segle diferent. Per anar-hi cal endinsar-se en el bosc corresponent i buscar entre els arbres per acostar-se al màxim a l'època a la qual es vol anar. Al final la ment hi juga molt, perquè a un mag expert aquesta el guia directament fins al lloc on ha d'anar per viatjar a l'any que busca. El lloc és qüestió de pensar-lo i el viatge  és el mateix que travessar la porta per entrar al límit. L'aparició és delicada. No es pot controlar on s'apareix exactament. I per tant els sedentaris poden adonar-se'n. Però per norma general estan tan despistats que no s'enteren que algú acaba d'aparèixer al seu davant i, si no, ho atribueixen al cansament. 

Vaig aparèixer al mig de la plaça del mercat de Llacverd. La plaça principal. Estava plena de carros de cavalls i gent carregada, que es movia amunt i avall sense adonar-se del que passava al seu voltant. Allà enmig em vaig adonar del meu error. La roba. Portava roba de 2017, no de 1626. Es veia d'una hora lluny que jo no era d'aquella època. I tot i així, semblava que ningú se n'havia adonat. Vaig posar-me a donar voltes sobre mi mateix, i després voltes a la plaça. Buscava alguna cosa, però no sabia què. Fins que ho vaig trobar. La vaig trobar, millor dit. Ella. L'única persona que, malgrat el meu aspecte, s'havia adonat que jo era allà i no encaixava per a res en la situació. No em va dir hola. No em va mirar amb horror a la cara pel fet que fos un desconegut vestit de manera estrafalaria. Només em va somriure abans de dirgir-se a mi com si parlés amb algú conegut.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cassini mission fanfiction

Cassini was doomed. NASA had made a hard decission, but it was more important to save Saturn's moons than continuing the mission for some little months. The mission had had great results, especially the discovery of Encedalus as a potencially habitable moon. An icy satellite with an unexpected underground. An ocean with the elements that form life. Twenty years ago Cassini left the Earth to study Saturn and its moons propulsed by nuclear energy. After all this time, it was running out of fuel and, whenever this would happen, nobody knew where it might head to. To prevent it from crashing against one of the moons,  NASA thought of using Titan's gravity to redirect it without consuming any fuel and send it to its last adventure. A group of orbits around the planet that would end with the spacecraft burning in its atmosphere. The remaining fuel was going to be used to point Cassini's communications array to the Earth so it could send the maximum information available until th...

Justícia poética

Entre todas las notícias relacionadas con el cambio climático que nos han llegado hasta ahora, parece que no han conseguido hacernos entender algo (por no decir nada). Y es que los más perjudicados por todas sus consecuencias, seríamos los humanos. La tierra lleva aquí millones de años y ha sobrevivido a glaciaciones, meteoritos y extinciones; y siempre se ha recuperado. El clima mundial es cíclico, y la tierra y sus especies se adaptan a ellos. Nosotros en cambio, estamos aquí de paso, adaptados a las condiciones actuales y dependientes del resto de sus habitantes. Necesitamos el oxígeno que generan las plantas, los materiales que extraemos del suelo y la carne de los animales. Pero queremos más. Y querer más ha hecho que, día tras día, la contaminación que generamos envenene al planeta y todo lo que hay en él. Es cierto que los cambios climáticos se producen de manera natural. Pero nosotros lo hemos prov...

Nowhere can be somewhere

Sometimes you realise how far you can get if you really want to. Travelling through places I'd never been before I can see what's already been done. And if someone has been able to do this, ehy shouldn't I? Places that are almost like deserts, and which is probably what they were, have been converted to green and fertile soil with just water. But someone had to bring water to those lonely places which, despite having changed a lot are still lost in the middle of nowhere. I wonder who came here with the idea of changing it. I can only see lorries, roads and desert in here. I seem to be lost, lost in the middle of a planet which doesn't look like mine. How can even be possible for life to be somewhere like this, far away from everywhere, far away from any other kind life. All that shows if you want, you can, so if you have a project and really believe in it, why not give it a try? Same way someone got there and watered the soil, you just have to start planning your wor...