De tot i de res

- Hola Albert! Com va la nova feina? - Molt bé! Ja estic molt ben adaptat. - Tot bé? Me n'alegro moltíssim, tot i que se't troba a faltar... - La seva veu era sincera però despreocupada, ell es va preguntar si era veritat, ell mai no li havia caigut bé a ella. - Au va! Segur que estàs la mar de bé sense mi! - va tantejar el terreny, s'estava adonant que no li era del tot indiferent la seva resposta. - Tenint en compte que el teu trasllat m'ha permès investigar, estic molt bé però, ara que no et tinc per resoldre dubtes... costa més. A l'Albert li va caure l'ànima als peus, el seu interès era merament laboral. No l'hi extranyava, com li podia interessar un home que sempre l'havia ignorada, per no dir que ni tan sols l'havia tractada amb dignitat? - Ja saps que pots trucar-me quan vulguis. Per preguntar, per molestar, pel que necessitis eh? De veritat. La seva sinceritat va astorar la Diana. Ella només li volia d...

- En teoria no, però parlant amb administració potser aconseguiríem que els paguessin alguna cosa pels "drets" - va fer les cometes amb els dits - del que farem servir, i que haurien de tenir patentat. I què més? - I després em preguntava, què passa amb les meves investigacions? - Seran absolutament confidencials i no les podrà compartir amb ells, si és el que vol demanar. - I si descobreixen alguna cosa nova ells, la podran aplicar amb normalitat? No ens ho endurem tot? - No, la cosa és que vostè pugui seguir tal com ho va deixar però aquí. - Em sembla bé. - Llavors què? S'apunta? - Està bé, sí, m'agradaria treballar per la CIA. - Benvingut a bord. Ara li portaré el contracte. Estaven a mitjans de mes, i per això l'Albert havia d'acabar el mes treballant a la seva antiga empresa i a la setmana següent traslladar-se a la CIA. El canvi se li va fer molt estrany. Estava acost...

- Ei! No abaixis el cap! Estic parlant amb tu - va dir ell rient -. T'avergonyeixes del que he dit? - No! Al contrari! No n'estic avergonyida, però no estic acostumada a que em diguin coses així. - Doncs ja és hora que això canviï. I l'última cosa que et vull dir és aquesta. Et demano disculpes per tractar-te de manera indecent i espero no haver-te ofès. - Tranquil. - Doncs Diana, molta sort, i espero que em truquis de tant en tant informant de la situació - va picar l'ull. - Segur que t'hauré de demanar mil consells i aclariments. Moltíssimes gràcies Albert. De veritat. - No es mereixen. Estem en paus? - És clar! - Doncs, si no et fa res, he d'anar a la CIA a demanar un favor. - A la CIA? Un favor? - Ostres! he oblidat explicar-te un petit detall. Quan torni parlem. La Diana va quedra perplexa, "la CIA?", va pensar. L'Albert va arribar a l'edifici i va entrar per la porta principal. Tot i ja haver-hi estat, l'...

Van seguir conversant una estona. Al cap de dos minuts van picar suaument a la porta. Era la Diana. Els dos se la van quedar mirant. El Joan l'analitzava, no apreciava el seu potencial com l'Albert i intentava buscar-lo. En canvi l'Albert la mirava amb admiració, n'estava orgullós. Ella va torbar-se en veure'ls mirar-la i va abaixar la mirada al terra un moment. - Joan, tens una trucada per la línia 2. És el responsable de les inversions de Tecnoenergy, sembla nerviós. - Gràcies Diana. Ara m'hi poso. Albert, confio en tu. Crec que tens una proposta a fer a la Diana. L'Albert va somriure, la Diana es va posar més vermella però alhora va fer cara d'espant. "Què em pot voler proposar aquest ara? A saber..." va pensar. Seguia aquest fil d'idees fins que el mateix Albert la va interrompre. - M'acompanyes al meu despatx, si us plau? - Ella el va seguir insegura, atemorida, li feia por -. Tranquil-la, no és res dolent, no tens motius per ...

Sempre m'ha fascinat la pluja, suposo que la gent no hi veu la màgia, però jo sí, i m'encanta. És inimaginable que, tot i que està més que explicat físicament, un conjunt enorme de minúscules gotetes de pluja pugin al cel i s'aguantin allà dalt, aparentment sense res que les ajudi. I que, de sobte, comencin a caure, mullant-nos, i recordant-nos que estem vius. Potser la pluja complica molt les coses. Potser fa que el dia sigui més desagradable. Al cap i a la fi, anar mullat per la vida no és el més recomanable, sobre tot en dies en què no fa sol. A més, és més fàcil relliscar, els transports no van tan àgils... No ajuda. Malgrar tot, hauríem d'aprendre a valorar-la. Aquesta aigua que cau del cel és la que fa que els horts vagin millor, ens desperta, ens anima. Perquè, encara que no en siguem conscients, quan fa temps que no plou, hi ha una tensió invisible en l'ambient q...

- A veure si ho entenc, te'n vas a la CIA a investigar el mateix però, no només ens deixes plantats sinó que, a més a més, t'emportes tota la informació que tenim? Ens vols arruinar Albert? Per l'amor de Déu, portes des que vas acabar la carrera treballant aquí! Per què...? - Per començar Joan, m'emporto tota la informació perquè la tinguin allà però no us la trec, vosaltres la seguireu tenint, però no exclusivament, podreu seguint investigant. Ja intentaré que us compensin d'alguna manera el fet de treure-us el monopoli de la informació però no prometo res. I, a més a més, estaré investigant en el mateix camp però per a usos diferents! - Doncs, qui vols que segueixi investigant? Ets l'únic amb capacitat per seguir com ho has deixat, tan avançat, i després, nosaltres investiguem sobre energies sense cap camp gairebé! Part important de la nostra feina é...