- És el meu germà. Era... el meu germà. Fins que va desaparèixer quan tenia 17 anys. El creiem mort. Està... està bé?
Va preguntar plena d'esperança però alhora amb por, no el volia perdre per segona vegada. No vaig poder dir res, només vaig abaixar el cap amb tristesa. Al final em vaig armar de valor, aquella dona mereixia una explicació.
- Els meus pares van morir quan jo era petit. Primer va morir la meva mare de càncer, quan tenia 4 anys. Al cap de 5 anys va morir el pare en un accident de trànsit.
Em va costar retenir les llàgrimes amb tants records. La Madison encara no ho havia assumit.
- Llavors si... si el teu pare és el germà de la meva mare, tu i jo... - va dir assenyalant-se ara a ella ara a mi repetidament- som cosins!
Era una mescla entre una pregunta i una exclamació, se'n feia creus. La seva mare mai no li havia explicat que tenia un germà desaparegut. I jo no sabia res de la vida del meu pare d'abans que tingués 20 anys.
La Laura es va deixar caure al sofà intentant assimilar el que acabaven de descobrir. Jo no vaig poder. Necessitava anar a prendre l'aire.
- Ho sento, necessito anar a fer una volta.
6:15 Com cada matí, sona el despertador. Em fa mandra llevar-me, però cal guanyar-se el jornal per poder viure de manera digna. Només cinc minuts més, penso mentre m'estiro i em giro. 6:20 Com cada matí, segueixo tombat. Però ve la Diana a dir-me bon dia. Ella és l'única capaç de donar-me les forces necessàries per llevar-me del llit. 6:25 Em dutxo, esmorzo i preparo el dinar. Sempre la mateixa rutina. 6:45 Com cada matí, vaig cap al metro. Conec cada carrer, cada edifici, cada semàfor, cada banc, cada paperera. La Diana m'acompanya, curiosa, inquieta, mirant a tot arreu. 6:55 Enfilem la petita escala per entrar a la parada i comencem el descens cap a les profunditats. Avui la màquina de l'esquerra per picar el tiquet no funciona, ens movem cap a la del mig. I tornem a baixar. Sembla que les escales no acabin mai, però només són 30. No n'hi ha per tant. Mai m'ha agradat fer servir l'ascensor. I a la Diana li fa por, no es porta bé amb les portes a...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada