Hi ha dos tipus de persones en aquest món. Les que saben treure't un somriure també en els pitjors moments i les que marxen o, com a molt, es queden mirant quan els necessites. Les que contesten ràpidament i s'interessen i les que contesten amb frases que ni ells entenen perquè es volen desentendre de la situació.
A la vida, no se sap ben bé de quin tipus són les persones que t'envolten fins que vius una situació així.
Des del meu punt de vista les persones que valen realment la pena són les que et fan somriure, les que no es queden de braços plegats quan et veuen preocupat, les que s'esforcen perquè els expliquis el que et passa i lluiten el que calgui per fer-te somriure, ja sigui en un moment dolent com en el dia a dia. Sempre he volgut ser una d'aquestes persones, i espero ser-ho per als que m'envolten. Però el que realment vull és donar les gràcies a les persones que m'han fet somriure a mi, sigui quina sigui la situació. Perquè potser no és la comparació típica però..., per a mi, un somriure val més que mil paraules, de fet, un somriure no té preu. Per això, les persones que se'ls guanyen o els regalen, valen encara més que això. Gràcies! :)
PS: No us oblideu de somriure!
6:15 Com cada matí, sona el despertador. Em fa mandra llevar-me, però cal guanyar-se el jornal per poder viure de manera digna. Només cinc minuts més, penso mentre m'estiro i em giro. 6:20 Com cada matí, segueixo tombat. Però ve la Diana a dir-me bon dia. Ella és l'única capaç de donar-me les forces necessàries per llevar-me del llit. 6:25 Em dutxo, esmorzo i preparo el dinar. Sempre la mateixa rutina. 6:45 Com cada matí, vaig cap al metro. Conec cada carrer, cada edifici, cada semàfor, cada banc, cada paperera. La Diana m'acompanya, curiosa, inquieta, mirant a tot arreu. 6:55 Enfilem la petita escala per entrar a la parada i comencem el descens cap a les profunditats. Avui la màquina de l'esquerra per picar el tiquet no funciona, ens movem cap a la del mig. I tornem a baixar. Sembla que les escales no acabin mai, però només són 30. No n'hi ha per tant. Mai m'ha agradat fer servir l'ascensor. I a la Diana li fa por, no es porta bé amb les portes a...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada