Salta al contingut principal

Somriu, és gratis!

Hi ha dos tipus de persones en aquest món. Les que saben treure't un somriure també en els pitjors moments i les que marxen o, com a molt, es queden mirant quan els necessites. Les que contesten ràpidament i s'interessen i les que contesten amb frases que ni ells entenen perquè es volen desentendre de la situació.
A la vida, no se sap ben bé de quin tipus són les persones que t'envolten fins que vius una situació així.
Des del meu punt de vista les persones que valen realment la pena són les que et fan somriure, les que no es queden de braços plegats quan et veuen preocupat, les que s'esforcen perquè els expliquis el que et passa i lluiten el que calgui per fer-te somriure, ja sigui en un moment dolent com en el dia a dia. Sempre he volgut ser una d'aquestes persones, i espero ser-ho per als que m'envolten. Però el que realment vull és donar les gràcies a les persones que m'han fet somriure a mi, sigui quina sigui la situació. Perquè potser no és la comparació típica però..., per a mi, un somriure val més que mil paraules, de fet, un somriure no té preu. Per això, les persones que se'ls guanyen o els regalen, valen encara més que això. Gràcies! :)
PS: No us oblideu de somriure!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Nowhere can be somewhere

Sometimes you realise how far you can get if you really want to. Travelling through places I'd never been before I can see what's already been done. And if someone has been able to do this, ehy shouldn't I? Places that are almost like deserts, and which is probably what they were, have been converted to green and fertile soil with just water. But someone had to bring water to those lonely places which, despite having changed a lot are still lost in the middle of nowhere. I wonder who came here with the idea of changing it. I can only see lorries, roads and desert in here. I seem to be lost, lost in the middle of a planet which doesn't look like mine. How can even be possible for life to be somewhere like this, far away from everywhere, far away from any other kind life. All that shows if you want, you can, so if you have a project and really believe in it, why not give it a try? Same way someone got there and watered the soil, you just have to start planning your wor...

Estrelles en un cel de nit

Hi ha moltes persones al món, moltítssimes. Gairebé tantes com peixos al mar o arbres al bosc, però cadascuna és especial a la seva manera. Dia rere dia ens llevem i comencem una rutina que pot acabar sent desastrosa i cansada, o divertida i diferent, és quelcom que depèn de molts factors, suposo. Els dies dolents, portats a extrems i de manera repetitiva són, segurament, la causa del desànim permanent de moltes persones però, val la pena? Moltes vegades no ens adonem que tenim sort. Una família, uns amics, una feina... el problema és que vivim en un món materialista on això es valora molt menys del que es mereix. Però això és la vertadera essència de la vida, el motor de la felicitat i el que fa que puguem tirar endavant i aixecar-nos quan caiem en topar amb obstacles inesperats que, en moltes ocasions, acaben sent els detonants de coses bones. Ja que a vegades fan que ens esforcem per aconsegui...

Escac i mat (22)

Però llavors es va adonar que tampoc estava perfecte. Va notar com començava a faltar-li l'aire, va tossir, s'ofegava. La Diana es va despertar de l'ensurt i, després de prémer el botó per avisar l'enfermera, va sortir corrent al passadís crindant, demanant ajuda.  - Enfermera! Enfermera!  Per sort hi havia una enfermera allà mateix que va entrar per ajudar. - Calmi's, si us plau - Va dir a l'Albert mentre comprovava que tot estés al seu lloc.  Només era el tub de l'oxigen, se li havia col-locat sota el braç i no li n'arribava prou. Va aixecar-li el braç i al moment l'Albert va notar que li arribava l'aire. Va fer una inhalació llarga per recuperar tot el que necessitava i es va anar calmant lentament. Tossia, però de l'espant barrejat amb la falta d'aire. Ja estava bé. L'enfermera va marxar quan ja estava estable i tranquil una altra vegada. La Diana tenia la respiració accelerada i els ulls vermells però, tot i que...