Salta al contingut principal

St Jordi

Mentre estava asseguda al bus que la portava a casa, el 6, des de la universitat, cabilava sobre el dia de Sant Jordi. Per a molts i, sobre tot per a moltes, el dia més esperat de l'any; per la resta un dia qualsevol, o el recordatori que no tenen parella, una tonteria com una altra que serveix d'excusa per als pessimistes empedernits. Per a ella un dia ple d'optimisme, un dia en què recuperava la il-lusió de saber que a les persones encara els queda una mica de generositat al fons del cor.
Llavors es va adonar que el noi del bus no hi era. El seu amic de viatge. Un castany molt ben plantat, d'ulls marrons, amb barba ben afaitada i cara de simpàtic que sempre es trobava tornant a casa. Ja es saludaven. Despistada pensant en això va baixar a la parada de Diputació-Consell de Cent, que li quedava just davant de casa, i gairebé no va sentir l'"hola!" que li dedicaven des d'una paradeta de roses al costat del pas de zebra.
No va poder sorprendre's més. El noi del bus! No va saber reaccionar. Es va quedar parada, mirant-lo, sense dir res.
- Pots acostar-te, eh? Que no mossego.
Va dir amb un somriure d'orella a orella. Era tan guapo... Al cap d'uns segons va tornar al món real i s'hi va acostar.
- Què hi fas aquí?
- Venia roses solidàries per una ONG de la qual sóc voluntari però ja anava a plegar, que és molt tard i fa estona que no venc res.
- Què en faràs de totes aquestes roses que t'han sobrat? Te'n puc comprar una?
- No. Estan reservades.
Va dir tot convençut.
- Totes? Qui les ha reservat?
- Jo.
La noia es va quedar sobtada, trista. El seu amor platònic tenia parella... Era d'esperar.
- Vaja doncs... me'n vaig a casa. Fins demà!
- Espera un segon.
Ella ja havia començat a caminar i en girar se'l va trobar amb un ram de roses a les mans, amb els braços estirats cap a ella, oferint-li.
- Les roses eren per tu. Fa temps que et volia convidar a sopar. Vindràs amb mi?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cassini mission fanfiction

Cassini was doomed. NASA had made a hard decission, but it was more important to save Saturn's moons than continuing the mission for some little months. The mission had had great results, especially the discovery of Encedalus as a potencially habitable moon. An icy satellite with an unexpected underground. An ocean with the elements that form life. Twenty years ago Cassini left the Earth to study Saturn and its moons propulsed by nuclear energy. After all this time, it was running out of fuel and, whenever this would happen, nobody knew where it might head to. To prevent it from crashing against one of the moons,  NASA thought of using Titan's gravity to redirect it without consuming any fuel and send it to its last adventure. A group of orbits around the planet that would end with the spacecraft burning in its atmosphere. The remaining fuel was going to be used to point Cassini's communications array to the Earth so it could send the maximum information available until th...

Justícia poética

Entre todas las notícias relacionadas con el cambio climático que nos han llegado hasta ahora, parece que no han conseguido hacernos entender algo (por no decir nada). Y es que los más perjudicados por todas sus consecuencias, seríamos los humanos. La tierra lleva aquí millones de años y ha sobrevivido a glaciaciones, meteoritos y extinciones; y siempre se ha recuperado. El clima mundial es cíclico, y la tierra y sus especies se adaptan a ellos. Nosotros en cambio, estamos aquí de paso, adaptados a las condiciones actuales y dependientes del resto de sus habitantes. Necesitamos el oxígeno que generan las plantas, los materiales que extraemos del suelo y la carne de los animales. Pero queremos más. Y querer más ha hecho que, día tras día, la contaminación que generamos envenene al planeta y todo lo que hay en él. Es cierto que los cambios climáticos se producen de manera natural. Pero nosotros lo hemos prov...

Nowhere can be somewhere

Sometimes you realise how far you can get if you really want to. Travelling through places I'd never been before I can see what's already been done. And if someone has been able to do this, ehy shouldn't I? Places that are almost like deserts, and which is probably what they were, have been converted to green and fertile soil with just water. But someone had to bring water to those lonely places which, despite having changed a lot are still lost in the middle of nowhere. I wonder who came here with the idea of changing it. I can only see lorries, roads and desert in here. I seem to be lost, lost in the middle of a planet which doesn't look like mine. How can even be possible for life to be somewhere like this, far away from everywhere, far away from any other kind life. All that shows if you want, you can, so if you have a project and really believe in it, why not give it a try? Same way someone got there and watered the soil, you just have to start planning your wor...