Friends 4 ever?

L'altre dia em preguntava, què són els amics?
Cada any, ja sigui a l'escola, a l'institut o a la universitat coneixem gent nova i diferent. De totes i cadascuna d'aquestes persones en tenim una primera idea que pot canviar, o no, però que ens forgem la primera vegada que veiem algú. Per sort o per desgràcia, molts dels prejudicis que fem no són certs i, ens caiguessin bé o no les persones de primeres, algunes es queden i algunes se'n van.
Hi ha gent que té amics per a tota la vida i que, passi el que passi, tindran algú que els farà costat sempre quan tinguin algun problema. En canvi, hi ha gent que, per molt de temps que porti en un lloc, va canviant de grups, de gent, d'idees.
Suposo que, en el fons, tots busquem els amics que ens pertoquen i que, tardem el que tardem, no deixem de buscar fins a trobar-los.
La idea deu ser el fet de no estar mai sols, de sempre tenir algú que ens faci costat en els moments difícils, algú a qui no calgui dir res perquè t'entengui, a qui no cal dir perquè estàs trist, que no pregunta quan no toca; perquè aquests són els vertaders amics, els que també vénen quan tens problemes en comptes d'amagar-se i aparèixer només quan la tempesta ja ha passat.
Però tothom, en un moment o altre troba els seus amics, els que li alegren el dia només de seure al seu costat, dels quals aconseguir un somriure és motiu per fer ruqueries, per lluitar, per cridar, per fer el que sigui només per fer-lo feliç. Aquests, són els que val la pena tenir.