Salta al contingut principal

Friends 4 ever?

L'altre dia em preguntava, què són els amics?
Cada any, ja sigui a l'escola, a l'institut o a la universitat coneixem gent nova i diferent. De totes i cadascuna d'aquestes persones en tenim una primera idea que pot canviar, o no, però que ens forgem la primera vegada que veiem algú. Per sort o per desgràcia, molts dels prejudicis que fem no són certs i, ens caiguessin bé o no les persones de primeres, algunes es queden i algunes se'n van.
Hi ha gent que té amics per a tota la vida i que, passi el que passi, tindran algú que els farà costat sempre quan tinguin algun problema. En canvi, hi ha gent que, per molt de temps que porti en un lloc, va canviant de grups, de gent, d'idees.
Suposo que, en el fons, tots busquem els amics que ens pertoquen i que, tardem el que tardem, no deixem de buscar fins a trobar-los.
La idea deu ser el fet de no estar mai sols, de sempre tenir algú que ens faci costat en els moments difícils, algú a qui no calgui dir res perquè t'entengui, a qui no cal dir perquè estàs trist, que no pregunta quan no toca; perquè aquests són els vertaders amics, els que també vénen quan tens problemes en comptes d'amagar-se i aparèixer només quan la tempesta ja ha passat.
Però tothom, en un moment o altre troba els seus amics, els que li alegren el dia només de seure al seu costat, dels quals aconseguir un somriure és motiu per fer ruqueries, per lluitar, per cridar, per fer el que sigui només per fer-lo feliç. Aquests, són els que val la pena tenir.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Nowhere can be somewhere

Sometimes you realise how far you can get if you really want to. Travelling through places I'd never been before I can see what's already been done. And if someone has been able to do this, ehy shouldn't I? Places that are almost like deserts, and which is probably what they were, have been converted to green and fertile soil with just water. But someone had to bring water to those lonely places which, despite having changed a lot are still lost in the middle of nowhere. I wonder who came here with the idea of changing it. I can only see lorries, roads and desert in here. I seem to be lost, lost in the middle of a planet which doesn't look like mine. How can even be possible for life to be somewhere like this, far away from everywhere, far away from any other kind life. All that shows if you want, you can, so if you have a project and really believe in it, why not give it a try? Same way someone got there and watered the soil, you just have to start planning your wor...

Estrelles en un cel de nit

Hi ha moltes persones al món, moltítssimes. Gairebé tantes com peixos al mar o arbres al bosc, però cadascuna és especial a la seva manera. Dia rere dia ens llevem i comencem una rutina que pot acabar sent desastrosa i cansada, o divertida i diferent, és quelcom que depèn de molts factors, suposo. Els dies dolents, portats a extrems i de manera repetitiva són, segurament, la causa del desànim permanent de moltes persones però, val la pena? Moltes vegades no ens adonem que tenim sort. Una família, uns amics, una feina... el problema és que vivim en un món materialista on això es valora molt menys del que es mereix. Però això és la vertadera essència de la vida, el motor de la felicitat i el que fa que puguem tirar endavant i aixecar-nos quan caiem en topar amb obstacles inesperats que, en moltes ocasions, acaben sent els detonants de coses bones. Ja que a vegades fan que ens esforcem per aconsegui...

Escac i mat (22)

Però llavors es va adonar que tampoc estava perfecte. Va notar com començava a faltar-li l'aire, va tossir, s'ofegava. La Diana es va despertar de l'ensurt i, després de prémer el botó per avisar l'enfermera, va sortir corrent al passadís crindant, demanant ajuda.  - Enfermera! Enfermera!  Per sort hi havia una enfermera allà mateix que va entrar per ajudar. - Calmi's, si us plau - Va dir a l'Albert mentre comprovava que tot estés al seu lloc.  Només era el tub de l'oxigen, se li havia col-locat sota el braç i no li n'arribava prou. Va aixecar-li el braç i al moment l'Albert va notar que li arribava l'aire. Va fer una inhalació llarga per recuperar tot el que necessitava i es va anar calmant lentament. Tossia, però de l'espant barrejat amb la falta d'aire. Ja estava bé. L'enfermera va marxar quan ja estava estable i tranquil una altra vegada. La Diana tenia la respiració accelerada i els ulls vermells però, tot i que...