Salta al contingut principal

St Jordi (2)

No s'ho podia creure, era com un somni fet realitat, sense el com, va pensar ella. Va començar a dubtar.
- On està la trampa?
El noi es va posar a riure.
- No hi ha trampa, tranquil-la.
Els seus ulls semblaven honestos, transparents. Es van quedar mirant durant uns segons, ell nerviós, expectant, ella pensativa, insegura. Fins que es va decidir. El veia cada dia, no podia ser que fos mala gent.
- Avui?
- Si no et va malament... Som-hi?
La seva cara poc convençuda mostrava els dubtes que havia tingut alhora de prendre la decisió de llançar-se a demanar-li, però tenia esperances. Va somriure, tot intentant convèncer-la. Ella li va tornar el somriure i s'hi va llançar.
- Som-hi!
- Per cert, em dic Àlex.
- Jo Laura.
- Encantat de conèixer-te oficialment, Laura.
Va dir rialler.
Tots dos van gaudir d'una vetllada molt agradable, tot i que amb un ambient una mica massa romàntic, en un petit restaurant del barri. Van sopar a la llum de les espelmes, i hi havia roses per tot arreu. Ell es va disculpar, no havia pensat que sent St Jordi hi hauria tanta decoració. Però es van adaptar ràpidament. Van estar xerrant còmodament durant tot l'àpat i, tot just havent acabat de sopar, van decidir anar a passejar pel parc que hi havia al costat.
Era una nit de lluna plena, i el cel es veia estrellat.
- Veus aquelles tres estrelles que estan en fila? Són el cinturó d'orió.
- T'agrada l'astronomia?
- M'apassiona. Però sé molt poca cosa. Només quatre coses que he llegit.
Començava a refrescar i, com ella tenia pensat arribar a casa d'hora, no portava jaqueta. Tenia els braços plegats, tot i que intentava dissimular, estava massa a gust com per espatllar-ho. Però ell ho va notar i era tot un cavaller.
- Estàs congelada. Té.
Li va dir, tot treient-se la jaqueta.
- No, tranquil, que no vull que agafis fred tu...
- No et preocupis, que no tinc fred.
Van estar passejant, donant voltes pel parc fins que se'n van cansar. Llavors van seure en un banc. Tot i que la situació era còmoda, hi havia més tensió. Es miraven. Miraven a l'horitzó. La conversa ja no era tan fluida. Cada vegada que coincidien les mirades, apartaven la mirada i somreien. Es posaven vermells.
Al cap d'una estona van mirar el rellotge.
- Són les dues!
Es van mirar, tos dos amb cara de sorpresos.
- Has de treballar demà? T'acompanyo a casa.
Tot i que ho preferia, a ella li feia cosa, era molt tard i segur que havia de matinar l'endemà.
- No cal, em sap greu, que és molt tard i deus haver de matinar.
- No hi ha cap problema, em ve de gust estar amb tu una estoneta més, espero que no visquis massa a prop...
Va mig bromejar. En realitat, li hauria agradat estar més estona amb ella però no podia permetre que anés a dormir tan tard si l'endemà s'havia de llevar d'hora. Per molt que no volgués.
Uns quants edificis més enllà ella es va girar cap a ell, alçant la vista i va dir:
- És aquí.
Es va crear un moment de tensió, es miraven, miraven al terra. Els dos es volien fer un petó, però la por que l'altre no volgués o fos massa d'hora els ho va impedir. No volien córrer.
Finalment la Laura es va treure la jaqueta, lentament i li va entregar, amb un tímid "gràcies". Posant-se lleugerament de puntetes i mig tremolant de nervis per por d'equivocar-se, li va fer un petó a la galta. El tacte de la barba, suau però no massa llarga, li va fer pessigolles als llavis. Es va quedar mirant al terra, esperant una reacció. Veient que ella s'havia atrevit ell també va fer el pas. Li va fer una càlida abraçada i, en el moment de desfer-se'n perquè pogués entrar a la porteria, li va tornar el petó. Ella es va posar vermella. Ell també, de veure-ho. Van esperar un moment i, es van dir adéu amb un gest de la mà. Cadascun en els seus somnis.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cassini mission fanfiction

Cassini was doomed. NASA had made a hard decission, but it was more important to save Saturn's moons than continuing the mission for some little months. The mission had had great results, especially the discovery of Encedalus as a potencially habitable moon. An icy satellite with an unexpected underground. An ocean with the elements that form life. Twenty years ago Cassini left the Earth to study Saturn and its moons propulsed by nuclear energy. After all this time, it was running out of fuel and, whenever this would happen, nobody knew where it might head to. To prevent it from crashing against one of the moons,  NASA thought of using Titan's gravity to redirect it without consuming any fuel and send it to its last adventure. A group of orbits around the planet that would end with the spacecraft burning in its atmosphere. The remaining fuel was going to be used to point Cassini's communications array to the Earth so it could send the maximum information available until th...

Justícia poética

Entre todas las notícias relacionadas con el cambio climático que nos han llegado hasta ahora, parece que no han conseguido hacernos entender algo (por no decir nada). Y es que los más perjudicados por todas sus consecuencias, seríamos los humanos. La tierra lleva aquí millones de años y ha sobrevivido a glaciaciones, meteoritos y extinciones; y siempre se ha recuperado. El clima mundial es cíclico, y la tierra y sus especies se adaptan a ellos. Nosotros en cambio, estamos aquí de paso, adaptados a las condiciones actuales y dependientes del resto de sus habitantes. Necesitamos el oxígeno que generan las plantas, los materiales que extraemos del suelo y la carne de los animales. Pero queremos más. Y querer más ha hecho que, día tras día, la contaminación que generamos envenene al planeta y todo lo que hay en él. Es cierto que los cambios climáticos se producen de manera natural. Pero nosotros lo hemos prov...

Nowhere can be somewhere

Sometimes you realise how far you can get if you really want to. Travelling through places I'd never been before I can see what's already been done. And if someone has been able to do this, ehy shouldn't I? Places that are almost like deserts, and which is probably what they were, have been converted to green and fertile soil with just water. But someone had to bring water to those lonely places which, despite having changed a lot are still lost in the middle of nowhere. I wonder who came here with the idea of changing it. I can only see lorries, roads and desert in here. I seem to be lost, lost in the middle of a planet which doesn't look like mine. How can even be possible for life to be somewhere like this, far away from everywhere, far away from any other kind life. All that shows if you want, you can, so if you have a project and really believe in it, why not give it a try? Same way someone got there and watered the soil, you just have to start planning your wor...