Últimament veure policía pels carrers de Barcelona és un fet força habitual. Cotxes, motos, uniformes... Sempre m'ha fet gràcia veure'ls (sempre i quan no sigui que em vénen a buscar a mi...), el meu cap vola tot muntant teories sobre què pot haver causat que hagin sortit de la comissaria. Una persecució? Potser un assassinat? Qui sap, potser una mera patrulla. Suposo que és bastant més probable que sigui el gat d'una velleta que ha pujat a un arbre i no en sap baixar... jeje, però crec que això només passa a les pel-lícules.
El que em té més encurisida és què senten ells en aquestes situacions. Vestit lluents, botes negres de soldat, manilles, porra, pistola però, sobre tot, les mans al darrere; sempre que veig un policia fent patrulla o vigilant en algun lloc, té les mans al darrere de l'esquena, els ho deuen ensenyar a l'acadèmia, imposa.
Doncs això, què deuen sentir? Superioritat? O por? En moltes ocasions, les persones a les quals s'han d'enfrentar són més voluminoses que ells però, per contra, en teoria ells estan més entrenats. Nervis, adrenalina, armes..., poden ser una combinació perfecta per resoldre una situació difícil sense complicacions o per causar un desastre sense precedents. El cas és que, al cap i a la fi, és la seva feina, el seu dia a dia, estan entrenats per a això i deuen estar-hi acostumats així que suposo que ni un extrem ni l'altre, com en una rutina, poc pensar, molt actuar, ment en blanc i anar fent.
Però està bé això? Hem de ser un ramat, fer cas al pastor i ni tan sols reflexionar sobre per què ho fem? Potser aprendríem més de la vida i seríem més feliços si paressim més atenció a tot el que ens passa pel camí, sense pensar només en la meta. Perquè vivim en el present, i no sabem si arribarem al nostre objectiu és millor que aprofitem cada moment. Carpe diem.
Sometimes you realise how far you can get if you really want to. Travelling through places I'd never been before I can see what's already been done. And if someone has been able to do this, ehy shouldn't I? Places that are almost like deserts, and which is probably what they were, have been converted to green and fertile soil with just water. But someone had to bring water to those lonely places which, despite having changed a lot are still lost in the middle of nowhere. I wonder who came here with the idea of changing it. I can only see lorries, roads and desert in here. I seem to be lost, lost in the middle of a planet which doesn't look like mine. How can even be possible for life to be somewhere like this, far away from everywhere, far away from any other kind life. All that shows if you want, you can, so if you have a project and really believe in it, why not give it a try? Same way someone got there and watered the soil, you just have to start planning your wor...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada